Notícia
Alarma pels “estralls” que el coronavirus pot provocar en pobles indígenes i tribus no contactades
El perill per als pobles indígenes: el cas d’Austràlia
Els pobles indígenes —i això és una constant tant en països teòricament més desenvolupats, com el Canadà o Austràlia, com en menys, com Bolívia o Guatemala— tenen un accés més limitat i deficient als recursos sanitaris. A més, en molts casos, presenten taxes més elevades de malaties cròniques (cardiovasculars, hepàtiques...) o de càncers, factors que augmenten el risc de la persona davant d’un contagi del coronavirus.
En aquest article a The Conversation, James Ward i Jason Agostino alerten que a Austràlia això, unit a la sobreocupació de les llars aborígens —especialment a les àrees remotes—, l’accés limitat als tests de la Covid-19, la informació insuficient en llengües aborígens i la menor disponibilitat de personal sanitari, fa que la pandèmia tingui un potencial enorme de “causar estralls” en les comunitats.
Els pobles aborígens d’Austràlia sumen més de 760.000 persones, al voltant del 3% de la població del país.
Una part viuen en ciutats i en comunitats ben comunicades, mentre que una altra resideix en indrets allunyats dels centres urbans i de les vies principals de transports.
Les comunitats aborígens disposen de la seva pròpia Organització Nacional Aborigen de Salut Comunitària (NACCHO per les sigles en anglès), que representa els 143 serveis d’atenció primària aborígens existents, operats per les comunitats mateixes i repartits per tota la geografia australiana. La directora de la NACCHO, Pat Turner, ha elevat un crit d’alerta als micròfons de la ràdio nacional australiana davant de l’expansió del coronavirus pel país.
Els contagis en les comunitats aborígens remotes “serien absolutament devastadors”, ha dit, atès que no hi ha prou instal·lacions mèdiques i “no hi ha proves disponibles” per detectar les infeccions. Això té lloc en un context comunitari amb “nivells alts d’altres malalties”, cosa que fa “especialment vulnerables” les comunitats aborígens remotes. Turner ho resumeix: “Som la gent més vulnerable d’Austràlia”.
A totes aquestes consideracions cal afegir el previsible terrabastall econòmic que patiran algunes comunitats.
La directora de la NACCHO ha demanat a les autoritats que enviïn més equipaments mèdics mòbils i material sanitari, alhora que ha reclama que aïllin completament les comunitats aborígens remotes i que imposin una quarantena de 14 dies a qualsevol persona que, pel motiu que sigui, hi hagi d’ingressar. El 16 de març, el govern del Territori del Nord —una de les unitats subestals autogovernades de la federació australiana— va prohibir qualsevol visita “no essencial” a 70 comunitats remotes del seu territorti. Les comunitats, però, reclamen que també s’aïlli de la resta del país el conjunt del Territori del Nord, on al voltant del 30% de la població és aborigen.
Algunes comunitats van començar a prendre les seves pròpies decisions fa dies. El Consell de les Terres Septentrionals (Northern Land End) va anul·lar el 14 de març qualsevol permís “no essencial” per entrar als territoris aborígens del Top End, la regió més septentrional del Territori del Nord. La decisió té per objectiu protegir els pobles aborígens de contagis. Dos dies després, el Consell de les Terres Centrals va fer el mateix.
El govern federal australià, per la seva banda, ha creat un grup assessor aborigen per preparar un pla d’emergència per a les comunitats més vulnerables.
Aquest 20 de març, Austràlia havia confirmat més de 700 casos d’infecció per coronavirus al país. Cap d’aquests ha estat al Territori del Nord.
Tribus no contactades: “És vital que no es faci absolutament cap intent de contactar-les”
Com dèiem al principi, un altre col·lectiu indígena en situació especialment vulnerable són aquelles tribus que —a diferència dels pobles aborígens que acabem de veure— viuen semiaïllades o, directament, no contactades pel món exterior.
