Notícia

Les eleccions espanyoles en deu apunts sobre els pobles sense estat

Dirigents, militants i simpatitzants d'ERC celebren la seva victòria a les eleccions espanyoles.
Dirigents, militants i simpatitzants d'ERC celebren la seva victòria a les eleccions espanyoles. Autor/a: ERC
El reforçament de l’independentisme català —i molt concretament d’ERC— i dels partits bascos són dues notes destacades de les eleccions al Parlament espanyol d’aquest 28 d’abril, que han deixat un munt de titulars en matèria dels pobles sense estat: el desastre de la dreta espanyola a Catalunya i Euskadi, la fatalitat del vot dual per a les opcions progressistes del valencianisme i del mallorquinisme, la recuperació del Bloc Nacionalista Gallec o la persistència del vot a les opcions polítiques canàries. En repassem deu de destacats en aquest article.


La nova hegemonia d’ERC a Catalunya pot ser clau al Congrés

Per primer cop des de la Segona República, ERC guanya unes eleccions al Congrés a Catalunya (24,6% dels vots, 15 escons). Amb més d’un milió de vots, els republicans guanyen a més de dos terços del municipis —inclosa la capital Barcelona— i avancen clarament al cinturó metropolità, tot i que el PSC (12 escons al conjunt de Catalunya) hi roman la primera força de forma clara. Els 15 escons dels republicans, sumats als 7 de Junts per Catalunya, donen a l’independentisme català el millor resultat de la seva història al Parlament espanyol: 22 escons de 48 al Congrés i 13 de 16 al Senat (11 per ERC i 2 per Junts). Comptant els 7 escons d’En Comú Podem —que salva els mobles— en resulta una majoria absoluta d’escons i de vots per als partits contraris a l’aplicació del 155.

La dreta espanyolista obté un resultat pèssim: amb prou feines el 20% dels vots entre Ciutadans, el PP —que només salva un escó dels sis que tenia— i Vox. El Front Republicà, tot i els meritoris 113.000 vots obtinguts, no aconsegueix representació.

Aquesta victòria situa ERC com un partit imprescindible per a Pedro Sánchez si és que el president espanyol vol conformar una majoria d’esquerres al Congrés, atès que el PSOE, Podem i En Comú Podem sumen 165 escons, 11 per sota de la majoria absoluta.


Desastre del PP al seu antic feu valencià

En la gairebé inacabable llista de fracassos patits ahir pel PP cal apuntar amb lletres ben grosses el resultat al País Valencià, en un altre temps feu inexpugnable dels conservadors (el 2011 havia aconseguit el 53% dels vots i el 2000, el 52%), on ahir van quedar-se amb poc més del 18% i tot just 7 escons de 32. Ciutadans (18%, 6 seients) gairebé l’ha empatat i el PSOE (27,8%, 10 escons) el supera de gairebé deu punts percentuals. I Vox irromp amb força (12%, 3 escons) en un dels territoris de l’estat amb més presència històrica de la ultradreta.

Podem manté 5 dels 9 escons que tenia, després del seu trencament amb Compromís, que tot just aconsegueix un únic representant al Congrés.


El vot dual que castiga Compromís i deixa fora Més

Aquest representant de Compromís és Joan Baldoví, ja diputats a la legislatura passada. El partit valencianista, però, no aconsegueix materialitzar les previsions que li donaven una representació més elevada: amb el 6,4% dels sufragis, pateix molt per l’efecte del vot dual. I és que a les eleccions a les Corts Valencianes que es van celebrar també ahir, Compromís va sumar el 16,4%. En xifres absolutes: a les Corts, 440.000 vots; al Congrés, 172.700. Ni la meitat. Amb la xifra obtinguda a les Corts, Compromís ahir podria haver aconseguit cinc escons al Congrés.

