Notícia
Puerto Rico, cap al sisè referèndum no vinculant sobre el seu estatus polític
La ciutadania podrà votar “sí” o “no” a convertir l’illa en l’estat número 51 dels EUA · La votació no té l’aval del govern nord-americà i és improbable que condueixi a cap canvi d’estatus
El plebiscit tindrà lloc el 3 de novembre, coincidint amb les eleccions generals de Puerto Rico. La llei porto-riquenya que permet convocar la votació ha estat aprovada pel Senat i la Cambra de Representants de Puerto Rico. La governadora de l’illa, Wanda Vázquez, ha signat la llei el 16 de maig.
Els votants hauran de respondre “sí” o “no” a la pregunta següent: “Puerto Rico ha de ser admès immediatament dins de la Unió com a Estat?”. És el primer cop que un referèndum sobre l’estatus polític de Puerto Rico tindrà una pregunta amb resposta binària. En les cinc ocasions anteriors (1963, 1993, 1998, 2012 i 2017), la papereta tenia tres opcions o més.
Vázquez ha destacat precisament això: “Mai abans se’ns havia presentat l’oportunitat de donar un mandat tan contundent al govern de Puerto Rico ni un missatge tan clar al Congrés dels Estats Units”.
La governadora pertany al Partit Nou Progressista (PNP, conservador), que defensa l’ingrés de Puerto Rico als Estats Units com a estat número 51.
A l’oposició, tant el Partit Popular Democràtic (PPD, socioliberal) com el Partit Independentista Porto-riqueny (PIP, socialdemòcrata) han votat contra la llei. Consideren que no es donen les condicions perquè la votació serveixi per resoldre l’estatus polític i denuncien que és una maniobra del PNP per reforçar les opcions de Vázquez a les eleccions, presentant-la com la primera governadora capaç de convocar un referèndum binari.
Tanmateix, el PPD ha decidit no boicotar el referèndum —a diferència del que va fer el 2017— i ha anunciat que cridarà a votar “no” a l’ingrés de Puerto Rico als EUA. El PIP també farà campanya a favor del “no”.
La votació no està reconeguda pels Estats Units i no és segur que hi hagi fons federals per pagar-la. En tot cas, la llei afirma que el govern porto-riqueny té l’obligació de “fer possibles” els recursos econòmics, es rebi o no finançament des de Washington.
Què preveu la llei porto-riquenya si guanya el “sí”?
La llei preveu que comenci, “immediatament, un procés de transició per a l’admissió de Puerto Rico com a estat de la Unió”. Un procés que “s’haurà d’implementar en el menor temps possible i no més tard d’un any a partir del 3 de novembre de 2020”. Després, la governadora i la comissionada resident de Puerto Rico (una representant del govern porto-riqueny a la Cambra de Representants dels EUA, sense vot) han de redactar un pla de transició que presentaran als líders del Congrés dels dos grans partits estatunidencs i al president dels Estats Units.
Si s’arriba a aquest punt, i tal com estan les coses ara mateix, és improbable que la iniciativa vagi més enllà. Ni el Partit Demòcrata ni, molt menys, el Partit Republicà donen un suport explícit a la integració de Puerto Rico a curt termini. El president Donald Trump l’ha rebutjada categòricament mentre que Joe Biden, el seu rival demòcrata a les eleccions de novembre, mai s’hi ha referit amb claredat.
L’octubre de 2019 la comissionada resident de Puerto Rico, Jennifer González-Colón, va presentar al Congrés una proposició de llei per convocar un referèndum amb suport oficial de la cambra. No ha fet via.
Control del Congrés
Legalment, Puerto Rico és una dependència del Congrés dels Estats Units, i no es pot autodeterminar sense el permís d’aquesta cambra. Tot i que l’illa s’autogoverna parcialment, les autoritats nord-americanes poden aplicar-hi controls amplis. El més recent i destacat és la Junta de Supervisió Fiscal (JSF), que controla les finances porto-riquenyes des de 2016. La JSF va ser imposada pel Congrés dels Estats Units després que les autoritats de Puerto Rico reconeguessin que l’illa no podia fer front al seu deute.
La instauració de la JSF va visibilitzar la manca d’independència real de l’illa. No només econòmica, sinó política: els ciutadans porto-riquenys, tot i tenir la nacionalitat estatunidenca, no tenen dret de vot al Congrés.
Si hi ha una cosa que posa d’acord les diferents faccions polítiques a Puerto Rico és, precisament, assenyalar que aquest estatus té mancances democràtiques greus. Alhora, també és general la percepció que Puerto Rico rep menys finançament federal del que li hauria de correspondre, i per tant, que l’illa és maltractada per les autoritats nord-americanes. Una percepció que s’ha agreujat davant les conseqüències a l’illa de la crisi de 2008 i de la devastació de l’huracà Maria el 2017.
Però mentre que el PNP considera que l’admissió com a estat integrant dels EUA és la solució, els altres partits tenen punts de vista diferents. El PPD advoca per renegociar la relació amb els EUA per garantir un nou estatus amb més autogovern i finançament però sense renunciar als vincles amb Washington. El PIP, per contra, reclama la independència total de l’illa.
En cap dels cinc referèndums fets fins ara hi ha hagut una majoria clara per a cap opció. Les dues amb més suports, amb molt, són la integració als EUA i la renegociació de l’estatus.