Notícia
Radiografia de la diversitat: votants que decidiran les eleccions presidencials dels Estats Units
Les eleccions estaran marcades per la covid-19 i per la polarització al voltant de la figura de Trump. En aquest sentit, la participació de les minories ètniques, que solen abstenir-se més i que opten de forma majoritària pels demòcrates, pot fer decantar el resultat; més encara si tenim en compte que cada cop representen una part més gran dels votants. Fa 30 anys la composició era gairebé homogènia, amb un 84% dels censats que s’identificaven com a blancs no hispans; en aquestes eleccions són un 67% i les projeccions preveuen que siguin menys de la meitat de la població el 2050 si les tendències es mantenen.
Composició ètnica dels votants als EUA. Dades i projecció del 2020 de Pew Reserach Center.Òbviament, això ha provocat també canvis en els partits. Quatre de cada deu votants del Partit Demòcrata ja són d’una minoria ètnica, i ara el partit té un votant més jove, més format, menys religiós i d’idees més progressistes que fa unes dècades. En canvi, els republicans són l’altra cara de la moneda, amb un votant més envellit, que atrau un part més gran dels votants blancs i que amb Trump al capdavant ha fet ús d’una retòrica antiimmigració, de negació del canvi climàtic i lluny de les reivindicacions feministes.
Les grans minories que poden decantar les eleccions
En aquestes eleccions la comunitat llatina és per primera vegada la minoria ètnica més nombrosa, amb 32 milions de censats (13%), una mica més que els 30 milions d’afroamericans registrats. La capacitat de mobilització dels llatins pot ser clau, ja que dos terços voten als demòcrates.
Un fet que explica aquest sentit del vot és l’experiència de la immigració. Els nascuts a l’estranger o la primera generació, més preocupats i més vinculats amb la deportació de persones en situació irregular i la discriminació, voten més massivament als demòcrates.
No obstant això, com explica el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Pennsilvània Michael Jones-Correa, no només és la qüestió migratòria que fa que es decantin pels demòcrates, sinó que hi ha altres aspectes que els apropen a aquesta opció, com la preferència per una assistència sanitària universal, un govern més intervencionista, un control més estricte de les armes i un augment del salari mínim, entre altres.
D’altra banda, hi ha característiques que els podrien fer acostar als republicans, com el fet de ser propietaris de negocis, més religiosos i socialment conservadors. De fet, un terç opta per Trump. En aquest sentit, un interrogant és si quan passin més generacions i progressin més econòmicament, mantindran la identitat i un comportament diferenciat en termes polítics, com fins ara, o simplement es veuran com a uns estatunidencs més.
Com explica Jones-Correa, el vot llatí ja ha causat canvis polítics importants. Ha consolidat majories demòcrates en estats com Nevada, Colorado o Nou Mèxic, i en altres, com Geòrgia o Texas, han fet la votació més competida. Enguany pot ser clau a Arizona, on hi ha un diferència molt estreta entre els candidats, i on els llatins representen el 23,7% de l’electorat.
Florida —un estat clau on el vot llatí representa un 19,4% del cens— destaca per tenir una important minoria porto-riquenya, molt decantada pels demòcrates, però sobretot per la cubana, molt ben organitzada i influent i amb una participació molt alta. Molts dels cubans són opositors al règim establert per Fidel Castro i van adoptar el Partit Republicà perquè era més dur amb el comunisme. De fet, hi ha una divisió clara entre els cubans que van marxar personalment de l’illa, que continuen sent igual de republicans, i les noves generacions, amb un vot més dividit. Enguany, els cubans de Florida són un dels pocs grups que encara donen més suport a Trump, el qual ha mostrat en aquest mandat una oposició molt dura als governs de Veneçuela i Cuba.
Participació en les eleccions presidencials per grups ètnics als EUA. Anàlisi de Pew Reserach Center.La comunitat afroamericana també pot ser decisiva en aquestes eleccions després de les protestes massives del moviment Black Lives Matter, clarament oposat a la reelecció de Trump. El vot dels afroamericans ha estat gairebé unànime en les tres últimes eleccions, de vora el 90% a favor els demòcrates, i no sembla que Trump faci canviar aquest comportament.
