Notícia
Eleccions 10-N: l’independentisme català destaca en un grup heterogeni de forces d’àmbit no estatal
Creixen els partits bascos i el nacionalisme gallec recupera la representació perduda · Per primer cop hi haurà 12 formacions subestatals al Congrés, en un espectre que va de l’independentisme al regionalisme
Un total de 49 escons estaran ocupats per partits o coalicions d’àmbit no estatal, amb posicionaments molt diversos que van des de l’anticapitalisme fins al centredreta i des de l’independentisme fins al regionalisme.
Les llistes que reivindiquen nacions o sobiranies —ni que sigui parcialment— diferents a l’espanyola han aconseguit 46 escons al Congrés: ERC 13, Junts per Catalunya 8, PNB 7, En Comú Podem 7, Bildu 5, Coalició Canària 2, CUP 2, Compromís 1 i el BNG 1. Hi ha matisos a fer en aquesta relació, que comentarem més avall.
A banda, tres partits regionalistes han aconseguit escons: el Partit Regionalista de Cantàbria i Terol Existeix en llistes pròpies i el Fòrum Astúries en coalició amb el PP.
Recordem que, pel que fa als partits d’àmbit estatal, el PSOE aconseguit 120 escons, el PP 87 (sense comptar el de Fòrum Astúries), Vox 52, Podem 28 (sense comptar els 7 d’En Comú Podem), Ciutadans 10, Navarra Suma (PP més Ciutadans) 2 i Més País 2 (sense comptar l’escó de Compromís).
Espanya va celebrar eleccions parlamentàries fa set mesos, el 28 d’abril, que també va guanyar el PSOE. Però Sánchez no va assolir un acord per governar i les eleccions es van haver de repetir.
Per garantir-se ara la investidura com a president, Sánchez té diverses opcions, totes elles complexes. Una, que el PSOE cerqui un acord amb l’esquerra espanyola i diversos partits d’àmbit subestatal —catalans i bascos són, de llarg, qui més escons poden proporcionar. Dues, pactar amb Podem i/o altres formacions més petites i alhora aconseguir que el PP s’avingui a abstenir-se a la votació d’investidura. Tres, mirar de forjar una gran coalició PSOE-PP, cosa que, però, els socialistes diuen que descarten.
Catalunya: l’independentisme supera per primer cop el 40% en unes eleccions al Congrés
Els partits independentistes han tornat a aconseguir el seu millor resultat en unes eleccions al Congrés, que tradicionalment no li eren propícies. Les tres candidatures independentistes (ERC, Junts per Catalunya i la CUP, que es presentava al Congrés per primer cop) han sumat el 42,6% dels vots, cosa que els ha valgut 23 dels 48 escons en joc. Ara fa set mesos, van ser 22 escons i 39,4% dels vots.
ERC, amb 13 escons, n’ha perdut dos respecte del resultat del 28-A. Junts en suma 8 (un més) i la CUP s’estrena amb 2.
El cap de llista d'ERC per Barcelona, Gabriel Rufián. / Imatge: ERCTant ERC com Junts cridaven ahir el candidat socialista i president en funcions, Pedro Sánchez, a formar un govern capaç de mantenir un diàleg polític per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Pel que fa als 7 escons d’En Comú Podem —coalició formada per Catalunya en Comú, que ocupa un espai difús entre el federalisme i un cert confederalisme, i Podem—, un l’ocupa un membre de Podem i un altre, un membre d’EUiA, partit vinculat a IU. Els altres cinc, bé formen part de Catalunya en Comú sense vinculació orgànica amb formacions estatals, bé són independents.
La fortalesa dels partits bascos i el fracàs de la dreta espanyola
Segones eleccions consecutives on les dues grans forces basques (Partit Nacionalista Basc i Bildu) milloren resultats. El PNB ha tornat a ser el partit amb més vots (32%) i escons (7 d’un total de 18) a Euskadi, mentre que Bildu se situa poc per sota del 19% i suma 4 seients. A més, la formació de l’esquerra independentista aconsegueix un cinquè escó a Navarra, que no havia obtingut el 28-A. Per contra, i també a Navarra, Geroa Bai queda molt lluny d’assolir un seient i, de fet, pateix una reculada notable: del 6% dels vots del 28-A a menys del 4% ara.
Persones amb banderes basques segueixen la nit electoral amb el PNB. / Imatge: PNBEuskadi és l’única comunitat autònoma on cap partit de la dreta espanyola (PP, C’s i Vox) no aconsegueix ni un sol escó. A Navarra, la coalició de PP i C’s (Navarra Suma) repeteix victòria amb 2 escons de 5.