Per aproximar-nos-hi hem parlat amb Jonathan Mazower (imatge dreta), director de Comunicacions de Survival International, organització que treballa en la defensa d’aquestes tribus des de 1969.
Nationalia: Quines són les preocupacions principals pel que fa a aquestes tribus davant l’expansió de la crisi del coronavirus?Jonathan Mazower: Qualsevol malaltia infecciosa transportada pels visitants a les zones indígenes és potencialment letal, inclosa una cosa tan simple com un refredat comú. Els pobles indígenes presenten una vulnerabilitat més elevada davant d’aquestes malalties introduïdes, ja que no hi tenen resistència. Si una infecció com el coronavirus arribés a un grup reduït i aïllat, s’encomanaria per tota la tribu de forma ràpida i poques persones se’n salvarien. Un efecte particularment preocupant d’aquest tipus d’infecció, que impactés una comunitat sencera, seria que ningú no hi podria caçar ni recollir aliments i, fins i tot si ho fes, no hi hauria ningú per a preparar-los. En conseqüència, a més d’estar malalts, els individus no tindrien ningú que els cuidés ni els alimentés, amb efectes importants sobre la capacitat del grup de continuar sobrevivint sense ajuda externa (cosa que comporta un altre conjunt de reptes).
N: En la vostra opinió, quines mesures caldria prendre per protegir aquests grups?
J. M.: Per a les tribus no contactades, és fins i tot més vital que abans que els seus territoris siguin protegits i que no es faci absolutament cap intent de contactar-les. Per a aquelles que ja han estat contactades, hauríem de prendre mesures per assegurar-nos que estiguin correctament informades de l’expansió del coronavirus i que la seva atenció sanitària sigui una prioritat, particularment per als grups que puguin ser especialment vulnerables. Això n’inclou molts que han estat contactats recentment, així com altres comunitats que han estat devastades per l’abandonament i per les carències socials de llarg termini, com és el cas en molts països occidentals.
N: Esteu al cas d’alguna situació específica en algun país que mereixi ser destacada, ja sigui en termes de bones pràctiques o de situacions especialment preocupants i amenaçadores?
J. M.: Ethnos360 (abans coneguda com a NTM, o New Tribes Mission), l’organització estatunidenca missionera fonamentalista, ha estat intentant contactar tribus no contactades a la vall de Javari, al Brasil: han aconseguit finançament per a un helicòpter amb el qual fer-ho de manera més fàcil. Estan envalentonats per la designació, per part de [Jair] Bolsonaro, [president del Brasil], d’un antic missioner evangèlic i membre de la NTM, Ricardo Lopes Dias, com a cap del Departament de Tribus no Contactades a la FUNAI, l’agència governamental d’afers indígenes. Estem especialment preocupats pel contacte forçós d’aquestes tribus per part d’organitzacions missioneres.
N: Dueu a terme alguna campanya específica de suport als pobles indígenes en relació amb la crisi del coronavirus? O, si no, quines organitzacions locals ho estan fent?
J. M.: Survival continuarà ferma en la solidaritat i el parternariat amb els pobles tribals, els quals, tot i que sovint són petits numèricament i estan sense veu política, continuen sent increiblement resilients i són capaços de mantenir la seva identitat singular davant d’adversitats immenses. Hem vist la seva fortalesa un cop i un altre. Continuarem demanant als nostres seguidors que actuïn a través de les nostres peticions a través de correu electrònic, lloc web i xarxes socials en les nostres campanyes i especialment en la nostra lluita per les tribus no contactades, a svlint.org/uncontacted.
A banda d’això, s’està duent a terme un treball molt important en suport de les comunitats indígenes i de les Primeres Nacions en relació amb el brot del coronavirus, com ara amb l’Organització Nacional Aborigen de Salut Comunitària (NACCHO) d’Austràlia, l’Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), la Nació Navajo als Estats Units i molts altres grups al Canadà i arreu del món.