Notícia

La diplomàcia dels pobles sense estat, “cada cop més assetjada, intimidada i atacada” per alguns estats a l’ONU

Un informe de l’UNPO i d’una professora d’Oxford denuncia els procediments de Rússia, la Xina, l’Iran i Mauritània

Plenari del Fòrum Permanent d'Afers Indígenes, seu de l'ONU a Nova York, 2015
Plenari del Fòrum Permanent d'Afers Indígenes, seu de l'ONU a Nova York, 2015 Autor/a: Carwil Bjork-James
Crit d’alerta de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO): les persones que miren de defensar els drets dels pobles sense estat en l’àmbit diplomàtic a Nacions Unides, “sovint, i cada cop més, estan sent més blocades, assetjades, intimidades i fins i tot atacades o arrestades per part d’actors estatals”. És una de les conclusions d’un informe que l’UNPO, el Tibet Justice Center i la professora Fiona McConnell, de la Universitat d’Oxford, acaben de publicar. Entre els països assenyalats hi ha Rússia, la Xina, l’Iran i Mauritània.


L’informe es basa en una recerca nodrida per 20 entrevistes, 63 enquestes i tres tallers amb 77 persones de l’àmbit de la diplomàcia dels pobles sense estat en diverses instàncies de l’ONU, així com per l’anàlisi de documentació oficial. Aquesta mena de diplomàcia es duu a terme a través diversos mecanismes i espais vinculats amb els drets humans a l’ONU, com ara el Consell de Drets Humans, així com el Fòrum d’Afers Minoritaris, el Fòrum Permanent d’Afers Indígenes o el Mecanisme Expert de Drets dels Pobles Indígenes.

L’estudi denuncia que els defensors dels drets humans no ho tenen fàcil per fer-se sentir a Nacions Unides pel fet que alguns estats duen a terme des de “tàctiques de blocatge” fins a mesures “d’assetjament, intimidació i violència directa”. Un escenari que “s’agreuja” per als defensors de drets humans que formen part de pobles sense estat, minories o altres contextos políticament marginats.

Segons l’estudi, la recerca “demostra que molts estats membres de l’ONU empren un ventall ampli de tàctiques” per intentar-los. “Determinats estats membres”, continua el text, estan creant un “entorn cada cop més hostil” contra aquests defensors dels drets humans. L’informe s’atura llavors a documentar les accions de diversos estats especialment actius en aquestes tàctiques.

La Xina i el Tibet, el Turquestan Oriental, la Mongòlia del Sud i Taiwan

Probablement l’estat que més repetidament apareix esmentat a l’informe és la Xina, i en quatre fronts.

Pel que fa a Taiwan, l’informe detalla els intents dels diplomàtics xinesos de restringir el debat sobre l’illa. Taiwan no disposa de representació oficial a Nacions Unides, que va perdre el 1971. Tant la Xina com Taiwan es consideren oficialment el govern legítim del conjunt de la Xina —incloent-hi l’illa. Tanmateix, al llarg de les darreres dècades, a Taiwan ha crescut un moviment independentista que advoca per la separació definitiva de les dues jurisdiccions.

En relació amb el Tibet, el text explica l’assetjament de defensors dels drets del poble tibetà per part de membres de diverses GONGO, és a dir, ONG organitzades pels mateixos governs per contrarestar la narrativa de les ONG independents. Els defensors dels drets del Tibet acostumen a denunciar-hi l’assentament de persones provinents d’altres zones de la Xina per minoritzar el poble tibetà, així com la política governamental tendent a restringir els drets polítics, socials i culturals del Tibet.

En el cas del Turquestan Oriental, els diplomàtics uigurs es troben que els representants xinesos els interrompen si empren aquesta denominació en lloc de l’oficial, “Xinjiang”. Un d’aquests representants uigurs, Dolkun Isa, del Congrés Uigur Mundial (WUC), ha patit blocatges i assetjaments pel fet d’haver estat declarat “terrorista” per part del govern xinès. El WUC és una de les primeres organitzacions que van denunciar l’existència dels anomenats camps de reeducació, per on haurien passat fins a més d’un milió de ciutadans xinesos musulmans —molts dels quals uigurs— sota el pretext de la lluita antiterrorista i contra el radicalisme islàmic.

I en el cas de la Mongòlia del Sud, es relata el cas d’un activista, Naranbilig, qui va ser detingut a la Xina quan les autoritats d’aquest país es van assabentar que participaria en un fòrum sobre drets de pobles indígenes.

Rússia i la societat civil a l’ONU

A banda de fer-se eco d’un informe del departament d’Estat dels EUA sobre dos atacs contra activistes tàtars de Crimea que volien participar a la Conferència Mundial sobre Pobles Indígenes el 2014, el text crida l’atenció sobre el fet que Rússia, juntament amb la Xina, estan “liderant” una reacció contra els espais que la societat civil ha guanyat, mal que bé, a Nacions Unides. L’informe ho emmarca en una tendència mundial que “farà que el treball dels defensors dels drets humans tant a casa com a Nacions Unides cada cop més difícil, i potencialment perillós”.

Iran i els pobles ahwazi i balutxi

El document esmenta casos relacionats amb dos dels pobles minoritzats d’aquest país: els àrabs ahwazis —a la zona sud-occidental, frontera amb l’Iraq— i els balutxis —a la sud-oriental, fronterera amb el Pakistan. En relació amb els segons, es detalla que una representant del Partit Popular del Balutxistan va ser desacreditada com a “terrorista” al Fòrum Permanent d’Afers Indígenes el 2008 per part d’una delegada iraniana i va ser visiblement vigilada en espais de l’ONU per part de representants iranians.

En relació amb els primers, una representant de l’Organització Ahwazi de Drets Humans relata a l’informe que ha patit la tàctica de ser pressionada a través de GONGO —que l’haurien acusada de rebre diners d’Israel— així com de ser interrompuda per haver-se referit al territori on viuen els àrabs ahwazis amb la denominació “Ahwaz” o “Arabistan”, quan el nom oficial emprat per l’Iran és “Khuzestan”.

Mauritània i els haratins

La tàctica de les GONGO també és emprada pel govern maurità, diu l’informe, per contrarestar les denúncies que l’organització IRA-Mauritanie exposa sobre la situació dels haratins, un col·lectiu que segons algunes dades forma el 40% de la població del país i que continua discriminacions greus i, en alguns casos, esclavatge. El govern maurità assegura que ja no existeix esclavatge al país, però diverses ONG afirmen que les persones subjectes a aquesta condició es compten per milers.

Altres països també apareixen esmentats en incidents menors, com Indonèsia en relació amb la intervenció d’un defensor dels drets de Papua Occidental, Etiòpia amb un cas similar amb una delegada de l’Ogaden, o l’Índia amb l’intent d’ajornar l’acreditació d’una organització dalit.