Notícia
La fiscalia turca presenta una demanda perquè s’iniciï el procés d’il·legalització del partit prokurd HDP
La formació és acusada d’atemptar contra la indivisibilitat de Turquia i de mantenir vincles amb el PKK
En el sistema legal turc, el fiscal general del Tribunal de Cassació és el responsable de presentar les acusacions contra els partits polítics davant del Tribunal Constitucional. Les decisions del Constitucional són definitives.
El president del Constitucional, Zühtü Arslan, ha de nomenar ara un informador, que elaborarà un report sobre la demanda. Si Arslan l’accepta, començarà el procés judicial pròpiament dit.
La notícia s’ha conegut el mateix dia que el diputat de l’HDP Ömer Faruk Gergerlioğlu ha perdut la seva condició de membre del Parlament turc, després que s’hagi confirmat una sentència de presó contra el polític per haver “difós propaganda terrorista”. L’HDP considera que és una decisió motivada políticament i que forma part de l’estratègia de criminalització de l’esquerra prokurda per part del govern turc.
L’HDP és un partit legal a Turquia i nega sistemàticament que tingui cap mena de vinculació amb el PKK, que és una organització il·legal. A més a més, el programa de l’HDP no inclou pas cap demanda d’independència per al Kurdistan, sinó la descentralització de Turquia.
Fundat el 2012, l’HDP se situa a l’esquerra del tauler polític i defensa els drets dels pobles i comunitats minoritzades: kurds sobretot, però també alevis, armenis i altres, així com els drets de les dones i del col·lectiu LGTBI. Se situa, per tant, en l’extrem oposat al partit islamoconservador del president Recep Tayyip Erdogan, l’AKP, i del seu soci d’extrema dreta, l’ultranacionalista turc MHP.
A les eleccions de 2018, l’HDP va ser tercera força, amb l’11,7% dels vots i 67 diputats d’un total de 600 al Parlament turc. El partit va ser el més votat a la majoria de províncies kurdes.
L’HDP ha patit la persecució de la Justícia turca pràcticament des de la seva fundació. Un dels casos més sonats va ser la detenció, el novembre de 2016, dels seus dos colíders, Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdag, per càrrecs relacionats amb el terrorisme.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va sentenciar el novembre de 2018 i de nou el desembre de 2020 que Turquia havia d’alliberar Demirtas immediatament. El TEDH diu que en la detenció de Demirtas —encara pendent de judici— no s’aprecien vincles entre els seus fets i els càrrecs de què se l’acusa. Turquia ha ignorat les dues sentències del tribunal europeu i manté el dirigent kurd a presó.
Fa un mes a Nationalia us explicàvem que el president de l’MHP, Devlet Bahceli, demanava que la Justícia turca iniciés el procediment d’il·legalització de l’HDP. Bahceli reclama també que l’HDP no pugui ser succeït per cap partit nou.
Dinàmica d’il·legalitzacions
D’una forma similar al que passava amb l’esquerra independentista basca anterior a Sortu, l’esquerra prokurda ha anat veient com els seus partits polítics han estat il·legalitzats un rere l’altre. El primer d’aquests partits legals, el Partit Popular Laborista (HEP), va ser prohibit el 1993, tres anys després de la seva fundació. Posteriorment, han anat sent il·legalitzats tots els seus successors: l’ÖZDEP (1993), el DEP (1994), el HADEP (2003) i el DTP (2009). Ara, li podria tocar el torn a l’HDP.
Tot i així, existeix un altre partit legal a Turquia amb una ideologia pràcticament igual a la de l’HDP. Es tracta del Partit Democràtic de les Regions (DBP), que té una diputada al Parlament turc: Salihe Aydeniz, elegida a les llistes de l’HDP.