Encara és pitjor la situació per a Veus Progressistes —la coalició que presentaven Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i ERC Illes— atès que l’espai del sobiranisme illenc no aconsegueix, un cop més, el preuat escó al Congrés. Amb 25.000 vots i un 4,9%, Veus Progressistes queda força lluny del darrer partit amb escó (Vox, 11,3% dels vots), i aquí també s’aprecia un vot dual enorme si es compara amb els resultats de les eleccions al Parlament balear de 2015, quan els dos partits Més van superar els 65.000 vots i el 15% dels sufragis.

El centredreta de Proposta per les Illes pateix un efecte similar: amb poc més d’11.000 vots obtinguts ahir, només en reté un de cada tres dels aconseguits a la darrera contesa electoral autonòmica.


Zero de PP, Ciutadans i Vox a Euskadi

Si a Catalunya la dreta espanyolista ha tingut un resultat ben magre, encara pitjor li ha anat a Euskadi, on cap dels tres partits no ha obtingut ni un sol diputat: plegats, tot just superen el 12% dels vots. Els 18 escons d’Euskadi se’ls reparteixen quatre partits: el PNB avança posicions i en suma 6 —un més que fa tres anys— amb el 31% dels vots, com també avança Bildu, que de 2 escons i el 13,3% dels vots passa a 4 seients i el 16,7% dels sufragis. El PSE (4 escons) i Podem (4) completen el repartiment a Euskadi. Al Senat, domini abassegador del PNB, que s’endú 9 dels 12 seients en joc. Bildu n’aconsegueix un —no en tenia cap— i els dos restants són per al PSOE.


La coalició de les dretes guanya a Navarra

En canvi, a Navarra els partits del nacionalisme basc (Bildu i Geroa Bai) es queden de nou sense cap dels cinc escons en joc, malgrat que Bildu avança fins al 12,8% dels vots i es queda a 408 vots d’aconseguir seient. És la coalició Navarra Suma (UPN, PP i C’s) qui guanya amb el 29,3% i 2 escons, seguida pel PSOE (25,7% i 2 escons) i, de més lluny, per Podemos —en coalició amb Batzarre— amb el 18,6% i 1 escó.


El BNG no entra però creix i surt reforçat

Tomb històric a Galícia, on el PSOE (32%) supera clarament el PP (27%) i on, com en altres nacions sense estat, la ultradreta de Vox aconsegueix un resultat (5%) de la meitat de la mitjana estatal (10%). Tampoc C’s (11%) engresca gaire.

És notable —malgrat no haver aconseguit cap escó— la resistència del BNG, que s’acosta al 6% dels vots, dobla paperetes respecte de 2016 (gairebé 94.000 contra 45.000) i, probablement, posa les bases per recuperar de manera clara l’hegemonia del nacionalisme gallec. Sobretot, tenint en compte la descomposició, ruptures i crisis diverses que pateixen els espais alternatius que havien emergit —En Marea ha fet un desastrós 1% a Galícia i Anova, molt dividida, ni tan sols s’ha presentat. Les veus que, ja abans de les eleccions, apuntaven en públic i en privat a un reagrupament cap al BNG poden trobar ara un escenari més propici. Els queda temps per fer-ho, atès que les eleccions al Parlament de Galícia no s’han de celebrar fins l’any vinent.


El nacionalisme canari recupera terreny

Coalició Canària dobla la seva representació al Congrés (d’un a dos escons, tots dos per la circumscripció de Tenerife) en passar del 8% al 13% dels vots, i tot i que perd l’escó al Senat que havia guanyat el 2016, se situa en bona posició per afrontar les eleccions canàries que se celebraran d’aquí a un mes. Al Senat, per cert, manté representació l’Agrupació Socialista de la Gomera (ASG), una escissió del PSOE que, des de la seva fundació el 2015, ha guanyat totes les eleccions en aquesta illa on s’ha presentat.

