Notícia

Es reprenen les manifestacions autonomistes i prodemocràcia a Hong Kong

Més de 200 persones detingudes, incloent-hi menors, en l’acció més concorreguda dels darrers mesos

Intervenció de la policia durant les protestes.
Intervenció de la policia durant les protestes. Autor/a: Benjamin Yuen, Tam Ming Keung @ USP United Social Press
Més de 200 persones, incloent-hi menors d’edat, han estat detingudes durant la darrera manifestació a favor de l’autonomia de Hong Kong i del sistema democràtic, que recuperen intensitat aquest maig després de l’aturada obligada per les restriccions imposades en la lluita contra el coronavirus. Els governs de Hong Kong i la Xina apugen el to i anuncien mà dura.


En la protesta més nombrosa des de fa mesos en espais físics —s’han mantingut accions de denúncia a través de xarxes socials—, centenars de persones es van concentrar a centres comercials del barri de Tsim Sha Tsui. Els participants reclamaven el compliment de les anomenades “Cinc Demandes” fetes al govern de Hong Kong. També va haver-hi eslògans a favor de la “llibertat” i la “independència” del territori. La protesta estava prohibida per les autoritats.

Alguns dels manifestants es van concentrar després als carrers de l’àrea de Mong Kok. La policia va fer diverses càrregues per dispersar-los i va practicar les detencions. Diversos manifestants han denunciat que la policia va actuar amb brutalitat.

La pàgina de Facebook de United Social Press ofereix vídeos i fotografies dels esdeveniments.

Les manifestacions tenen lloc des de març de 2019. Van començar en protesta contra una proposta de llei que facilitava l’extradició de persones des de Hong Kong a la resta de la Xina, i aviat van derivar en demandes a favor de l’autonomia de l’excolònia britànica. Els manifestants també reclamen la introducció del sufragi universal i la dimissió de la cap del govern honkonguès, Carrie Lam.

Des que van començar, la policia de Hong Kong ha detingut més de 7.000 persones, incloent-hi diversos líders dels camps prodemocràtic i localista.

Els camps de la política hongkonguesa

La política hongkonguesa està dividida en dos grans camps: l’anomenat prodemocràtic o pandemocràtic, que reclama l’aprofundiment del sistema democràtic de Hong Kong i, generalment, defensa l’actual autonomia dins del model “Un país, dos sistemes”, i l’anomenat proxinès, que s’alinea amb les polítiques del govern de Pequín i amb una visió més centralitzadora del poder. A aquest segon camp pertany Carrie Lam.

Darrerament ha emergit un tercer camp —l’agenda del qual en part coincideix amb el del prodemocràtic i en part no— anomenat “localista”, format per partits que demanen més autonomia per a Hong Kong, o fins i tot la independència. L’ascens d’aquest camp ha tingut lloc després que, cada cop més, la població de Hong Kong s’identifiqui més com a hongkonguesa que no pas com a xinesa.

Els partits dels camps prodemocràtic i localista, sumats, obtenen més vots que els del proxinès, però el peculiar sistema electoral de Hong Kong, que privilegia determinats grups d’interès, fa que els proxinesos tinguin majoria absoluta al Consell Legislatiu.

Carrie Lam: la culpa és del sistema educatiu

I reaccionant a aquestes noves protestes, Carrie Lam ha assegurat que revisarà el currículum escolar perquè, segons ha declarat a un diari local, assignatures com Estudis Liberals —una de les quatre obligatòries a secundària— podrien estar actuant com a vehicle de transmissió d’idees que desemboquen en les protestes actuals.

L’executiu de Lam també ha demanat al Consell Legislatiu que agiliti l’aprovació d’una llei que criminalitza els insults contra l’himne nacional xinès, la Marxa dels Voluntaris. Les penes poden arribar als tres anys de presó pel fet d’interpretar la cançó de manera irrespectuosa.

Mentre, l’Oficina d’Afers de Hong Kong i Macao, una agència del govern xinès, ha qualificat les protestes de “virus polític” i ha anunciat mà dura contra els manifestants.

Mots clau: autonomia, Hong Kong, manifestacions, protestes, Xina