Notícia
Bougainville celebra el referèndum d’autodeterminació, però la independència tardarà (si arriba)
Papua Nova Guinea pot impedir la secessió, fins i tot si amb un “sí” és massiu: el referèndum no és vinculant · S’esperen negociacions prolongades després de la votació · La pau s’ha mantingut després del conflicte i la gestió del postreferèndum serà clau
Hi poden votar al voltant de 206.000 persones, de 18 anys d’edat o més. S’hi inclouen les que siguin ciutadanes de PNG i que hagin viscut a Bougainville durant els sis mesos anteriors al registre electoral, en siguin originàries o no. S’estima que les persones originàries de Bougainville són més nombroses que les provinents d’altres llocs de PNG. Pel que fa a les persones de Bougainville que viuen fora de la regió autònoma, per poder votar han de demostrar que tenen vincles amb algun clan de Bougainville per naixement o adopció, via parental o per casament.
Els governs de PNG i Bougainville van acordar la creació d’una agència independent, la Comissió del Referèndum de Bougainville (BRC), perquè organitzés la votació. Està presidida per l’exprimer ministre irlandès Bertie Ahern.
Les votacions duraran des del 23 de novembre fins al 7 de desembre, en col·legis electorals arreu de les illes, a la resta de PNG i en altres països on resideix gent provinent de Bougainville. Fonts de la BRC afirmen que és necessari disposar d’aquestes dues setmanes atès que la votació serà “una operació gran i complexa, que abasta atols remots i les terres altes de la Regió Autònoma de Bougainville, així com totes les 21 províncies de PNG, uns altres quatre llocs de treball addicionals i quatre punts a l’estranger. Hi ha talls d’electricitat freqüents, molts indrets no tenen telèfon, i el transport i la logística són un repte en qualsevol procés electoral”.
Els resultats podrien ser anunciats a mitjan mes de desembre.
Molts eixos —incloent-hi la política interna, les conseqüències del conflicte, el paper de la societat civil, la geopolítica i l’economia— s’entrecreuen en el referèndum. Per fer-hi una mirada més propera, Nationalia ha parlat amb quatre experts implicats en el referèndum o en la seva anàlisi: el jurista constitucional Anthony Regan, la consultora local i líder de moviments de dones de Bougainville Barbara Tanne, el director de la comissió del referèndum, Mauricio Claudio, i la professora d’Estudis de Seguretat Anna Powles.
Per què s’ha convocat un referèndum d’independència?
La celebració del referèndum va ser acordada entre el govern de Papua Nova Guinea i una delegació de representants de Bougainville com a part de l’Acord de Pau de Bougainville (BPA), que es va signar el 2001 per posar punt final a un conflicte que, entre 1988 i 1998, va enfrontar l’exèrcit de Papua amb un grup rebel local, l’Exèrcit Revolucionari de Bougainville (BRA). El conflicte es va fer més complex amb el pas del temps, quan van emergir enfrontaments armats entre diversos actors de les illes mateixes, i va provocar entre 10.000 i 15.000 víctimes mortals. El conflicte violent va desencadenar-se a partir d’unes protestes contra les conseqüències econòmiques, socials i ambientals de l’explotació de la mina de coure de Panguna, al centre de Bougainville. Però les arrels profundes tenen a veure amb els greuges percebuts per la població de Bougainville per la dominació colonial europea, i posteriorment de Papua Nova Guinea, que van contribuir a l’emergència d’una identitat diferenciada que ja es pot identificar a les dècades de 1950 i 1960.
En virtut de l’Acord de Pau, Bougainville va accedir a l’autonomia dins de PNG el 2005. L’acord també incloïa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que havia d’organitzar-se entre 10 i 15 anys després de l’establiment del Govern Autònom de Bougainville, és a dir, entre 2015 i 2020.
Així que Bougainville ja té el seu propi govern?
Sí. El Govern Autònom de Bougainville va ser inaugurat el 2005. Té executiu, Parlament, policia i Constitució propis. Té un grau d’autogovern més gran que el de les províncies ordinàries de Papua Nova Guinea, però encara no exerceix totes les competències que l’acord de pau li atorga.
D’una població total a Papua Nova Guinea de 8 milions d’habitants, una mica menys de 300.000 viuen a la regió autònoma, la majoria dels quals a les dues illes principals: Bougainville i Buka, on es troba la capital provisional. Uns pocs milers viuen en atols esparsos. Parlen al voltant de 20 llengües diferents, amb el tok pisin i l’anglès com a llengües franques.
Bougainville és la regió insular més oriental de Papua Nova Guinea. Es troba a 900 quilòmetres de l’illa de Nova Guinea, i se situa molt més a prop de les Illes Salomó, amb les quals comparteix afinitats geogràfiques, històriques i culturals.Quines són les opcions a triar al referèndum?
