Notícia
Cal que Nationalia millori en perspectiva de gènere
Una auditoria elaborada per Almena Feminista detecta dèficit de veus de dones, infrarepresentació en continguts i invisibilització de persones LGTBI
“Acceptar sotmetre’s a una auditoria de gènere i a les seves recomanacions”, recull la introducció de l’auditoria elaborada per Almena, “envia un missatge a la societat. Vol dir i demostrar que ens preocupa comunicar bé i amb responsabilitat social. Es converteix, per tant, en un element d’innovació, de justícia i de transformació social”.
L’auditoria forma part d’un projecte sobre representació de dones en mitjans de comunicació executat pel CIEMEN els darrers mesos de 2018. Finançat pel departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el projecte també ha inclòs la publicació d’un dossier amb quatre reportatges sobre narratives, veus i estereotips de dones en situacions de conflicte armat.
Dèficit de veus de dones
Sempre referint-se a la setantena de continguts analitzats, “les dones són autores de 6 dels 35 continguts firmats de les seccions de notícies, entrevistes i opinió, cosa que equival a un 17%”, tot i que de 30 persones diferents que escriuen les peces de totes les seccions, “la paritat és total, són 15 dones i 15 homes. La diferència és en el nombre d’articles que han escrit: els 15 homes signen 54 articles (71%) mentre que les 15 dones en firmen 22 (29%)”. La desproporció “s’explica quan analitzem de forma individual el nombre d’articles escrits per autor/a i la relació de qui els escriu amb la publicació i l’entitat: entre el coordinador de Nationalia (28) i el responsable de Relacions Internacionals del CIEMEN (9) signen pràcticament la meitat de de tots els textos (37=49%) i més de dues terceres parts de tots els textos d’autoria masculina. Nationalia compensa aquesta desproporció amb les col·laboracions externes i els articles que comparteix d’altres publicacions”.
En part, aquesta situació es deu al fet que Nationalia és un mitjà petit amb pocs recursos: “La composició i la dinàmica de treball de Nationalia té una repercussió sobre l’autoria dels continguts. El fet de tenir pocs recursos humans” i poca capacitat d’encarregar articles, “i que dues de les tres persones responsables dels continguts siguin homes i participin en la redacció, promou, tot i que no justifica, que les dones hi estiguin infrarepresentades com a autores, especialment pel que fa a les notícies i a les entrevistes”.
Infrarepresentació en els continguts
En aquest capítol, Almena explica que “les dones estan infrarepresentades en els continguts que s’han analitzat. Això és especialment així com a protagonistes de les informacions i de les entrevistes. En canvi, com a expertes i fonts d’informació, la publicació del CIEMEN aprova en perspectiva de gènere, tot i el desequilibri en alguns dels articles”.
L’anàlisi es fixa, per exemple, en el desequilibri en el nombre d’entrevistes a dones (5) i homes (9) i també alerta sobre el biaix de gènere en les ocupacions d’aquestes persones. També destaca que, en total i comptant totes les peces publicades els dos darrers anys, “hem trobat 11 continguts en què els drets de les dones, les desigualtats de gènere o les accions i aportacions de dones en siguin la temàtica central. Són molt pocs”. L’informe matisa que el fet que part d’aquests continguts siguin “agafats i traduïts d’altres publicacions” —com els que en algunes ocasions la redacció de Nationalia tradueix al català des de Global Voices— implica que existeix una elecció “positiva” i “denota sensibilitat de gènere, però encara fa més evident en l’anàlisi que els articles propis amb perspectiva de gènere no són una pràctica normal”.
La situació millora en la tria de les fonts: “En un total de 28 textos revisats, es consulta o es menciona com a expertes 64 persones, 28 dones i 36 homes: fins al 44% de les persones consultades/citades són dones. Nationalia s’acosta a la paritat i aprova en perspectiva de gènere pel que fa a aquest indicador, però amb alguns matisos”, entre els quals el fet que “en algun contingut hi ha un desequilibri greu”, que també es dóna en “la qualitat de les seves aparicions” en alguns textos.
Perspectiva de gènere
“Tret dels articles específicament enfocats a qüestions de gènere que hem mencionat abans, n’hem trobat pocs a Nationalia que tinguin ‘sensibilitat’ de gènere”, recull l’auditoria. Entre altres problemes, l’estudi detecta que el diari “no desagrega dades per sexes” i “en les notícies i articles d’opinió i anàlisi en què es fa esment a qüestions de gènere o de desigualtats, o a aportacions de dones, la informació/reflexió ni es destaca ni es desenvolupa i queda perduda enmig del text”.
