Notícia

Per què ha esclatat un conflicte entre Etiòpia i el Tigrai?

Una crisi constitucional greu ha conduït a xocs entre forces federals i tigrinyes · Us expliquem com s’ha arribat a aquesta situació perillosa

L’esclat de combats, aquest 4 de novembre, entre l’exèrcit federal etíop i forces lleials al principal partit del Tigrai, el TPLF, fa témer l’inici d’una guerra a gran escala. Els enfrontaments són la culminació d’una disputa política d’intensitat creixent entre el govern etíop, encapçalat pel premi Nobel de la pau Abiy Ahmed, i el TPLF, que va ostentar el poder a Etiòpia durant gairebé tres dècades. La disputa ha desembocat en una crisi constitucional greu on, ara, no es pot descartar cap escenari —tampoc que derivi en un conflicte secessionista.


Com han començat els combats?

El govern d’Etiòpia va declarar, el 4 de novembre, l’estat d’emergència al Tigrai, al nord del país al llarg de la frontera amb Eritrea, per a un període de sis mesos. El consell de ministres va dir que “activitats il·legals i violentes” al Tigrai estaven “posant en perill [...] l’ordre constitucional, la pau pública i la seguretat” i que “la sobirania del país” estava sent “amenaçada”. La decisió va arribar hores després que el primer ministre etíop Abiy acusés el Front Popular d’Alliberament del Tigrai (TPLF, el partit que governa al Tigrai) d’haver atacat una base de les forces armades etíops amb l’objectiu “de robar artilleria i equipament militar”, cosa que les autoritats del Tigrai han negat.

La tarda del 4 de novembre arribaven les primeres informacions de combats entre l’exèrcit etíop i el TPLF. El govern etíop ha tallat les comunicacions amb el Tigrai, però n’arriben informacions —no confirmades de manera independent— de xocs armats en diverses zones del territori.

Aquests esdeveniments són conseqüència d’un procés de lluita pel poder a Etiòpia on les autoritats centrals d’Addis Abeba i el TPLF són actors principals. Diversos analistes apunten que, amb la intervenció de l’exèrcit, Etiòpia corre el risc de lliscar cap a la guerra civil, o bé cap a un conflicte secessionista al Tigrai. Abans de comentar això, val la pena repassar com s’ha arribat aquí.

El Tigrai i la federació etíop

El Tigrai és una de les 12 unitats federades d’Etiòpia (deu estats regionals i dues ciutats). El país africà es regeix des de 1994 amb un sistema anomenat de “federalisme ètnic”, on a cadascun dels pobles més nombrosos —oromos, amhares, tigrinyes i somalis— li correspon un dels estats regionals principals. Al Tigrai, el 95% de la població pertany al poble tigrinya. Des de la seva fundació, l’Estat Regional del Tigrai està governat pel TPLF, un partit nacionalista tigrinya.

El TPLF no és de creació recent: va ser fundat el 1975 com a moviment politicomilitar d’oposició a la dictadura comunista etíop del coronel Mengistu Haile Mariam. El TPLF va unir-se a la guerra que els independentistes eritreus mantenien contra el règim etíop des de 1961. Primer, amb l’objectiu declarat d’aconseguir la independència del Tigrai —propòsit que el TPLF va suavitzar entre 1978 i 1979—, i més tard, amb el d’enderrocar Mengistu i provocar un canvi de règim al conjunt d’Etiòpia, cosa que va aconseguir el 1991.

Victoriós a la guerra, el TPLF va prendre el poder a Etiòpia i entre 1991 i 2018 va encapçalar una coalició de partits etíops (el Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop, EPRDF) que hi va governar de manera ininterrompuda. El líder del TPLF, Meles Zenawi, va dirigir el govern etíop des de 1991 fins a la seva mort, el 2012. El domini del TPLF de l’aparell de l’estat i d’importants sectors econòmics va provocar ressentiment en altres regions del país, des d’on s’acusava els nacionalistes tigrinyes d’estar governant i explotant la resta d’Etiòpia. Tot i això, i malgrat la guerra contra Eritrea, Meles va mantenir-se al poder, a cavall del gran creixement econòmic experimentat per Etiòpia sota el seu mandat, alhora que reprimia la dissidència política.

La crisi entre el govern etíop i el TPLF

El 2018, i després d’una sèrie de protestes populars, el primer ministre etíop Hailemariam Desalegn —hereu polític de Meles— va dimitir i va ser substituït pel reformista Abiy Ahmed, tot i l’oposició del TPLF, en aquell moment afeblit per disputes internes i per un cert distanciament respecte dels altres partits de la coalició de l’EPRDF. Abiy pertanyia a un d’aquests partits, el Partit Democràtic Oromo (ODP).

Les relacions entre el TPLF i la resta de l’EPRDF van anar empitjorant, molt especialment després que Abiy anunciés que revisaria el sistema de federalisme ètnic i que fomentaria la unitat nacional etíop. Ara, el TPLF temia perdre el seu poder polític, econòmic i militar —i va acusar Abiy de purgar elements tigrinyes de càrrecs governamentals—, veia en perill l’autonomia de l’Estat Regional del Tigrai i sospitava que Abiy voldria imposar una nova dominació de base oromo —el poble més nombrós d’Etiòpia— en l’aparell de l’estat a Addis Abeba.

El primer ministre etíop, Abiy Ahmed. / Imatge: Oficina del Primer Ministre d'Etiòpia.


