Notícia
El poble inuit del Quebec vol fer valer el seu “procés d’autodeterminació” per a assolir l’autonomia
La principal organització inuit quebequesa encapçala una consulta pública per a definir com hauria de ser ser l’autogovern del Nunavik
El Nunavik és un dels quatre territoris on viuen la majoria dels aproximadament 65.000 inuits del Canadà. Els altres tres són l’Inuvialuit Nunangat, que pertany als Territoris del Nord-oest i al Yukon, el Nunatsiavut de la província de Terranova i Labrador, on també existeix una reivindicació autonòmica com al Nunavik, i finalment el Nunavut, l’únic territori inuit del Canadà amb assemblea legislativa pròpia.
Aquests quatre territoris són coneguts col·lectivament amb el nom d’Inuit Nunangat, que s’estén pel 35% del territori canadenc. Dins d’aquest conjunt, el Nunavik ocupa tot el terç septentrional del Quebec, amb més de 13.000 habitants.
L’autonomia del Nunavik, assignatura pendent
L’autogovern inuit del Nunavik és una qüestió pendent des de fa dècades. El 1975, els governs del Canadà i el Quebec van signar amb les comunitats inuits i crees —tres anys després també amb les naskapis— l’Acord de la Badia de James i del Quebec del Nord, que atorgava a aquests pobles originaris drets a la propietat i ús de la terra. L’acord va instituir la Societat Makivik com a organització representativa i, en part, administrativa i financera dels inuits, així com el Govern Regional Kativik, una mancomunitat de 14 pobles de majoria inuit i un quinzè de majoria naskapi que gestiona competències locals i altres de transferides pel govern del Quebec.
Ni la Societat Makivik ni el Govern Regional Kativik no tenen poders legislatius. A banda, les competències educatives i sanitàries estan gestionades per dos ens diferents: la Comissió Escolar Kativik i l’Administració Regional de la Sanitat i els Serveis Socials.
Des de la dècada de 1990, els inuits del Quebec reclamen la reagrupació d’aquest sistema atomitzat mitjançant la proclamació de l’autonomia territorial del Nunavik, amb poders legislatius, executius i judicials.
Entre 2007 i 2011, els governs del Canadà i el Quebec i la Societat Makivik van arribar a acords per a donar compliment a aquest propòsit i crear una autonomia. Es van sotmetre a referèndum al Nunavik, però dos terços dels votants els van rebutjar. El “no” es va interpretar no pas com una renúncia a l’autonomia, sinó com una mostra d’insatisfacció de molts inuits, que van considerar insuficients les competències i el finançament de la nova autonomia del Nunavik.
Pels inuits, l’autonomia ha de donar compliment al dret fonamental d’aquest poble a autogovernar-se, a fomentar la seva llengua i cultura, a oposar-se a qualsevol política neocolonial quebequesa o canadenca i a protegir el seu territori.
El govern del Quebec assegura que aquest darrer objectiu estarà més a prop gràcies a la protecció del 20% del territori del Nunavik. Una mesura, explica l’executiu de la província francòfona, que s’ha acordat amb la participació de la Societat Makivik i del Govern Regional Kativik.
“Sí que hem participat en aquest procés”, admet el vicepresident de la Societat Makivik, Adamie Deslisle-Alaku, “però ara estem en mig d’un procés de consulta a tot el Nunavik sobre el desenvolupament del nostre nou govern del Nunavik. Per tant, no signarem cap acord sobre l’ampliació de les àrees protegides”.
La Societat Makivik ha estat duent a terme aquest procés comunitari durant els mesos de novembre i desembre, que “ha revelat un gran suport per al mandat de desenvolupar un govern inuit del Nunavik”, assegura l’organització. Amb aquest procediment, Makivik diu voler evitar els errors del procés de 2007-2011, quan la participació popular en l’acord tripartit va ser més limitada. Ara, Makivik vol redactar un esborrany de Constitució del Nunavik que s’alimenti d’aquesta conversa col·lectiva, abans de negociar res de definitiu amb els governs quebequès o canadenc. És en aquest context que l’organització parla de “procés d’autodeterminació”, perquè el debat polític es fa primer entre els inuits.
El 2017, els veïns meridionals dels inuits, els crees, van assolir un acord amb el Canadà per a la creació d’una autonomia legislativa al territori quebequès d’Eeyou Istchee, que estava sota jurisdicció federal. El mateix any, els crees d’Eeyou Itschee es van dotar de la seva pròpia Constitució.
Un nou procés avalat pel govern federal
L’impuls que Makivik intenta donar ara a la cerca de l’autogovern està avalat pel mandat que diverses organitzacions inuits li van donar el 2018 i pel memoràndum d’entesa que la Societat va signar amb el govern del Canadà el juny de 2019, i que parla específicament “d’autodeterminació”.
Les relacions dels inuits del Nunavik han tendit a ser més fluïdes amb els governs canadencs que no pas amb els quebequesos. La població inuit del Nunavik majoritàriament dóna suport a la unitat del Canadà. Al Nunavik hi és estesa la idea que diversos governs del Quebec han prioritzat les reivindicacions sobiranistes quebequeses per sobre del dossier inuit.
Això no estalvia crítiques del Nunavik al govern federal. Un dels aspectes és la percepció que les autoritats canadenques no fan prou per a proporcionar els mateixos serveis al Nunavik que al sud del Canadà, on es concentra la immensa majoria de la població. Arran de la pandèmia de la covid-19 s’ha fet evident que el deficient servei d’internet al Nunavik hi ha dificultat l’accés a la teleeducació o la telesanitat. El govern canadenc ha promès inversions perquè, el 2026, el 98% dels canadencs estiguin connectats a serveis d’internet d’alta velocitat.
El govern del Quebec s’ha mostrat disposat en diverses ocasions a tornar a negociar un acord d’autonomia per al Nunavik. Sempre i quan, però, el territori continuï formant part del Quebec, com preveia l’acord de 2007-2011. Les autoritats quebequeses volen evitar que es repeteixi l’escenari del Nunavut, que el 1999 es va escindir dels Territoris del Nord-oest per a esdevenir un territori federal inuit separat.
En qualsevol cas, la Constitució canadenca especifica que les fronteres d’una província només poden ser alterades amb el vistiplau de l’assemblea legislativa provincial. El Quebec és una província —en el sistema canadenc, seria l’equivalent a un estat federat— mentre que els Territoris del Nord-oest no ho són.