Notícia
L’SNP guanya el 80% dels escons a Escòcia i Sturgeon demanarà permís per al segon referèndum
La majoria absoluta del Partit Conservador dóna marge a Boris Johnson per a desoir la petició
L’SNP ha aconseguit la seva segona victòria més àmplia en unes eleccions britàniques. Amb 48 escons d’un total de 59, supera els 35 aconseguits el 2017 i només queda per sota de la històrica xifra de 2015, quan en va sumar 56.
El resultat reforça l’argument de la primera ministra d’Escòcia i líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, de la conveniència de convocar un segon referèndum d’independència. U, perquè la proposta ha rebut un aval ampli a les urnes (80% dels escons i 45% dels vots); dos, perquè Escòcia ha tornat a votar en un signe molt diferent al de la resta del Regne Unit, i tres, perquè la victòria del Partit Conservador fa més probable un Brexit que a Escòcia va ser rebutjat.
S'espera que Sturgeon la setmana vinent demanarà formalment al primer ministre britànic, Boris Johnson, que transfereixi al Parlament escocès les competències per organitzar el referèndum. També és molt probable que Johnson s’hi negui. El blocatge pot conduir el Regne Unit a una nova crisi constitucional.
La majoria absoluta conservadora més àmplia des de Thatcher
Johnson té motius per sentir-se fort: el Partit Conservador ha aconseguit 364 escons d’un total de 650, amb un avantatge de 163 sobre el Partit Laborista. És l’avantatge més gran dels conservadors des de les eleccions de 1987 amb Margaret Thatcher al capdavant.
En una campanya polaritzada al voltant del Brexit, el resultat s’interpreta com un aval —sobretot, d’Anglaterra, on els conservadors han guanyat el 65% dels escons— a l’acord per abandonar la Unió Europea subscrit entre Brussel·les i Londres aquest octubre, sota el govern de Boris Johnson.
Majoria per a l’esquerra a Gal·les
Els laboristes (22 escons) i el Plaid Cymru (4) han sumat gairebé la meitat dels escons en joc a Gal·les, els 14 restants a mans del Partit Conservador. En percentatge de vot les xifres estan més equilibrades, tot i que també amb avantatge per a l’esquerra. Tot i així, tant els laboristes (-8% dels vots) com el Plaid (-0,5%) han retrocedit respecte dels resultats obtinguts el 2017.
L’aposta del Plaid és aconseguir un referèndum d’independència el 2030, per a la qual cosa s’han fixat com a primer objectiu formar govern a Gal·les després de les eleccions gal·leses de 2021.
Rècord d’escons per als partits irlandesos
Els dos partits favorables a la reunificació d’Irlanda (Sinn Féin i SDLP) han aconseguit per primer cop la xifra de 9 escons (7 i 2, respectivament) d’un total de 18. Fins ara, el seu màxim havien estat 8. El Partit Unionista Democràtic (DUP), amb 8 seients, en perd 2. L’escó restant d’Irlanda del Nord l’ha mantingut el Partit de l’Aliança. És el primer cop que els partits del bloc del nacionalisme irlandès guanyen més escons que els partits del bloc de l’unionisme britànic.
Tot i així, en percentatge de vots els partits nacionalistes irlandesos han retrocedit del 41% combinat de 2017 al 39% d’ara. També davalla el bloc unionista, del 48% fa dos anys al 42% actual. I això s’explica per l’alça del Partit de l’Aliança, que ha passat del 8% al 17%. L’Aliança es presentava amb un programa liberal i contrari al Brexit. El partit no es defineix oficialment ni com a nacionalista irlandès ni com a unionista britànic. Defensa el manteniment de l’autonomia d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit i alhora reclama que Irlanda del Nord continuï dins del mercat comú i la unió duanera de la UE, encara que la resta del Regne Unit en surti.
I serà, de fet, la qüestió de les fronteres a Irlanda el que probablement tornarà a centrar a curt termini el debat polític al voltant de com s’implementa el Brexit, un cop la població nord-irlandesa ha donat un suport clar als partits (Sinn Féin, SDLP i Aliança) que no volen la reinstauració d’una frontera dura entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda. Tot el contrari del que desitja el DUP, que ha quedat desautoritzat, en part, a les urnes.