Notícia
Armènia signa un armistici amb l’Azerbaidjan pel qual perd dues terceres parts de l’Artsakh
Forces russes d’interposició es desplegaran al territori durant cinc anys · “Ho hauríem perdut tot en qüestió de dies”, diu el president de l’Artsakh
Les autoritats polítiques i militars armènies —tant d’Armènia com de l’Artsakh, o Alt Karabakh— han explicat que no els ha quedat cap altre remei que acceptar aquest acord de cessament d’hostilitats perquè era l’única opció que la presència armènia a l’Alt Karabakh no quedés liquidada durant les setmanes vinents, davant l’avanç militar azerbaidjanès, molt superior per l’aire.
“Hauríem perdut tot l’Artsakh en qüestió de dies”, ha dit el president de l’Artsakh, Arayik Harutiunian, en un missatge enregistrat, “i hauríem tingut moltes més baixes”. Les forces armènies han reconegut la pèrdua de 1.300 vides, pel cap baix.
Del costat azerbaidjanès no s’han donat xifres, però diversos analistes coincideixen que el nombre deu ser encara més elevat que l’armeni.
La guerra va començar el 27 de setembre de 2020 amb una ofensiva de les forces azerbaidjaneses, amb suport militar de Turquia. Progressivament l’exèrcit de l’Azerbaidjan ha anat ocupant territoris de l’Artsakh, sobretot al sud. Els darrers dies, les forces azerbaidjaneses han arribat al centre del país i n’han ocupat la ciutat de Shushi, a pocs quilòmetres de la capital de l’Alt Karabakh, Stepanakert.
L’acord: què preveu?
L’acord d’alto el foc ha estat signat pel president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev; el primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinian, i el president de Rússia, Vladímir Putin. Preveu l’entrada en vigor de l’alto el foc i el cessament de les hostilitats aquest 10 de novembre i l’intercanvi de presoners.
Les forces armènies es comprometen a abandonar tots els territoris azerbaidjanesos al voltant de l’Alt Karabakh estricte —és a dir, d’acord amb les fronteres de l’època soviètica— fins a l’1 de desembre. L’Azerbaidjan mantindrà el control dels territoris que ha conquerit dins de l’Alt Karabakh estricte, incloent-hi la ciutat de Shushi (Shusha, en àzeri).
Aquesta retirada equival, aproximadament, a la pèrdua de dues terceres parts dels territoris que fins ara constituïen la República de l’Artsakh, que estava formada per l’Alt Karabakh estricte més els districtes que l’envoltaven. L’Alt Karabakh tindrà ara, si fa no fa, una extensió d’una mica menys de 4.000 quilòmetres quadrats, quan fins ara en controlava 11.400.
Es desplega, a partir d’avui mateix, un contingent de tropes russes al llarg del front, amb 1.960 soldats. Aquest contingent controlarà també un corredor de 5 quilòmetres d’amplada a Lachin, que servirà per a connectar Armènia i l’Alt Karabakh. Durant els tres anys vinents es construirà una nova carretera que, a través d’aquest corredor, facilitarà el trànsit entre els dos territoris.
La presència dels soldats russos és prevista per a una durada de cinc anys, amb extensions automàtiques per a períodes de cinc anys successius, sempre i quan cap de les dues parts demani la fi d’aquesta provisió.
Es permet el retorn de persones refugiades i desplaçades a l’Alt Karabakh i als territoris adjacents, en un procés que haurà d’estar controlat per l’ACNUR.
Armènia es compromet, sota supervisió russa, a “garantir la seguretat” d’un corredor de transport entre l’enclavament azerbaidjanès de Nakhtxivan i la resta de l’Azerbaidjan. Aquest corredor permet, per primer cop, la connexió directa entre Turquia i l’Azerbaidjan a través de territori armeni.
I què no preveu?
No s’esmenta enlloc cap mena d’estatus especial per a l’Alt Karabakh. De fet, Alíev, en la seva primera aparició televisada després de la signatura de l’acord, s’ha vantat que el document no ho recull. Simplement, doncs, Armènia ha negociat el manteniment del territori —reduït, com hem explicat abans— durant cinc anys.
En l’acord tampoc no apareixen les autoritats de la República de l’Artsakh, completament dependents d’Armènia en el terreny militar. El president de l’Artsakh, Arayik Harutyunyan, ha dit que la signatura de l’armistici era “inevitable”.
Es podrà reconstruir l’Artsakh?
D’entrada es fa difícil pensar que el que quedi de la República de l’Artsaskh —si és que en queda res— pugui tornar a funcionar amb una certa normalitat.
Un aspecte fonamental d’això és que la major part de la població armènia —més de 100.000 persones— ha fugit de l’Artsakh. És raonable demanar-se si aquestes persones voldran tornar-hi, tenint en compte que d’aquí a cinc anys l’Azerbaidjan pot denunciar unilateralment la presència russa al territori i completar-ne la conquesta militar.
Si l’Artsakh ja necessitava, fins ara, de l’assistència d’Armènia en diversos aspectes, ara encara li farà més falta, tenint en compte la destrucció física que la guerra ha comportat. Hi ha danys en infraestructures i habitatges, i una part de la població no podrà tornar allà on vivia perquè els territoris quedaran en mans de l’Azerbaidjan.
En termes geopolítics, l’Artsakh —i, més en general, Armènia— queda en una situació de dependència incrementada respecte de Rússia.