Notícia
El Tractat de Trianon, o l’esquarterament de la nació hongaresa, compleix 100 anys
Hongria en el si de l’imperi austrohongarès
La revolta hongaresa de 1848, encara que fallida, suposà un canvi en l’estructura de l’imperi. A partir de 1867 l’emperador d’Àustria també serà el rei d’Hongria. Una nova elit d’origen terratinent dirigirà el país i alhora s’iniciarà un procés d’industrialització. Hongria gaudirà d’un estatus especial en el si de l’imperi. Podríem dir que eren llaços confederals, els que unien Budapest amb Viena: de les nacions en el si de l’imperi, Hongria era la que gaudia de major autogovern.
La fi de la Primera Guerra Mundial
El tractat de Versalles (1919), redactat per les potències guanyadores (EUA, Itàlia, França i el Regne Unit) suposà una humiliació per a Alemanya. Implicava que Alemanya s’havia de fer càrrec dels costos de la guerra, a més de perdre l’imperi colonial i haver de fer cessions territorials. Posteriorment se signaren altres tractats. En el cas de l’imperi austrohongarès, en van ser dos de separats, ja que Hongria s’havia independitzat poc abans d’Àustria.
Cap dels països vençuts no va ser escoltat i les mesures punitives foren imposades unilateralment. Només se’ls va permetre signar les resolucions dels vencedors.
El tractat del Trianon
El 16 de novembre de 1918 es va proclamar la República Hongaresa. El nou govern presidit per Mihály Károlyi dimití el març de 1919 davant l’amputació del seu territori, imposada pels aliats. El nou govern comunista dirigit per Béla Kun havia de defensar les fronteres històriques. No obstant això, l’experiència revolucionària fou efímera: just durà 133 dies. L’agost de 1919, Béla Kun fugí del país.
Hongria va esdevenir llavors un regne sense rei sota la regència del l’almirall Miklós Horthy, que havia estat ministre de Defensa del contragovern establert a Szeged en oposició a l’executiu comunista de Kun. Horthy havia encapçalat un aixecament el juny de 1919 per enderrocar la República Soviètica Hongaresa. La seva regència durà fins el 1944.
Amb aquesta situació inestable, els aliats convocaren el govern hongarès al palau del Grand Trianon de Versalles per a la signatura del tractat de pau el 4 de juny de 1920.
El tractat va comportar la pèrdua per a Hongria del 71% del territori que controlava entre 1867 i 1918. Aquest territori es va repartir entre Romania —que s’annexava Transsilvània—, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Ucraïna i la nova República d’Àustria. El territori original, de 325.000 km2, quedava reduït a menys de 100.000 km2.
La pèrdua demogràfica també va ser significativa. El Regne d’Hongria, fins a 1918, tenia 21 milions d’habitants. El nou estat hongarès quedà reduït a la xifra de 8 milions. Els 13 milions restants, un 63% del total, residien als territoris annexats pels estats veïns. Tanmateix, d’aquests, només el 25% (3,3 milions) eren hongaresos. La resta eren romanesos, alemanys, eslovens, serbis, croats, eslovacs i ucraïnesos: eren les antigues minories nacionals al si del Regne d’Hongria durant l’era de la monarquia dual.
Poc després d’haver-se signat el tractat, el govern hongarès va dimitir. Un de nou va ser elegit i va ser forçat un altre cop a acceptar les condicions dels aliats vencedors de la Primera Guerra Mundial.
El període d’entreguerres
Com la majoria d’estats de l’Europa d’entreguerres, Hongria no pogué sostreure’s de l’onada feixista. La Creu Fletxada o Moviment Hongarista, un partit d’extrema dreta dirigit per Ferenc Szálasi, va anar guanyant influència des des 1935 i agità l’espantall de la revisió de les fronteres prèvies al Tractat de Trianon, amb un marcat accent antisemita. Amb l’ascens d’Adolf Hitler al poder a Alemanya, Hongria passà sota l’òrbita nazi. Molts lligams econòmics unien els dos països.
Amb l’Acord de Munic de 1938, Hongria recuperà els districtes meridionals d’Eslovàquia i Rutènia, que llavors formaven part de Txecoslovàquia. Durant la Segona Guerrra Mundial, i sota arbitratge alemany, Hongria s’annexaria també el nord de Transsilvània, aleshores pertanyent a Romania, però que fins al 1918 havia estat hongaresa. I amb la derrota de Sèrbia davant dels alemanys, Hongria recuperà part dels seus antics territoris meridionals de la Vojvodina.
En principi, Hongria s’uní a les tropes de la Wehrmacht a l’hora d’envair la Unió Soviètica però amb els temps els seus governs conservadors aixecaren les reticències alemanyes. Finalment els alemanys segrestaren Horthy, que fou substituït pel líder de la Creu Fletxada, Ferenc Szálasi, com a cap d’Estat hongarès. Durant el 1944, fins a 600.000 jueus hongaresos moririen a les cambres de gas dels camps de concentració alemanys.
Sota la influència soviètica
L’alliberament d’Hongria per part de les tropes soviètiques suposà posar el país sota l’òrbita comunista, a més de perdre per segon cop els territoris annexats durant l’època nazi. El moviments de frontera pactats entre els aliats i l’URSS no suposaren cap guany territorial per a Hongria: més ben dit, certificaren la pèrdua del territoris conquerits amb la guerra i el retorn a les fronteres de Trianon.
El període de postguerra serà tranquil en termes de canvis fronterers, ja que fins al 1990 no tornarà a produir-se cap procés de secessió territorial a l’Europa Oriental. El pas dels règims comunistes als capitalistes, no obstant això, tampoc suposà un canvi de les fronteres estatals hongareses.