Per tant, el més important serà la participació. Històricament més baixa, amb Obama es va equiparar a la dels blancs, però va tornar a disminuir ara fa quatre anys. Recuperar els nivells de fa vuit i dotze anys pot ser especialment important en estats competits on són una part significativa dels votants, com a Florida (14%), Michigan (13%) o Carolina del Nord (22%), on la diferència de vots pot ser mínima.
L’investigador Sam Fulwood III, del Center for American Progress i del Centre d'Estudis Congressuals i Presidencials, explica que els afroamericans des dels anys 60 són més proclius als demòcrates, ja que aquests han defensat polítiques públiques federals per corregir les desigualtats socials, mentre que els republicans se n’han desmarcat i han optat per reduir-les.
Sobre les eleccions d’enguany, Fulwood considera que les protestes han creat una consciència més gran, i en aquesta línia, el vot anticipat suggereix que hi ha una participació més elevada entre els joves negres, els més proclius a abstenir-se. El fet que Biden estigui estretament vinculat a Obama, sent-ne el vicepresident durant vuit anys, així com la nominació de Kamala Harris, amb avantpassats negres, també pot ajudar a aquesta mobilització.
Sobre el dret de vot, cal mencionar que un 7,4% dels afroamericans han estat exclosos del cens a causa de les lleis estatals que restringeixen el vot de les persones amb llibertat condicional i, fins i tot, en alguns, les restriccions són permanents encara que hagi finalitzat la condemna. Segons The sentencing project, hi ha sis milions d’americans afectats, i en quatre estats —Florida (21%), Kentucky (26%), Tennessee (21%) i Virgínia (22%)—, com a mínim un de cada cinc afroamericans no pot votar.
Unes minories que poden decantar la presidència
Hi ha altres minories ètniques o religioses dels Estats Units que representen una part molt més petita de la població, però que, organitzades, tenen una influència electoral molt important.
Una de les més conegudes és la comunitat jueva, amb uns vuit milions de membres. Tenen una participació extremadament alta, d’un 80% o 85%, i la gran majoria són demòcrates. Enguany la intenció de vot és similar, amb un 70% dels jueus que optaran per Biden i només un 27% ho faran pels republicans, tot i els gestos de Trump amb Israel, amb un pla de pau vist amb bons ulls per Netanyahu, una oposició ferma amb Iran, el reconeixement dels Alts del Golan i el trasllat de l’ambaixada a Jerusalem.
Històricament —com a mínim d’ençà de 1916— els jueus han votat més al candidat demòcrata, i han estat vinculats a moviments obrers i la defensa de drets civils. En política interna, molts d’ells s’identifiquen com a part d’una minoria, es mostren tolerants amb els altres (en termes d’igualtat racial o de drets LGTBI) i, en aquest aspecte, durant dècades el vot demòcrata significava que els drets i llibertats no es basessin en la cultura o religió dominant.
Una explicació que es mantingui el suport, tot i el posicionament de Trump, és que els demòcrates no tenen una política gaire diferent respecte d’Israel. En cap cas proposen pressionar perquè canviïn la posició envers Palestina, i Biden ha afirmat que mantindrà l’ambaixada a Jerusalem. I de fet, la majoria dels que proposen una posició encara més contundent en favor d’Israel ja voten els republicans: Trump té un 57% d’aprovació entre els jueus ortodoxos, contra un 26% dels jueus en general.
Una altra comunitat organitzada és l’armènia, de vora un milió i mig d’habitants, la qual en aquests dies es veu concernida per la guerra de l’Artsakh. Històricament han tingut vincles més forts amb els republicans, especialment durant la Guerra Freda, ja que els veien com més oposats al comunisme, i això podia ajudar a la creació d’una Armènia independent.
Tanmateix, en aquesta ocasió, s’ha corroborat una falta d’acció evident per part de Trump, que no ha fet crides a la pau ni s’ha involucrat de cap manera en el conflicte; en canvi, Biden ha condemnat les interferències de Turquia i s’ha compromès a reconèixer el genocidi armeni. La comunitat està unida, hi ha grups de pressió importants, i han organitzat manifestacions destacades, tot i la covid-19. En aquest context, per tant, encara és més possible que votin en funció de la posició del candidats envers Armènia.