Els votants tindran dues opcions a la papereta: la independència completa o una autonomia ampliada dins de PNG.
Què significa aquesta segona opció és menys clar que la primera. Fins al final d’octubre, els governs de PNG i Bougainville no havien publicat una descripció dels continguts de les dues opcions. L’autonomia ampliada hi és descrita com “un acord polític negociat que proveeix una forma d’autonomia amb competències més grans que les que actualment estan disponibles en els acords constitucionals”. Aquestes competències poden incloure “més poders impositius i de recaptació d’ingressos”, entre altres àrees.
“La Comissió del Referèndum de Bougainville reconeix la importància d’un exercici informat del vot per tal que el resultat sigui creïble per a totes les parts implicades”, explica Mauricio Claudio a Nationalia. “El president de la Comissió havia escrit als dos governs perquè donessin informació més detallada sobre les dues opcions”. La descripció publicada “ajudarà molt a la gran mesura de conscienciació dels votants que els dos governs ja han estat oferint conjuntament durant les demostracions itinerants, i la Comissió mateixa està donant informació en formats múltiples, incloent-hi en persona, materials, vídeos i les seves pròpies demostracions itinerants. Creiem que serà un vot informat”.
Per què no hi ha l’opció del statu quo?
“Existeix una insatisfacció considerable amb els actuals acords d’autonomia, de manera que oferir l’statu quo com a alternativa a la independència no hauria estat una opció amb possibilitats realistes de ser acceptada”, explica a Nationalia Anthony Regan, de la Universitat Nacional Australiana i un dels experts més reputats en la qüestió de Bougainville.
Fa uns mesos, el president de Bougainville, John Momis, va dir al Parlament de Papua Nova Guinea que el fet que el govern de Papua no hagi pagat sinó una petita part del subsidi de rehabilitació i desenvolupament postbèl·lic “ha contribuït a un sentiment creixent de frustració entre la població de Bougainville amb els acords autonòmics”.
Així doncs, la independència va camí de guanyar la votació?
La majoria d’analistes pensen que sí.
“No és 100% segur que hi haurà una majoria molt gran a favor de la independència —i no s’ha fet cap mena d’enquesta d’opinió—, però és el resultat més probable”, diu Regan.
Segons una estimació del Lowy Institute, “sembla que la majoria de la gent de Bougainville —potser tres quartes parts o més— optaran per votar a favor de la independència”.
“Estic d’acord que és probable que Bougainville voti abassegadorament a favor de la independència”, diu Anna Powles, professora de la Universitat Massey i experta en geopolítica i seguretat a la regió de les illes del Pacífic. “Recentment hi ha hagut un increment en el registre electoral, la qual cosa és sovint una pista del fet que els votants s’estan registrant per tal d’assegurar-se que el resultat de la votació serà un ‘sí’ a la independència”.
Així, és molt probable que Bougainville esdevingui el més nou estat independent del món?
Això no està tan clar: el resultat del referèndum no és vinculant.
L’acord de pau diu que “el resultat del referèndum estarà subjecte a la ratificació (autoritat de presa final de decisió) del Parlament Nacional”. És a dir, que el Parlament de Papua Nova Guinea és qui pot prendre la decisió en darrera instància.
Tant el govern de PNG com el de Bougainville insisteixen que caldrà una negociació bilateral després del referèndum. Però no és gens clar que el govern de Papua concedeixi la independència a Bougainville, encara que el resultat sigui clarament favorable a la secessió.
“És bastant probable que PNG s’oposi a la independència”, diu Regan.
Alguns mitjans de comunicació han apuntat que el nou govern de Papua, encapçalat per James Marape, podria estar més obert a negociar una sortida que respecti l’esperit de l’Acord de Pau que no pas el gabinet anterior de Peter O’Neill.
Però això està per veure. Marape, “durant la seva campanya electoral, va fer una campanya nacionalista”, i “ha indicat clarament que la seva preferència és que Bougainville romangui dins de PNG”, recorda Powles. “Com pensen altres a Waigani”, la seu de les institucions centrals de Papua, “no és clar”.
A això cal afegir les pors del govern de PNG a la balcanització del país. “Durant les dècades de 1980 i 1990, diversos primers ministres van expressar aquesta preocupació”, diu Powles. PNG és un país molt divers, amb tensions autonomistes a Enga o Nova Irlanda. “Ara bé, és menys clar com de realistes són aquestes preocupacions. Com a punt al seu favor, Waigani ha après moltes lliçons del conflicte de Bougainville i les ha aplicat en aquestes àrees on hi ha insatisfacció envers el govern central respecte de temes de recursos i la seva extracció, per exemple”.
L’economia hi juga cap paper?
Sens dubte que sí.
