Notícia
Els 10 articles de l’any 2020 més llegits a Nationalia
Lloc 10. Dones del Karabakh: la vida que floreix enmig del conflicte congelat
Aquesta peça d’Ami Chichakyan escrita des de Stepanakert i Erevan forma part de la sèrie “Entre companyes i pels nostres pobles” i retrata diversos aspectes de la societat de l’Alt Karabakh des del punt de vista de cinc dones. Un testimoni que ara té un valor doble, després del daltabaix que ha patit el petit país del Caucas aquesta tardor.
Lloc 9. Dossier “Pobles minoritzats, drets col·lectius i justícia global a Catalunya”
La recerca elaborada per al CIEMEN per les sociòlogues Mariona Lladonosa i Özgür Günes Öztürk sobre la situació dels drets col·lectius dels grups minoritzats en origen a Catalunya és l’única peça no periodística d’aquest 2020 que se situa entre les més llegides a Nationalia. El treball forma part de la Col·lecció Drets Col·lectius que aquest diari publica des de 2017.
Lloc 8. L’amenaça d’un atac azerbaidjanès plana sobre la celebració de l’aniversari de la independència del Karabakh
Tres setmanes abans de l’inici de la guerra avançàvem la temença de la població armènia del Karabakh a un atac per part de les forces azerbaidjaneses. En parlàvem amb el ministre d’Afers Exteriors del Karabakh, Masis Mayilian, qui lamentava que “en lloc de preparar la seva població per a la pau, l’Azerbaidjan l’ha estat preparant per a la guerra”.
Lloc 7. Per què ha esclatat un conflicte entre Etiòpia i el Tigrai?
Mentre la guerra del Karabakh es desenvolupava, també començava un altre conflicte armat a la Banya d’Àfrica, pel control de l’estat federat del Tigrai, al nord d’Etiòpia. En aquest article, David Forniès us n’explicava els motius. La guerra continua i en poc menys de dos mesos ha costat la vida a diversos milers de persones. Més d’un milió han hagut de fugir de casa seva.
Lloc 6. Sense drets no hi ha llengües, i hem entrat en fase crítica
Per què s’accelera la pèrdua de diversitat lingüística al món i què cal fer per a revertir-la? Els lingüistes Albert Badosa i Ernest Montserrat hi donen moltes respostes en aquesta anàlisi que abasta des de l’inici de l’edat moderna fins als temps actuals, amb exemples de les resistències que emergeixen arreu del món contra aquesta catàstrofe cultural.
Lloc 5. Escòcia: el gaèlic serà la llengua per defecte a l’ensenyament de les Hèbrides Exteriors
En línia amb l’article anterior, al principi de l’any us explicàvem que el Consell que regeix les escoles d’aquest arxipèlag escocès havia decidit que tots els infants que comencin primària seran inscrits per defecte al sistema educatiu en llengua gaèlica. Els pares i mares que optin pel sistema en anglès ho hauran de fer constar expressament.
Lloc 4. L’Azerbaidjan inicia una nova ofensiva contra el Karabakh
L’inici de la guerra, el 27 de setembre, entre l’Azerbaidjan i les forces armènies és la peça sobre el Karabakh més llegida d’aquest 2020. Més recentment hi hem dedicat altres a explicar amb profunditat el context regional i les conseqüències de la guerra, com aquesta de Marta Ter o aquesta altra de Karlos Zurutuza des del Karabakh.
Lloc 3. Macedònia del Nord, a la recerca de la seva identitat nacional
La trajectòria històrica i els debats actuals sobre la identitat nacional del país balcànic centren la primera de les peces que ocupen el top 3 de Nationalia aquest 2020. Un reportatge en profunditat de Miguel Fernández Ibáñez des de Skopje per a entendre millor el fenomen de la construcció nacional i les seves vicissituds.
Lloc 2. “Lluny de Roma”: apareixen lemes independentistes escrits amb foc a la muntanya al Tirol del Sud
El coronavirus s’ha colat també en la llista dels articles més llegits. Ho fa amb aquesta peça —el breu més consultat de tot 2020— sobre una protesta per part d’una organització independentista del Tirol del Sud, que acusava l’Estat italià de gestionar malament la crisi sanitària i de no respectar les competències de la província autònoma.
Lloc 1. El govern de Mongòlia vol generalitzar l’ús oficial de l’alfabet tradicional el 2025
Arribem al contingut més llegit de 2020, que també és un article relacionat amb la diversitat lingüística. En aquest cas, més concretament, sobre la diversitat d’alfabets. El mes de març aprofitàvem la notícia dels plans del govern de Mongòlia per generalitzar l’ús del seu alfabet tradicional —que té vuit segles d’història— per a capbussar-nos en l’existència de diversos alfabets singulars d’arreu del món.