Notícia
A Turquia, detencions massives i amenaces d’il·legalització contra el partit prokurd HDP
Més de 700 persones arrestades, incloent-hi dirigents de la formació · Les detencions arriben després que Ankara acusés el PKK d’executar 13 ostatges turcs al Kurdistan del Sud (Iraq) · El soci ultradretà d’Erdogan insisteix que cal prohibir l’HDP
Segons ha anunciat el ministeri de l’Interior turc, les detencions s’han practicat en el marc d’una operació contra les operacions del PKK a Turquia que continua en marxa. Entre les persones detingudes hi ha dirigents provincials i de districte de l’HDP. Les detencions s’han practicat en 40 províncies i s’han requisat “nombroses armes i documents organitzatius”, sempre segons el ministeri.
Les onades de detencions de membres de l’HDP sota l’acusació de mantenir vincles amb el PKK són habituals a Turquia. Els membres de l’HDP —i dels partits prokurds que el van precedir— detinguts per aquest motiu es compten per milers des de la fundació de la primera d’aquestes formacions: el HEP, creat el 1990.
L’HDP és un partit polític legal i és tercera força al Parlament turc. Els seus dirigents neguen sistemàticament que el partit mantingui cap mena de vincle amb el PKK, que és una organització il·legal a Turquia, i rebutgen el recurs a la violència.
El novembre de 2016, els dos colíders de l’HDP, Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdag, van ser detinguts per càrrecs relacionats amb el terrorisme.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va sentenciar el novembre de 2018 i de nou el desembre de 2020 que Turquia havia d’alliberar Demirtas immediatament. El TEDH diu que en la detenció de Demirtas —que encara està pendent de judici— no s’aprecien vincles entre els seus fets i els càrrecs de què se l’acusa. Turquia ha ignorat les dues sentències del tribunal europeu i manté el dirigent kurd a presó.
Els 13 morts de Gare, al Kurdistan del Sud
Diumenge 14, el govern turc havia anunciat que una operació de l’exèrcit turc contra una base del PKK a les muntanyes de Gare, al Kurdistan del Sud (Iraq), s’havia saldat amb la mort d’una cinquantena de membres de l’organització armada kurda. El govern turc va acusar el PKK d’haver executat 13 presoners turcs en el marc de l’operació. Entre aquestes persones presumiblement hi havia militars, policies i civils segrestats anys enrere pel PKK.
En un primer moment, els EUA van evitar d’afirmar que aquestes 13 persones haguessin estat mortes pel PKK, cosa que va provocar la ira del president turc, Recep Tayyip Erdogan, qui va acusar Washington de donar suport al grup armat kurd. Després, en un nou comunicat, el govern nord-americà va especificar que creia que el PKK “té la responsabilitat” de les 13 morts.
En clau interna, el cap de Comunicació de la presidència turca, Fahrerttin Altun, va remarcar immediatament després de donar-se la notícia que “el PKK i l’HDP són el mateix”. “No tots els terroristes disparen a la gent”, va afegir en referència als membres de l’HDP. “I avui”, va reblar adreçant-se al partit prokurd, “el vostre silenci significa un consentiment tàcit i una complicitat” amb el PKK.
Això, malgrat que l’HDP va emetre un comunicat en què no només expressava el seu “lament més profund i condol” a les famílies dels 13 morts, sinó que assegurava haver-se posat a disposició de les famílies i del govern turc per a participar en una delegació que, com en altres ocasions, negociés amb el PKK l’alliberament d’ostatges. Negociacions que, en el passat, han permès el retorn “sense danys” de les persones segrestades pel PKK. Segons l’HDP, el govern turc és el “responsable” d’aquestes morts per no haver volgut fer recurs a aquesta acció “diplomàtica”. El partit prokurd també demanava, en el comunicat, que el PKK alliberés la resta de segrestats a les seves mans.
La ultradreta vol il·legalitzar l’HDP
Fa mesos que el partit d’ultradreta MHP, principal soci parlamentari de l’islamoconservador AKP —el partit del president turc Recep Tayyip Erdogan—, pressiona perquè s’iniciïn els procediments per a la il·legalització de l’HDP “per separatisme ètnic i terrorisme”, segons va expressar el desembre de 2020 el líder de l’MHP, Devlet Bahceli. El dirigent ultradretà va afegir, a més, que aquest cop calia assegurar-se que el partit il·legalitzat no es pogués refundar.
El gener de 2021, Bahceli va insistir en la idea, en demanar a la justícia turca que obri el procediment per a la clausura del partit. Si no és així, el líder de l’MHP va dir que el seu partit farà “allò necessari” sobre la base de la Llei de partits per a aconseguir la il·legalització de l’HDP.
Des de la il·legalització del HEP el 1993, l’esquerra prokurda ha anat fundant un partit rere un altre cada cop que l’anterior ha estat prohibit.