D’una banda, Bougainville és ric en recursos minerals —especialment coure i or— però la seva extracció ha estat en l’arrel de conflictes passats, com ja s’ha comentat. El govern de PNG, en èpoques anteriors, ha obtingut beneficis abundants de la mineria a l’illa. Però ara, la mina principal, Panguna, està tancada. No és clar si es reobrirà, ni qui en farà diners.
De l’altra, més del 80% anual del pressupost del Govern Autònom de Bougainville depèn dels subsidis del govern de PNG. Encara que tota la recaptació d’impostos fos transferida a les autoritats de Bougainville, hi ha dubtes sobre la sostenibilitat d’una república independent a curt termini, segons les dades disponibles actualment.
“És clar que Bougainville es troba molt lluny de l’autosuficiència fiscal”, diu Regan. “Només això ja fa segur que hi haurà un retard molt gran abans que es pugui assolir la independència, fins i tot si PNG accepta que Bougainville esdevingui independent”.
El govern de PNG va anunciar el setembre de 2019 un pla de 1.000 milions de kines (260 milions d’euros) per impulsar la independència econòmica de Bougainville.
Demanat sobre quants anys es pot esperar, raonablement, que duri la transició a la independència, Regan diu que “deu o més”. En l’acord de pau no s’hi especifica cap període de transició concret.
I si altres països intentessin finançar la independència de Bougainville?
És, efectivament, una possibilitat.
Alguns països poden estar interessats a posar un peu a Bougainville, i la Xina n’és un. “Hi ha una inquietuds legítimes sobre el fet que la Xina pugui intentar omplir aquest buit i donar suport a un Bougainville independent”, diu Powles. Però l’experta considera que això podria ser “a canvi, sobretot, del reconeixement diplomàtic a la Xina, per davant del de Taiwan. No obstant això, la Xina també té un interès important en Papua Nova Guinea mateixa, que és un actor molt més gran en el sector extractiu, tant el terrestre com el marítim. Serà molt interessant veure com la Xina intentarà equilibrar aquestes relacions potencialment contraposades”.
Altres països podrien estar interessats en el contrari. És probable que Indonèsia sigui reticent a la independència de Bougainville, atès que podria esdevenir un altre precedent, o referent, per a la lluita d’autodeterminació a Papua Occidental. I les veïnes Illes Salomó —malgrat que van donar suport a refugiats de Bougainville durant el conflicte i que alguns dels seus polítics més destacats van expressar simpatia per la causa independentista— també podrien estar preocupades, per les seves pròpies tensions secessionistes a les illes occidentals del país.
Pel que fa al poderós veí de PNG, Austràlia, Powles creu que “reconeixerà i respectarà el resultat de la decisió de Waigani”, seguint el seu enfocament actual “curós” amb el tema, “atesos els seus considerables problemes de llegat (el trist record de l’ús d’helicòpters militars australians, modificats com a helicòpters d’atac, a Bougainville per part de les Forces de Defensa de PNG, per exemple)”.
És probable un retorn a la violència?
L’acord de pau inclou els anomenats “tres pilars”: la creació del govern autònom el 2005 i la celebració del referèndum en són dos, i el tercer és l’eliminació de les armes. Això ha estat així amb aproximadament 2.000 armes dins del procés de pau, però un número desconegut —com a mínim centenars— encara circulen. Aquest agost, el grup rebel Me’ekamui encara n’estava lliurant.
“És vital per a la credibilitat de la votació, perquè aquest procés valgui la pena, que les persones que legítimament s’han inscrit per votar, visquin a Bougainville o a PNG, puguin fer-ho sense por i sense intimidació”, diu Claudio. “I creiem fermament que això és així. Creiem fermament que tothom reconeix la importància, i el dret, de la gent de Bougainville de poder tenir, finalment, la paraula”.
Els altres experts consultats per Nationalia són relativament optimistes. “El retorn a la violència continua sent una possibilitat, però no gaire gran”, diu Regan. “La destrucció d’armes ha estat bastant efectiva pel que fa a les diverses milícies de Bougainville”.
“Nova Zelanda està encapçalant una petita missió regional, formada per policies, que han de marxar de Bougainville poc temps després de la votació”, recorda Powles. “Si hi hagués inestabilitat i la policia de Bougainville no pogués sufocar la violència, és probable que hi hagués algun tipus d’assistència externa, a invitació de PNG i del Govern Autònom de Bougainville. D’on vindria aquesta assistència és menys clar, però molt probablement, seria de Nova Zelanda o Austràlia”.
