Notícia
El Sinn Féin fa història en esdevenir el partit més votat a la República d’Irlanda
El partit republicà trenca dècades de dominació de les dues forces tradicionals de centredreta i proposa avançar cap a la consecució d’un referèndum de reunificació
El Sinn Féin ha aconseguit el 24,5% dels vots de primera preferència, seguit del Fianna Fáil (22,5%) i del Fine Gael (20,9%) del fins ara primer ministre Leo Varadkar. Aquests dos partits han encapçalat tots els governs d’Irlanda des de la proclamació de la República, dada que dóna idea de l’abast històric de l’elecció d’aquest 8 de febrer.
Per darrere, el Partit Verd ha sumat el 7% dels vots, el Partit Laborista el 4,4%, els Socialdemòcrates el 2,9%, Solidaritat-PBP el 2,6% i Aontú l’1,9%. Els candidats independents han aconseguit el 12,2% dels vots.
Les eleccions a la República d’Irlanda es regeixen per un sistema electoral anomenat “de vot únic transferible”, en què cada votant ordena els candidats que es presenten segons la seva pròpia preferència. Quan, al recompte, el candidat favorit del votant ja ha estat elegit o eliminat, el vot es transfereix al seu segon candidat favorit, i així successivament fins que tots els escons de cada circumscripció —entre tres i cinc— queden assignats.
Aquest sistema, i el fet que els partits no presenten tants candidats com escons hi ha en joc, provoca que no necessàriament el partit més votat sigui el que més escons acabi tenint. Això és, probablement, el que passarà en aquestes eleccions, en què el Sinn Féin només presentava 42 candidats per a ocupar els 159 escons en joc. Així, es preveu que el Fianna Fáil quedi primer en escons, el Sinn Féin segon i el Fine Gael, tercer.
Una formació de govern complexa
Els escenaris que s’obren ara per a la formació de govern són diversos.
Un, que el Fianna Fáil i el Fine Gael acordin, per primer cop a la història, una gran coalició de centredreta per barrar al Sinn Féin el pas al govern.
Dos, que el Fianna Fáil s’avingui a pactar amb el Sinn Féin. Els dos partits tradicionals havien dit durant la campanya electoral que no pactarien amb els republicans, però ara el líder del Fianna Fáil, Michéal Martin, no ho descarta.
Tres, que el Sinn Féin pugui bastir una majoria d’esquerres amb laboristes, socialdemòcrates, verds i alguns independents. Això dependrà de quants escons aniran a parar finalment a aquests partits més petits, d’acord amb les transferències de vots explicades abans.
La tercera opció és, d’entrada, la preferida pel Sinn Féin, però la presidenta del partit, Mary Lou McDonald, ha cridat els líders del Fianna Fáil i del Fine Gael a asseure’s a negociar amb ella la formació d’un govern.
Dels dos, probablement l’acord amb el Fianna Fáil seria el més viable, tot i no estar exempt de dificultats. Els republicans probablement exigiran inversions en el sector públic i un compromís creïble per avançar en les preparacions per a la reunificació. A canvi, podrien donar suport a la candidatura de Martin a encapçalar el govern.
La reunificació: un “procés” que desemboqui en el referèndum
El programa electoral del Sinn Féin recull el compromís del partit, si forma govern, “d’aconseguir” un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda —la celebració del qual, en tot cas, depèn del govern britànic. El programa no diu que la votació hagi de tenir lloc durant la primera legislatura —de fet, no fixa cap data— i avisa que el camí cap al referèndum serà llarg. Proposa que el govern irlandès encapçali “un procés” de preparació que analitzi costos i beneficis de la reunificació i “no exclogui ningú”, tampoc els unionistes nord-irlandesos.
El partit republicà advoca per la creació d’un comitè parlamentari irlandès sobre la unitat, l’establiment d’una “assemblea ciutadana” amb representants del nord i el sud per a debatre sobre el projecte, la publicació d’un Llibre Blanc sobre la Unitat Irlandesa i, després d’aquest recorregut, celebrar el referèndum.
El Fianna Fáil conté un compromís més moderat al seu programa electoral, on parla de fer “un estudi” i “consultes entre comunitats” sobre la manera que el govern irlandès hauria d’encarar la qüestió de la reunificació, sense donar cap concreció sobre el referèndum en si. També el Partit Laborista parla d’un “debat públic” sobre el futur de l’illa.
El programa del Fine Gael s’oposa explícitament a un referèndum ara. El del Partit Verd ni tan sols l’esmenta.
En aquesta anàlisi publicada a Nationalia amb motiu del Brexit, el professor Carles Ferreira explicava que el Sinn Féin pensa en el termini d’una dècada per aconseguir el referèndum i avisava que, en el moment actual, la preferència de la població nord-irlandesa sembla que continua sent l’autonomia dins del Regne Unit.
Segons els Acords de Divendres Sant (1998), la convocatòria d’un referèndum de reunificació no depèn pas de la voluntat del govern irlandès, sinó del fet que el secretari britànic d’Estat per a Irlanda del Nord consideri que hi ha motius raonables per pensar que una majoria de la ciutadania nord-irlandesa pot voler abandonar el Regne Unit per ingressar a la República d’Irlanda.
Abans de la celebració del referèndum del Brexit, la majoria d’estudis d’opinió mostraven que existia una majoria molt sòlida a Irlanda del Nord contrària a la reunificació amb la República d’Irlanda. Després de la votació sobre la sortida de la UE, les diferències demoscòpiques s’han reduït, amb algunes enquestes mostrant fins i tot que la reunificació podria ser l’opció guanyadora.