Cartell de l’Armenian National Committee of America, mostrant la importància del vot armeni en aquestes eleccions.La majoria dels armenis es concentren a Los Angeles, Nova York i Boston, en estats amb sòlides majories demòcrates; tanmateix, hi ha comunitats en estats competits com Michigan —on hi ha 50.000 armenis i Trump va guanyar per 10.000 vots el 2016—, Florida (35.000), Pennsilvània (30.000) o Wisconsin (10.000), que podrien fer decantar el vot.
D'altra banda, la minoria amb un creixement més ràpid és la comunitat asiàtica, que ja representa vora del 5% de la població americana i s’estima que serà el 10% el 2036. En conjunt donen un suport més alt a Biden (54%) que no pas a Trump (30%), però el suport és divers; els indis són els que donen un suport més gran als demòcrates (66%), mentre que els vietnamites, molts dels quals es van establir després de la guerra, voten més als republicans (48%), perquè els consideren els més anticomunistes.
El 1992, quan eren una part molt reduïda de la població, menys d’un terç van votar pel Partit Demòcrata. En canvi, ara la demòcrata és l'opció que obté el suport majoritari. Tot i això, els republicans han avançat en alguns grups, com els indis, gràcies a les similituds del discurs de Trump i el del primer ministre Narendra Modi, que gaudeix d’una gran popularitat al seu país.
Enquesta dels votants asiaticoamericans de 2020.El suport als demòcrates es deu principalment al fet que coincideixen amb moltes de les seves preferències en polítiques migratòries i socials, com són el control més estricte de les armes (81%), la necessitat de lluitar de manera més contundent contra el canvi climàtic (77%), la necessitat de fer més polítiques en la cerca de la igualtat entre blancs i negres (63%), així com de regular la situació de molts immigrants (59%).
En alguns estats, la comunitat és important, i ja representa el 15% dels votants a Virginia. Tot i això, la participació és força baixa, en gran part per les traves en els tràmits. Per exemple, el 2016 l’estat de Geòrgia va refusar el registre de 8.000 electors asiàtics perquè la documentació no coincidia per una lletra o guió arran de l’occidentalització del nom; finalment un tribunal ho va rectificar. En ser una de les onades migratòries més recents, trobem que encara hi ha un de cada tres asiàtics que té un nivell limitat d’anglès, fet que perjudica la participació de la comunitat, i més quan no hi ha intèrprets o material traduït.
Les traves i el vot difícil dels nadius americans
Una de les minories que ha tingut més limitada la participació política han estat els nadius americans, els quals han vist com se’ls vulneraven els drets sistemàticament durant generacions, incloent-hi el dret de vot. La participació és la més baixa entre totes les minories, i de fet, un de cada tres no està ni registrat.
Fins als anys 70 existien lleis que els privaven del vot, i avui encara hi ha limitacions evidents. La professora emèrita de Ciència Política JeanSchroedel, especialitzada en el dret de vot dels nadius americans, explica que malgrat l’augment del vot per correu, s’ha reduït el servei postal, fet que té un impacte més gran entre els nadius, particularment els de les reserves. La majoria de la població americana té correu a domicili, però en moltes reserves no hi ha aquest servei, i han de viatjar fins a les oficines de correu per a rebre i enviar; sovint són lluny i en moltes ocasions els residents tenen pocs recursos i no tenen accés a vehicles. Tot i això, enguany hi ha hagut una mobilització important, que fa preveure una participació històrica.
El vot és més favorable als demòcrates, amb un suport de vora de dos terços. Un fet que ho explica és que durant 20 anys (1952-72) els republicans van voler reduir les terres dels nadius, van ser partidaris de dissoldre tribus, així com d’acabar amb els compromisos d’oferir assistència sanitària i educació, entre altres serveis. Tot i això, com explica Schroedel, hi ha 574 nacions, cadascuna amb una història pròpia. Els sioux, que es troben a Dakota del Sud, Dakota del Nord i Minnesota, donen un suport evident als demòcrates. D’altra banda, les tribus d'Oklahoma es troben més dividides i, dels quatre nadius americans que actualment són congressistes, dos són republicans i d’Oklahoma (Tom Cole i Mark Wayne Mullen) i dos demòcrates, Sharice Davids (de Kansas) i Deb Haaland (Nou Mèxic).