El cas txec
Després de la Segona Guerra Mundial, l’expulsió dels alemanys de la regió dels Sudets txecs provocà moviments de població en el si de la comunitat hongaresa, ja que desenes de milers de magiars foren forçats a repoblar els territoris abans poblats pels alemanys. En el seu lloc, eslovacs d’Hongria foren cridats a ocupar el territori hongarès d’Eslovàquia. El nou govern comunista desitjava un procés d’homogeneïtzació ètnica que marginàs els hongaresos i unificàs ètnicament Eslovàquia. L’operació fou un fracàs, ja que els hongaresos al cap de pocs anys tornaren a les seves cases i els eslovacs d’Hongria es magiaritzaren al sud d’Eslovàquia.
Transsilvània
Els hongaresos de Transsilvània hagueren de partir la política d’assimilació que ells havien aplicat a la majoria romanesa durant el Regne d’Hongria (1867-1920). Les noves autoritats comunistes foren poc sensibles a les demandes d’autonomia i de respecte per a la llengua i cultura hongareses. Especialment dur fou Nicolae Ceausescu, que portà a terme una política clara d’assimilació. L’hongarès fou bandejat de l’ensenyament i s’inicià un procés de romanesització de la població. Tot això amarat d’un nacionalisme romanès que afirmava l’existència d’una nació romanesa anterior als dacis.
Iugoslàvia i Ucraïna
Les minories hongareses no foren gaire respectades. S’ha de dir que el seu nombre era força reduït, en comparació als casos eslovac i romanès.
La demografia
Cal tenir present que aquestes minories eren això: minories. Ni tan sols durant el període del Regne d’Hongria (1867-1918) foren majoritàries en aquests territoris, on havien hagut de conviure amb altres minories nacionals. Només en el cas del sud d’Eslovàquia, així com en el de certes parts de Transilvània, eren una clara majoria.
Una nova època: de la caiguda del comunisme a la integració europea
La caiguda de les democràcies populars a partir de 1990 feia pensar als polítics hongaresos que alguna solució se donaria al seu contenciós territorial. Res més lluny de la realitat. Bucarest, anomenada el París de l’Est, mantigué el seu estat-nació de tradició jacobina centralista. De fet, Romania sempre ha tengut una gran admiració per França, i el país forma part de la Francophonie.
El nous governs postcomunistes, però, hauran de fer front a les demandes d’autogovern i de respecte cultural i lingüístic per a l’hongarès.
En el cas de Romania, la nova Constitució inserirà en el seu articulat el respecte per la minoria hongaresa atorgant-li drets lingüístics en el camp de l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació, encara que aquests siguin de titularitat privada. Si més no legalment, s’han establert uns mecanismes que permeten a la minoria hongaresa gaudir d’un respecte per part de l’estat romanès com mai abans havien existit. Actualment, un milió i mig d’hongaresos viuen a a Romania. Una part estan concentrats, dins de Transsilvània, al territori del País Székely, o Székelyföld en hongarès, on existeixen reivindicacions autonomistes.
Eslovàquia se separarà de Txèquia el 1993. Aquest nou estat a l’Europa Oriental, però, continuarà amb la política d’assimilació anterior. D’una població d’aproximadament 5 milions de persones, unes 500.000 són hongareses: un 10%. En el passat havien arribat a la xifra d’un milió. Els drets lingüístics i nacionals dels hongaresos no hi són gaire respectats.
La nova Constitució
Hongria estrenà nova Constitució el 2011. La carta magna reconeix les comunitats hongareses a l’exterior i els atorga el dret a gaudir d’un passaport hongarès que els permet, entre d’altres drets, votar a les eleccions hongareses.
Les fricciones amb Romania i Eslovàquia no s’ha fet esperar, i sota el lideratge del primer ministre hongarès Viktor Orbán el discurs nacionalista s’ha fet més evident que mai. El 2013 es fixà un pla director per a les comunitats hongareses a l’exterior que, si bé no preveu accions de reclamació de la secessió, sí que estableix una col·laboració en molts àmbits.
Per a la celebració del centenari del Tractat de Trianon s’ha previst inaugurar un gran monòlit a l’exterior del Parlament amb el noms de tots els pobles hongaresos que conformen la Gran Hongria. Símbol que, 100 anys després, la nació hongaresa no ha oblidat els seus membres fora de les fronteres estatals.
El Minority Safepack
El 2018 s’engegà una iniciativa europea anomenada Minority Safepack encarregada d’impulsar una legislació lingüística a escala europea que protegís les llengües minoritzades del vell continent. De les 1.200.000 signatures aconseguides, prop de 500.000 foren d’Hongria. Aquest fet és un indicador de com el tema de la llengua pròpia preocupa els hongaresos, sobretot a les comunitats exteriors.
El futur
Cent anys després de la signatura del Tractat de Trianon es fa difícil creure que les fronteres establertes per aquest tractat puguin ser modificades. Els estats europeus són molt reticents a les modificacions de fronteres. Europa ha vist durant els darrers 100 anys dues grans onades de creació d’estats, el 1920 i el 1990, quan dos imperis s’enfonsaren, l’austrohongarès i el soviètic.
Trianon no només castigà Hongria per haver perdut la guerra: també creà aliances entre les potències occidentals i els nous estats, especialment amb Romania i Txecoslovàquia, ambdós amb minories hongareses. És legítim que aquestes minories hongareses vulguin sobreviure i desenvolupar-se estrenyent llaços amb Hongria, però és molt difícil que un dia puguin tornar a formar-ne part.