Notícia
L’Índia dissol l’Estat de Jammu i Caixmir
El territori perd el seu estatus especial i queda dividit en dues parts · La policia desplega 40.000 nous efectius i dos expresidents són posats sota arrest
El ministre de l’Interior indi, Amit Shah, ha explicat que el govern ha decidit revocar l’estatus especial que Jammu i Caixmir tenia a la Constitució índia en virtut de l’article 370. El govern i l’assemblea del territori exercien competències pròpies que ara perdran. També passarà el mateix amb la bandera del territori, la Constitució i el codi penal.
Aquest article té el seu origen directament en el tractat pel qual Jammu i Caixmir va entrar a formar part de l’Índia, i no del Pakistan, el 1947. El desacord del Pakistan amb aquesta decisió ha motivat més de set dècades d’enfrontaments i tensions permanents entre aquest país i l’Índia, dues potències nuclears, a més d’alimentar un creixent moviment independentista al Caixmir.
Però la decisió del govern indi va més enllà. No només ha revocat l’estatus especial de Jammu i Caixmir, sinó que ha decidit dividir el territori en dues parts. Una, la zona occidental, serà el nou territori de la unió del Jammu i Caixmir, que agruparà la Vall del Caixmir, de majoria musulmana, i Jammu, de majoria hindú; l’altra, la zona oriental, esdevindrà el territori de la unió del Ladakh, una zona habitada per poblacions que parlen una llengua pròxima al tibetà.
El Pakistan ha reaccionat a la mesura dient que és “il·legal” i que “cap pas unilateral del govern de l’Índia pot canviar l’estatus en disputa... Com a part de la disputa internacional, el Pakistan exercirà totes les opcions possibles per contrarestar les passes il·legals”. Islamabad ha afegit que el canvi mai serà “acceptable per a la gent de Jammu i Kashmir i del Pakistan”.
El govern indi està presidit per Narendra Modi, del partit nacionalista hindú BJP (dreta conservadora), que durant anys havia advocat per la supressió de l’estatus especial de Jammu i Caixmir com una forma de reforçar la unitat nacional índia. El BJP va guanyar amb comoditat les eleccions índies que van tenir lloc els mesos d’abril i maig d’aquest 2019.
Els partidaris del canvi argumenten que hi haurà diversos beneficis. Entre aquests, que la mesura servirà per dur a terme una política més efectiva contra el terrorisme, permetrà que les dones del Caixmir mantinguin els seus drets de propietat si es casen amb algú de fora del territori —fins ara els perdien, en una mesura que les discriminava— i donarà compliment a algunes peticions històriques des del Ladakh d’obtenir una jurisdicció diferent de la de Jammu i Caixmir.
Un efecte que també pot arribar a ser molt important és que a partir d’ara els ciutadans de la resta de l’Índia podran comprar propietats a Jammu i Caixmir i viure-hi permanentment, cosa que tenien prohibida fins ara. Però a la Vall del Caixmir —on es concentra el moviment independentista— s’alcen veus que temen que la decisió obri la porta a un canvi demogràfic en què els hindús s’hi converteixin en el futur en la nova majoria.
Ghulam Nabi Azad, líder del principal partit de l’oposició índia, el Congrés (centre liberal), ha dit que la decisió implica “l’assassinat de la Constitució i de la democràcia” al país.
L’expresidenta de Jammu i Caixmir, Mehbooba Mufti, de manera similar, ha assegurat que es tracta del “dia més fosc de la democràcia índia”. La dirigent ha dit que la decisió és “inconstitucional”, que tindrà “conseqüències catastròfiques” i que ara, la gent del Caixmir “està pensant si no van equivocar-se en no unir-se al Pakistan” el 1947.
Mufti va exercir el càrrec entre 2016 i 2018, any des del qual el govern de Jammu i Caixmir estava sota control directe del govern indi després que Mufti hagués dimitit, amb la qual cosa la dirigent pot passar a la història com la darrera cap de govern que haurà tingut aquest estat.
Turistes evacuats i exèrcit desplegat
En previsió que l’anunci provoqui protestes a la Vall del Caixmir, la policia índia hi ha desplegat al voltant de 40.000 efectius al llarg de les darreres setmanes, cosa que feia rumorejar que el BJP estava enllestint l’eliminació de l’estatus especial. També havia ordenat l’evacuació de tots els turistes que estaven visitant la zona.
L’increment de la presència policíaca té lloc quan el territori ja comptava amb una presència molt destacada de forces de seguretat índies, incloses militars, cosa que era viscuda per part de la població com una ocupació de facto, tal com us vam explicar el 2018 en aquest reportatge sobre la repressió al Caixmir.
Igualment, Mufti i uns altres dos líders del Caixmir —Omar Abdullah, també expresident del territori, i Sajad Lone— han estat posats sota arrest domiciliari. S’han suspès les comunicacions i s’han tancat els centres escolars.
Un territori en disputa
L’antic estat principesc de Jammu i Caixmir va quedar dividit entre el Pakistan i l’Índia després de la partició de 1947, un cop conclosa la colonització britànica. La zona occidental i septentrional van quedar sota control pakistanès, mentre que la regió central, meridional i oriental va quedar dins de l’Índia. És aquesta part que, fins ara, constituïa l’Estat de Jammu i Caixmir, ara oficialment dissolt. Dues àrees bàsicament despoblades estan ocupades per la Xina.
El Pakistan reivindica que tot Jammu i Caixmir hauria d’haver format part del seu territori el 1947, atès que la zona té majoria de població musulmana —cosa que és certa per a la Vall del Caixmir però no per a la regió de Jammu, de majoria hindú. L’Índia, per contra, reclama al Pakistan que li retorni les zones de l’antic estat principesc que administra.
Alternativament, un moviment propi —amb suport majoritari a la Vall del Caixmir— reclama la celebració d’un referèndum d’autodeterminació al Caixmir des de la dècada de 1980.