Notícia
El moviment indígena del Brasil vol reforçar-se per plantar cara al “projecte genocida” de Bolsonaro
El govern prepara un projecte de llei que facilitarà l’explotació de terres dels pobles autòctons
Precisament la filla del dirigent, Ângela Mendes, ha estat una de les veus més destacades de la Trobada de Pobles Mebengokrê, entre els dies 14 i 17 de gener, i on s’ha aprovat el manifest que carrega contra Bolsonaro i li exigeix que respecti els drets socials, econòmics i culturals dels pobles indígenes del Brasil, incloent-hi la protecció ambiental dels territoris on viuen, víctimes d’una desforestació sempre creixent —la qual, val a dir, va iniciar-se a la dècada de 1960 i ha continuat amb governs d’un i altre signe polític.
Aquesta ha estat una de les reunions de representants de pobles originaris més multitudinària dels darrers anys al país sud-americà. Celebrada a la Terra Indígena Capoto Jarina (Mato Grosso), un dels convocants ha estat Raoni Metuktire, cap del poble kayapó i activista ambiental des de la dècada de 1960. Molta gent el recorda per la campanya mundial de conscienciació que va dur a terme el 1989 al costat del cantant Sting. Raoni acusa Bolsonaro de ser el màxim responsable dels incendis que afecten l’Amazònia. Abans, també s’havia enfrontat a les presidències de Lula da Silva i Dilma Rousseff, en aquest cas oposat a la construcció de la presa de Belo Monte, al riu Xingu —que finalment es va construir.
L’Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), que també ha participat a la Trobada de Pobles Mebengokrê, organitza entre els dies 20 i 22 del mateix mes una altra cimera, la Trobada de Líders Indígenes, a Sao Paulo. L’organització hi vol analitzar més en profunditat la situació d’emergència a l’Amazones i debatre el calendari de mobilitzacions durant el 2020.
L’amenaça del projecte d’exploració de les terres indígenes
La percepció de la necessitat de reforçar l’articulació del moviment indígena i de reprendre la seva aliança amb petits productors i agricultors locals no indígenes —com era el cas de Chico Mendes— té molt a veure amb els plans del govern brasiler d’explotar (més) la selva amazònica i, molt particularment, les terres reservades als indígenes. El diari O Globopublicava fa deu dies que el govern està enllestint un projecte de llei que permetrà l’exploració de terres indígenes amb l’objectiu de permetre’n l’explotació minera, la construcció de preses, la cerca de petroli i gas i la introducció de conreus modificats genèticament. El projecte de llei preveu la consulta amb els pobles indígenes abans de dur a terme aquestes activitats econòmiques, però no els concedeix dret de veto sobre elles.
Els territoris indígenes ocupen al voltant del 13% de la superfície del Brasil, i es localitzen sobretot a la regió amazònica. Tot i que la Constitució reconeix als pobles indígenes la propietat d’aquestes terres, a la pràctica són sovint ocupades il·legalment per colons i per empreses que n’exploten els recursos.
Segons dades oficials del govern, al país hi ha un milió d’indígenes, el 0,6% de la població brasilera.
Assassinats de líders indígenes
Un altre dels vectors de mobilització dels pobles indígenes és el degoteig constant d’assassinats dels seus líders, problema comú a molts països de l’Amèrica Central i del Sud. El 2019, set dirigents van ser assassinats al Brasil, la xifra més elevada de les dues darreres dècades. El moviment indígena vincula l’increment d’aquests assassinats amb la hostilitat contra els pobles originaris promoguda per Bolsonaro.
Una de les dirigents de l’APIB que s’està significant més en aquesta denúncia és Sônia Guajajara:
A delegação composta por mais de 20 lideranças indígenas brasileiras realizou hoje um ato na COP 25, em Madrid, em protesto contra o assassinato de duas lideranças indígenas no último sábado, no Maranhão. Além da manifestação, conclamamos o Dezembro Vermelho! pic.twitter.com/LoOx5QQYlG
— Sonia Guajajara (@GuajajaraSonia) 9 de desembre de 2019
Guajajara va ser una de les veus destacades de la gira que l’APIB va dur a terme per diverses ciutats europees —entre les quals València i Barcelona— l’octubre i el novembre de 2019 per denunciar, precisament, aquesta onada de violència i assassinats contra els pobles indígenes.