El 2019, Abiy va fusionar la coalició de l’EPRDF en un sol partit, el Partit de la Prosperitat (PP), moment del trencament final amb el TPLF, que va decidir quedar-se’n al marge. Segons el TPLF, el PP és una eina per al retorn d’Etiòpia a les polítiques centralistes de les èpoques de Haile Selassie i Mengistu, lluny del federalisme ètnic que ha prevalgut durant les tres darreres dècades.

La ruptura entre Abiy i el TPLF s’ha intensificat el 2020, i ha esdevingut una veritable crisi constitucional. A causa de la pandèmia de la covid-19, Abiy va decidir suspendre totes les eleccions que havien de tenir lloc a Etiòpia enguany. El TPLF va considerar il·legal la decisió i va celebrar eleccions al parlament regional el 9 de setembre sense el consentiment de les autoritats federals. Les va guanyar pràcticament sense oposició.

Per això, ara el govern etíop considera il·legal l’administració del TPLF a l’Estat Regional del Tigrai. L’octubre, Addis va decidir que una transferència de fons que en principi havia d’enviar al govern del Tigrai es remetria directament a les autoritats municipals. El govern del TPLF va afirmar que la decisió equivalia a una “declaració de guerra”.

Pot començar una guerra a gran escala, realment?

No és impossible. El TPLF controla una milícia pròpia que el Crisis Group descriu com a “ben armada” i comandada per “antics generals de l’exèrcit”. El govern del Tigrai afirma que el comandament septentrional de l’exèrcit etíop ha desertat i s’ha posat del seu costat, extrem que Addis Abeba nega.

Nic Cheeseman, professor de la Universitat de Birmingham i especialista en processos democràtics a Àfrica, ha explicat en un fil de Twitter que una confrontació militar seria “molt perillosa”. No es pot donar per feta una “victòria fàcil” de l’exèrcit federal perquè “bona part de la capacitat militar” d’Etiòpia “ha estat sota el control del TPLF”, diu.

Cal comptar amb la possible implicació d’estats veïns. Eritrea manté bones relacions amb el govern d’Addis Abeba i està enfrontat amb el TPLF des de la dècada de 1990 —recordem, de nou, que Eritrea i l’Etiòpia dirigida pel partit tigrinya van lliurar una guerra entre 1998 i 2000 que es va saldar amb 100.000 morts, pel cap baix.

El Tigrai pot cercar la via independentista?

El TPLF assegura no desitjar el trencament d’Etiòpia. Però el seu líder i president en funcions de l’Estat Regional del Tigrai, Debretsion Gebremichael, avisa: “No ens farem enrere davant ningú que vulgui eliminar el nostre dret a l’autodeterminació i a l’autogovern”. Segons aquest detallat informe de Crisis Group, des de l’ascens al poder d’Abiy el TPLF ha estat mirant de “crear consens al Tigrai” en preparació “d’un escenari on la regió advoqui, pel cap baix, per una autonomia més gran”. De fet, el TPLF mai ha renunciat a l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble tigrinya: evidentment, però, el va congelar mentre va tenir la paella pel mànec al govern etíop —del qual, per cert, Debretsion va ser ministre de 2012 a 2018.

Debretsion Gebremichael. / Imatge: ITU Pictures - United Nations.


Detall important, la Constitució d’Etiòpia estableix un mecanisme per a la secessió de qualsevol dels seus estats integrants, de forma que, arribat el cas, el TPLF podria fer-hi recurs i iniciar el procés d’independència. No obstant això, el govern d’Addis Abeba considera ara que l’executiu del TPLF al Tigrai és il·legal, de manera que s’oposaria a qualsevol intent del partit nacionalista tigrinya en aquest sentit.

Pot tenir reverberacions en altres estats regionals?

Existeixen demandes d’autodeterminació en altres estats regionals etíops. Alguns grups podrien aprofitar el context de crisi provocat per la guerra per mirar de fer progressar les seves agendes. És el cas de grups oromos contraris a Abiy Ahmed que demanen un rol més gran per al poble oromo en el govern d’Etiòpia o bé més autonomia, de grups amhares que reclamen l’annexió al seu estat regional de diversos territoris fronterers —alguns dels quals al Tigrai—, o en el cas de la Regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud, del poble wolayta, que reclama separar-se d’aquest estat regional per constituir el seu propi, com han fet els sidames. En el passat també hi ha hagut tensions secessionistes a l’Estat Regional Somali.

Hi ha la possibilitat d’alguna mediació que impedeixi la guerra?

En un informe aquest agost, el Crisis Group apuntava a la possibilitat que “estadistes africans prominents amb vincles forts amb el TPLF i Abiy alhora” poguessin fer de mediadors entre les parts, i apuntava al president sud-africà Cyril Ramaphosa concretament. L’agència AFP indica que la Unió Africana ha iniciat contactes amb els actors implicats per a mirar d’aturar l’escalada.

Mitjans etíops i somalis han explicat aquesta setmana que un equip de la Unió Europea, liderat per l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, havia començat converses per separat amb Abiy i Debretsion. En un comunicat, Borell ha demanat “a totes les parts” que “redueixin la tensió” i “s’abstinguin de [fer] desplegaments militars provocatius”.

El juny passat, també va produir-se un intent d’acostar posicions a partir de la mediació de diversos líders religiosos etíops.