Notícia
La presència assíria al Khabur, a punt d’esvair-se cinc anys després de l’agressió d’Estat Islàmic
Només el 6% dels membres de la comunitat han tornat a aquesta vall del nord de Síria · Un informe denuncia el “genocidi cultural” patit el 2015 a mans de l’organització extremista
El document, Erasing the Legacy of Khabour: Destruction of Assyrian Cultural Heritage in the Khabour Region of Syria (Esborrant el llegat del Khabur. Destrucció del patrimoni cultural assíria a la regió del Khabur de Síria), ha estat publicat per l’Assyrian Policy Institute, una organització pels drets del poble assiri amb seu als EUA.
Abans de l’ocupació de la vall del Khabur per part d’Estat Islàmic durant quatre mesos de 2015, aquest nucli de població assíria estava format per 35 pobles. L’origen de l’assentament havia estat l’arribada de famílies assíries durant la dècada de 1930, fugides primer de la regió de Hakkari (Kurdistan del Nord, a l’actual Turquia) durant el genocidi assiri o Sayfo, i després de l’Iraq, durant la massacre de Simele.
L’estudi documenta la destrucció d’una dotzena d’esglésies al Khabur —el poble assiri professa diverses variants del cristianisme— a mans d’Estat Islàmic, un terç de totes les de la vall. Però també esmenta la fugida de les prop de 20.000 persones que formaven el col·lectiu assiri al Khabur abans de 2015, de les quals amb prou feines en queden 1.200: tot just el 6% de la població. “Pocs assiris han tornat amb la intenció de reconstruir” la vida anterior a l’ocupació d’Estat Islàmic, explica l’informe. Al trauma col·lectiu i a la destrucció de cases i infraestructures cal afegir el fet, denuncia el document, que Estat Islàmic va arrasar els camps de conreu, els pous d’aigua i l’equipament agrícola, i els ramats van ser robats.
Les persones que van anar-se’n es van endur la llengua, les tradicions, la religió i, en definitiva, la cultura pròpia de la comunitat. I tot i que hi ha intents de preservar-hi la vida assíria —com la celebració de l’Any Nou Assiri, o Akitu—, “la manca de retorn [de les persones que en van fugir] al Khabur és desencoratjadora, i l’esperança d’un futur per als assiris a la regió pràcticament s’ha esvaït”, diu l’informe, que és clar en la seva conclusió: el poble assiri al Khabur ha patit “un genocidi cultural”.
L’informe demana a la UNESCO una investigació sobre els fets, i als governs de Síria, l’Iraq, Turquia i l’Iran, que reconeguin el poble assiri com a autòcton i en protegeixin el llegat cultural. El text també sol·licita a les Nacions Unides i a les “nacions donants” que aportin recursos per a restaurar els edificis destruïts i per a preservar la cultura dels pobles atacats per Estat Islàmic.
Un poble amb més membres refugiats o a la diàspora que a la terra d’origen
Organitzacions com l’Aliança Universal Assíria o la Confederació Assíria Europea calculen que al món hi ha al voltant de 3,5 milions de persones amb identitat assíria. La majoria viuen a la diàspora, com a resultat de migracions econòmiques o de la fugida —per persecucions i massacres— de la seva terra d’origen, el nord de Mesopotàmia, que coincideix a grans trets amb les àrees de població kurda. Algunes organitzacions assíries treballen conjuntament amb les kurdes, però altres hi estan enfrontades i denuncien que els moviments nacionalistes kurds intenten assimilar els assiris, com ho han els quatre estats en què es reparteix el territori històric assiri: Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran.
Tot i que no hi ha dades exactes, es calcula que actualment menys d’un milió d’assiris continuen vivint als seus llocs d’origen dins de Mesopotàmia. Algunes comunitats hi han mantingut vives les llengües neoaramees, però altres les han perdudes del tot.
A aquestes persones cal afegir-ne uns altres diversos centenars de milers que es troben encara als estats de Mesopotàmia, així com als veïns Líban i Jordània, però com a desplaçats i refugiats.
La resta del poble assiri —més d’un milió de persones— viu fora del Pròxim Orient, a la diàspora. Els col·lectius assiris més nombrosos es troben als Estats Units, Suècia, Austràlia i Alemanya.
L’informe de l’Assyrian Policy Institute admet que el reassentament és “la solució immediata per a les famílies assíries que cerquen condicions de seguretat, estabilitat i igualtat”, però alerta que també és “perjudicial per a la identitat col·lectiva i la capacitat de sobreviure del poble assiri”. “La immigració assíria ha creat i ha mantingut enclavaments ètnics en diversos països”, diu, però “cada cop són més tendents a l’assimilació cultural. A la llarga, la migració massiva només separa els assiris de la seva terra natal encara més, i en el procés, destrueix la seva cohesió social i comporta un risc considerable que la identitat cultural assíria es perdi per sempre”.