PSOE (28,8%) i Podem (15,7%) esdevenen les dues forces més votades a l’arxipèlag atlàntic, on l’ensulsiada del PP (del 34% al 15%) no és aprofitada per C’s, que tot just millora dos punts i mig, ni tampoc —almenys, no tant com en altres llocs— per Vox, que arreplega el 6,5% dels vots, clarament per sota de la mitjana estatal.

Nova Canàries (NCa) perd l’escó que havia aconseguit el 2016 en coalició amb el PSOE. Ara bé, a la circumscripció de Las Palmas, la suma dels vots de NCa (6,6%) amb els de Coalició Canària (6,4%) hauria donat un escó més al nacionalisme canari.

La nova marca unitària de l’independentisme canari (Ara Canàries) ha tingut una estrena discreta, amb 3.000 vots i el 0,3% dels vots.


Ni Astúries ni Aragó tenen vot sobiranista

Aragó i Astúries es comporten electoralment en termes molt similars a la mitjana estatal, en tot cas amb una persistència del vot a l’esquerra (PSOE+Podem) superior en el cas del país atlàntic. Fracàs de l’aposta del Foro Asturias, que en lligar-se a un PP a la baixa perd el seu escó a Madrid. Pel que fa als sobiranistes d’Andecha Astur, resultat ben baix: 900 vots, el 0,15% del total. Molt similar, per cert, al del sobiranista Puyalón de Cuchas aragonès, que suma 800 vots, el 0,11%, pràcticament els mateixos que els regionalistes de FIA. Es fa evident que la immensíssima majoria de votants de la Chunta —que no es presentava— no vol votar un partit sobiranista.


Andalusia: creixement de Vox cinc mesos després

Les eleccions autonòmiques andaluses van ser les primeres en què Vox va entrar amb força a un Parlament de l’Estat: 11% dels vots i gairebé 400.000 paperetes el desembre de 2018. Havent assolit un pacte per facilitar un govern PP-C’s a Andalusia, el partit d’ultradreta millora resultats i suma 600.000 vots i més del 13% a les espanyoles, trepitjant els talons de Podem. El PSOE (34%) referma la seva hegemonia al territori del sud de la península, on destaca una altra novetat: C’s hi fa el sorpasso al PP, com passa a Madrid i a Catalunya. Aquests tres territoris sumen gairebé la meitat de la població d’Espanya: s’hi revela un canvi que podria tenir implicacions de gran i llarg abast per a la dreta espanyola.

D’altra banda, l’operació per recuperar la veu del nacionalisme andalús al Congrés, de la mà d’Andalusia per Si (AxSi) acaba amb un fracàs: tot just 11.500 vots, el 0,25% del total al territori. Val a dir que les forces de l’esquerra andalusista havien decidit de no presentar-se a aquesta contesa.


Dos regionalismes amb èxit: Cantàbria i Melilla

A la peça publicada la setmana passada a Nationalia us explicàvem que un bon nombre de partits regionalistes cercaven un escó al Congrés i que només un, el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), semblava que tenia opcions d’aconseguir-lo. La previsió s’ha complert i la formació encapçalada pel president càntabre Miguel Ángel Revilla entrarà per primer cop al Congrés (14,6% dels vots, 52.000 paperetes), que pot haver estat, en part, receptacle de part dels vots perduts per Podem.

A Melilla, durant bona part del recompte, la Coalició per Melilla (CpM) va estar aconseguint l’únic escó al Congrés de la ciutat autònoma nord-africana. Finalment es va veure superada pel PP (23,9%, que es va endur el seient) i pel PSOE (20,7%), però amb el 20,4% dels vots va obtenir un resultat notable —era el primer cop que concorria en solitari— i molt per sobre de Podem (3,8%), l’altra força que li disputa l’espai de l’esquerra. Al Senat, es va quedar a 650 vots d’aconseguir escó.

Els resultats de la resta de partits regionalistes han estat testimonials, amb percentatges autonòmics de l’1% dels vots o menys.