Hi ha estats on el vot dels nadius, que són tres milions de persones, és decisiu. De fet, diversos senadors demòcrates han guanyat gràcies al seu suport i poden marcar també la diferència en eleccions al Congrés i fins i tot en les presidencials en estats com Arizona (300.000 persones), Wisconsin (55.000) o Carolina del Nord (120.000).
El vot blanc: un vot complex cada cop més republicà
Les minories ètniques, com s’ha vist, tenen cada cop més pes i es decanten de forma majoritària pels demòcrates. Això ha fet que per igualar la cursa electoral, els republicans hagin ampliat la base entre el votant blanc, atraient principalment un vot més envellit, rural i amb nivell d’estudis baix.
Una de les claus de les eleccions de fa quatre anys va ser la capacitat de Trump de guanyar al Cinturó de l’Òxid, o Rust Belt, la zona històricament industrial dels Grans Llacs. Fins llavors Wisconsin, Pennsilvània o Michigan eren baluards demòcrates, però van canviar de mans. En aquesta regió va ser clau un votant blanc, catòlic, sense estudis, obrer castigat per la crisi econòmica i la deslocalització de la indústria, que va veure amb esperança el discurs de Trump.
L’esperança que va aportar l’actual president explica en gran part el canvi de vot d’aquests sectors: votants nostàlgics que se sentien abandonats per la classe política dominant. Així, el 81% dels votants de Trump consideraven que ara es vivia pitjor que feia 50 anys —per un 19% dels de Clinton—, i també la gran majoria percebia que la següent generació viuria pitjor.
Enquesta dels votants blancs segons la religió, de Pew Reserach Center del mes d’octubre de 2020.El comportament polític del votant blanc està estretament vinculat a la religió. Els evangèlics —que són un 30% dels blancs— són molt favorables als republicans, amb un 78% que optarà per Trump; en canvi, els protestants no evangèlics (53% per Trump) i els catòlics (52%) estan molt més repartits, tot i que ha tendit més cap als republicans en les darreres dècades. Els agnòstics i ateus, mentre, votaran massivament a Biden (83%) i donaran un suport mínim a Trump (11%).
El vot religiós porta associats uns orígens nacionals concrets. Els catòlics històricament tenen de base una immigració de classe baixa, procedent d’Irlanda, Itàlia i Polònia, amb onades migratòries relativament recents; van ser la base del New Deal, però en molts casos, la segona i tercera generacions han deixat enrere aquest vot més progressista. Per una part, han progressat econòmicament i, per l’altra, s’ha imposat més una divisió segons els valors morals i no tant per classe, i en aquest cas són conservadors en aspectes com l’avortament o la immigració. De fet, l’èxit dels republicans ha estat passar d’una divisió de classe o d'intervenció de l’estat, a posar l’accent en els valors socials.
Tanmateix, en aquestes eleccions es preveu que el vot a Biden —catòlic i del sector més moderat— millorarà, amb la qual cosa el candidat demòcrata podria recuperar la majoria en els estats dels Grans Llacs, tot i que els catòlics i aquests estats ja hagin deixat de ser els baluards demòcrates que eren fa dècades.
Els evangèlics blancs tenen de base la immigració anglesa, els presbiterians escocesos i irlandesos, així com els protestants neerlandesos, tots els quals amb arrels profundament conservadores que mantenen avui dia. Els protestants no evangèlics, com els escandinaus, per contra van configurar la política progressista de parts de Minnesota i del nord dels Estats Units; els d'origen alemany —el grup d'ascendència més comú entre la població blanca estatunidenca actual— eren més diversos, incloent-hi protestants i catòlics, socialistes i conservadors, i durant molt de temps van ser considerats com a decisius en les eleccions. Però, com el conjunt dels votants blancs, en contraposició de les minories ètniques, en els darrers temps s'han decantat també pels republicans.