Galícia: torna el BNG al Congrés
Una de les notes destacades de les eleccions a Galícia és el retorn del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) al Congrés, després de quatre anys d’absència. Els sobiranistes gallecs han aconseguit el 8% dels vots al conjunt de Galícia i un escó per la Corunya, l’últim que es repartia en aquesta circumscripció, i que es disputava amb Vox. Serà per a Néstor Rego, secretari general de la Unió del Poble Gallec.
“El resultat ens dóna molts ànims”, ha dit la líder del BNG, Ana Pontón, de cara a les eleccions al Parlament de Galícia que han de tenir lloc d’aquí a deu mesos com a màxim. El BNG aspira a sumar prou diputats amb el PSOE i Podem per acabar amb el govern d’Alberto Núñez Feijoo (PP).
Al País Valencià es manté l’escó de Compromís
Compromís —que aquest cop es presentava amb el nou partit d’Iñigo Errejón, Més País— ha mantingut l’escó que ja havia aconseguit el 28-A per la circumscripció de València, fregant el 7% dels vots al conjunt del País Valencià. Joan Baldoví, del Bloc Nacionalista Valencià, ocuparà aquest escó.
La candidatura d’Esquerra Republicana del País Valencià ha millorat lleugerament el seu percentatge de vot (del 0,16% al 0,23%) però queda molt lluny de qualsevol opció de lluitar per un escó.
Canàries: la unió de CC i NC no proporciona un tercer escó
A diferència del 28-A, Coalició Canària i Nova Canàries s’han presentat juntes a les eleccions del 10-N, amb la perspectiva de poder aconseguir un tercer diputat per al nacionalisme canari. No ha estat així i, de fet, la candidatura conjunta ha aconseguit un percentatge de vot (13%) menor que l’obtingut pels dos partits per separat ara fa set mesos (16%).
Entren tres partits regionalistes
El 10-N ha confirmat la presència del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) al Congrés, mantenint el diputat aconseguit ara fa set mesos i millorant el percentatge de vot (14,5% llavors; 21% ara). El PRC va ser l’únic partit que va arribar a signar un acord amb el PSOE per a investir Sánchez.
S’estrena al Congrés un altre partit regionalista —de fet, una agrupació d’electors: Terol Existeix, candidatura sorgida del moviment ciutadà homònim que reclama a les autoritats de l’Estat mesures contra el despoblament de les àrees rurals i diverses inversions en aquesta província aragonesa. També ha aconseguit dos escons al Senat.
Finalment, torna a la cambra baixa espanyola el Fòrum Astúries, en coalició amb el PP.
I fins al darrer moment de l’escrutini un quart partit regionalista va tenir opcions d’entrar al Congrés: Coalició per Melilla. Tot i l’augment de percentatge de vot (del 20,3% del 28-A al 29% d’ahir), finalment es va quedar a 180 vots d’aconseguir l’únic escó de la ciutat autònoma, que el PP va conservar.
Altres formacions que queden fora del Congrés
De nou el nacionalisme mallorquí de Més continua sense aconseguir un escó al Congrés. Si, generalment, es calcula que li caldrien uns 40.000 vots per entrar, aquest cop Més s’ha quedat amb 18.000, un 4% del total a les Balears. Lluny de l’escó i fins i tot lluny del resultat del 28-A, quan el partit va sumar 25.000 paperetes i va fregar el 5% dels vots.
A la Chunta Aragonesista no li ha donat rèdits la seva aliança amb Més País i de nou es queda fora del Congrés. Les eleccions de 2004 van ser les darreres on van obtenir escó, amb José Antonio Labordeta.
La Unió del Poble Lleonès, amb el 3,7% dels vots a la seva circumscripció, també ha quedat molt lluny d’aconseguir un seient.
A Ceuta, el regionalista Moviment per la Dignitat i la Ciutadania (MDyC), que es presentava per primer cop a les generals, ha sumat el 2,5% dels vots. El PSOE l’acusa d’haver fragmentat el vot del centreesquerra i haver contribuït així a donar l’escó de Ceuta a Vox.
Candidatures amb resultats testimonials —per sota del 0,5% als seus territoris respectius— han estat les presentades pels partits independentistes Andecha Astur, Puyalón (Aragó) i Ara Canàries, així com les dels federalistes d’Andalusia per Si (AxSí) i dels regionalistes d’Extremadura Unida, Somos Región (Múrcia) i de diverses formacions de Castella i Lleó.