També, “en la majoria d’entrevistes, les preguntes que es plantegen a les persones entrevistades no incorporen la perspectiva de gènere ni són sensibles a aquesta qüestió”. L’estudi troba a faltar “que Nationalia no hagi abordat de forma específica i amb més profunditat la situació i el rol polític i social de les dones dels dos grans pobles sense estat sobre els quals informa, el poble kurd i el poble amazic”.
Amb tot, l’auditoria apunta la particularitat que constitueixen els dossiers, que “compensen el dèficit d’articles en què les dones o els temes de gènere són subjectes i protagonistes de la informació. Amb tot, considerem que el fet que formin part de reculls especials els converteix en una excepció i no en la norma”.
Invisibilització de les persones LGTBI
Segurament, aquest és l’aspecte amb una pitjor valoració. “Les persones LGBTI són invisibles a Nationalia. No hi surten i, per tant, no existeixen”, exposa l’auditoria, que recorda que “la perspectiva LGTBI està estrictament vinculada a la perspectiva de gènere, ja que totes dues qüestionen la normativitat de gènere” i que “s’hauria d’aplicar de forma transversal a Nationalia però s’hauria de visibilitzar també de forma específica, dedicant espai a tractar la temàtica i posant de relleu com el sexisme és una de les claus per entre la LGTBIfòbia”.
Llenguatge sexista
En el capítol del llenguatge, l’auditoria destaca el fet que els textos “usen i abusen dels genèrics masculins: se n’han trobat a tots els articles analitzats dins del text i, en alguns, en els títols”. “El fet que Nationalia sigui un web informatiu dedicat sobretot a informar sobre els drets col·lectius i la situació de les nacions i dels pobles sense estat fa que el genèric masculí s’utilitzi sobretot i reiteradament per designar les ètnies i nacionalitats: els kurds, els armenis, els amazics, els polinesis, els catalans, els quebequesos, els oromos, els sards, els marroquins, etc”.
Per contra, l’anàlisi valora positivament que el diari “no incorre en algunes pràctiques corrents de discriminació i invisibilització de les dones (per exemple, no identificar-les correctament amb nom i cognom) i no reprodueix estereotips i rols de gènere”.
Llenguatge visual
Finalment, en relació amb les fotografies, “els resultats de l’anàlisi quantitativa són prou equilibrats i mostren que la publicació té cura triant les fotografies. L’única crítica, i aquesta és qualitativa, és que mentre que les fotografies mostren en general dones anònimes com a representants d’altres grups de dones (per exemple, guerrilleres kurdes) o de col·lectius (població civil en situació de conflicte, pobles indígenes), els homes estan presentats sovint de forma individualitzada. Alguns dels protagonistes estan vinculats a posicions de poder i són polítics o càrrecs electes (Erdogan, Macron, Correa o Salvini)”.
A banda, “no hem detectat tampoc estereotips de professions, de models de família tradicional o, tret d’una excepció, de rols de gènere”.
Què hi podem fer?
Feta la diagnosi, Almena proposa seguit de propostes i pautes de millora. Les generals són “fomentar el reconeixement de les aportacions de les dones en tots els àmbits i en tota la seva diversitat”, “promoure una comunicació allunyada d’estereotips sexistes”, “potenciar la transmissió de rols no sexistes” i “reflectir la diversitat de la realitat social”.
Pel que fa a les autories, l’auditoria emplaça el diari a “impulsar accions positives per augmentar la proporció de dones que hi escriuen”, “promoure la presència de dones en la creació de continguts de tots els temes i totes les seccions i “vigilar de no perpetuar una segregació horitzontal, assignant a les dones alguns temes i als homes d’altres (per exemple, homes/política, dones/societat)”.
En relació amb el llenguatge, l’informe aconsella “evitar l’ús de genèrics masculins tant en els títols com en el text, perquè invisibilitzen la meitat de la població, “mantenir i garantir la coherència lingüística del text, de forma que no es generin ambigüitats” i “buscar fórmules inclusives més enllà dels desdoblaments”.
Finalment, en allò tocant als continguts, l’estudi aconsella, entre altres mesures, “incrementar els continguts específicament de gènere o aquells en què les dones en són protagonistes sense tractar-los com a informacions especials dins de dossiers temàtics”, “tenir en compte les desigualtats de gènere quan es preparin continguts i informar-ne sempre que sigui rellevant” o “vigilar l’equilibri entre dones i homes com a veus expertes i autoritzades i com a fonts d’informació sobre qualsevol temàtica” així com “incrementar el nombre de dones en les entrevistes”.