“Evidentment que tenim dubtes sobre les reaccions que es puguin produir després del desenllaç del referèndum, però som optimistes, i creiem que el resultat serà respectat i acceptat per tothom”, la consultora local de Conciliation Resources, líder de dones i mediadora de pau Barbara Tanne explica a Nationalia. “Hi ha programes de construcció de pau, diàlegs de pau i reconciliacions per part d’individus, veterans, esglésies, dones i jovent, incloent-hi el govern nacional i el de Bougainville”, afegeix.
Com s’ha implicat la societat civil en el procés de pau?
El conflicte de 1988-1998 va deixar ferides profundes en la societat de Bougainville, on van tenir lloc matances i altres greus violacions dels drets humans, les quals, durant molts anys, no van rebre prou atenció. “Hi ha una presència tàcita de dolor i greuges en moltes cases i pobles, associada amb les atrocitats comeses durant el conflicte civil”, escriu Catherine Wilson, periodista i col·laboradora del Lowy Institute. “Portar la justícia a les víctimes és un repte enorme, atès que no hi ha hagut investigacions sobre l’escala i els detalls de les atrocitats”, la periodista continua, i alerta que “hi ha certa inquietud entre molta gent sobre com evolucionarà la societat postconflicte de Bougainville durant la generació vinent si es manté la impunitat dels horrors de la guerra, que encara turmenta els records de la gent”.
Tot i així, Barbara Tanne subratlla l’altra cara de la moneda. Diu que els darrers anys “han passat moltes coses”, com “diàlegs de pau, mediacions i reconciliacions”, que “ja s’han fet a través dels programes espirituals de les esglésies i tradicionalment”. Segons ella, això mostra com “la societat civil de Bougainville, en partenariat amb el departament de l’Acord de Pau del Govern Autònom de Bougainville, ha jugat un rol principal en el procés de pau”.
“Els nostres veterans, líders polítics, dones, esglésies... tots han jugat un paper important”, continua Tanne. “S’han lliurat restes de persones desaparegudes a les famílies. La destrucció i el conteniment de les armes també és un canvi o indicació positiva que ha donat confiança i garanties a la nostra gent, particularment a les víctimes del conflicte. I els programes de pau i reconciliació continuaran, a Bougainville”.
I les dones?
Les associacions pels drets de les dones han estat actives, mobilitzant-se per posar punt final a la violència, reconstruint la societat i donant suport als esforços de reconciliació, i aprofitant les oportunitats sorgides per demanar una millora en les condicions de vida de les dones de Bougainville.
Segons Tanne, “les dones van construir ponts entre les seves pròpies famílies, clans i persones desplaçades quan es van adonar que les violacions de drets humans s’incrementaven dia a dia” durant el conflicte. “Sense remuneració, han treballat per crear serveis bàsics usant el talent o els mitjans de què disposaven. Van demanar la pau durant les trobades negociadores amb els seus companys homes”, i “van encarar els problemes per acabar amb el conflicte, usant estratègies com marxes silencioses, segudes i marxes per la pau: en la nostra cultura melanèsia, les dones són constructores de pau, sigui a les famílies, clans o comunitats”.
Tot i aquest rol, les dones continuen molt excloses de les posicions de lideratge al govern. Per exemple, de 41 membres del Parlament de Bougainville, només quatre són dones. I d’aquestes, tres ocupen escons reservats, precisament, per a elles.
Els reptes van molt més enllà. La violència de gènere és un dels més urgents, segons les líders socials i les organitzacions. “La violència contra les dones i les nenes continua impactant negativament, sigui en la salut pública, l’educació o el desenvolupament econòmic”, apunta Tanne. Les taxes elevades de violència contra les dones són esteses arreu de Bougainville, d’acord amb un informe de 2019 d’IFES, que afegeix que “la cultura de la violència que va sorgir d’una dècada de guerra civil està vinculada amb l’escalada de violència contra les dones i els casos de violència domèstica”.
Solucionar les coses a la manera melanèsia?
Hi ha un concepte, “la manera melanèsia”, que ha anat guanyant circulació a la regió, com a forma d’entendre com pot ser resolt tot aquest escenari tan complex al voltant del referèndum. Barreja de “consulta, diàleg i consens”, el concepte ha estat esmentat recentment pels excombatents independentistes Dennis Kuiai i James Tanis —que també és expresident de la regió autònoma— com una base clau sobre la qual els dos governs han d’encarar el període postreferèndum.
Anna Powles ho desenvolupa: “Si no s’atorga la independència, hi haurà un enfocament molt melanesi en la negociació d’un desenllaç polític a través del consens, que pot tardar anys. El que m’amoïna és com es gestionaran les expectatives, especialment entre la generació més jove (i particularment entre els homes joves), que no va poder provar-se al camp de batalla, per dir-ho així, i voldrà provar-se a les urnes. Com es gestionaran les seves expectatives? El període de transició postreferèndum serà absolutament fonamental per a la seguretat i l’estabilitat a Bougainville”.