Notícia
Els partits independentistes obtenen el 80% dels vots a Groenlàndia
El partit socialista democràtic governarà l’illa amb la promesa de no explotar una mina que conté urani · Els plans per a la independència s’han alentit
El partit Inuit Ataqatigiit (IA, socialisme democràtic) ha aconseguit el 36,6% dels vots i supera així el fins ara governamental Siumut (socialdemòcrata i també independentista), que ha recollit el 29,4% dels sufragis. En tercera posició se situa el també independentista Naleraq (centrista), amb el 12,0% dels vots. El quart partit independentista, Nunatta Qitornai, es queda fora del Parlament amb el 2,4% dels vots.
Del cantó unionista, els més votats han estat els Demòcrates (liberals), amb el 9,1%, seguits per Atassut (liberalconservadors), amb el 6,9%.
El nou Parlament reflecteix el creixement del domini independentista. Dels 31 escons, els partits independentistes en tindran 26 (IA 12, Siumut 10 i Naleraq 4) mentre que els unionistes es queden amb 5 (Demòcrates 3 i Atassut 2).
A les eleccions de 2018, el bloc unionista n’havia aconseguit 8 i l’independentista, 23. En aquella ocasió, el Siumut havia estat el guanyador, amb 9 escons, i havia format govern amb els Demòcrates i Nunatta Qitornai.
Què divideix el Siumut i IA?
Els dos principals partits de Groenlàndia se situen a l’esquerra, són partidaris d’un camí gradual cap a la independència i consideren que cal diversificar l’economia abans de separar-se de Dinamarca. Però la seva posició sobre el projecte miner de Kvanefjeld els separa des de fa anys.
Kvanefjeld és un jaciment de terres rares i urani situat al sud de Groenlàndia. Les terres rares són elements essencials per a una gran varietat de tecnologies, com els automòbils elèctrics, els aerogeneradors, els imants, els làsers o diversos tipus de bateries i vidres. Són tecnologies emprades per a usos civils, però també militars. La Xina extreu més del 80% de les terres rares que entren als mercats mundials actualment.
El Siumut és partidari d’explotar aquest jaciment. “Si l’extracció no posa en perill la salut [de les persones] i la natura, s’ha de començar i generar beneficis”, es llegeix al programa electoral del partit. Aquests beneficis podrien contribuir significativament, diu el lider del Siumut, Erik Jensen, a reduir la dependència respecte dels subsidis de Dinamarca, i acostaria l’illa a la seva aspiració d’esdevenir un estat independent.
IA, des d’un enfocament més ecologista, s’oposa a explotar el jaciment per la presència d’urani. “Acceptem la mineria com una opció, però amb requisits mediambientals alts”, explica el programa d’IA. El partit prefereix explotar altres jaciments i reforçar altres sectors productius, incloent-hi la pesca i el turisme, així com impulsar nous acords comercials amb diversos països.
Sigui des d’un enfocament o des de l’altre, cap dels dos grans partits groenlandesos veu la independència com un projecte factible durant els propers deu anys, i de fet, ni en els programes electorals ni durant la campanya hi hagut promeses en aquest sentit. Ambdós asseguren que l’explotació minera —es faci en uns termes o uns altres— ha de revertir en la millora de la qualitat de vida de Groenlàndia, on hi ha mancances greus en infraestructures, accés a l’habitatge o salut mental.
Actualment està en procés de redacció una Constitució per a Groenlàndia, l’esborrany de la qual s’espera per a 2022. Aquesta Constitució no comportarà la independència del país, sinó que probablement establirà el mecanisme per a accedir-hi. Tant IA com el Siumut volen que, en els anys a venir, Dinamarca transfereixi a Groenlàndia diverses competències que encara hi exerceix. I no es pot descartar que, a llarg termini, acabin acceptant algun estatus de lliure associació amb Dinamarca.
Aquest canvi de paradigma és notable si el comparem amb les expectatives existents ara fa deu anys. Llavors, i després que Dinamarca admetés que Groenlàndia podia decidir quan volia ser independent, va haver-hi una onada d’optimisme a l’illa àrtica, amb previsions que una explotació ràpida i senzilla dels recursos minerals permetés la independència el 2021, quan es commemoren els 300 anys de l’inici de la colonització danesa.
Una illa en una posició estratègica
La possibilitat que Groenlàndia esdevingui un centre productor de terres rares de primer ordre fa que estigui al centre de l’interès de diverses potències: els Estats Units —l’expresident Donald Trump va arribar a proposar de comprar l’illa—, la Unió Europea o la Xina mateix, que té participació a la companyia australiana Greenland Minerals, qui té la llicència inicial del projecte de Kvanefjeld.
L’eventual producció de terres rares a Groenlàndia —que no només es troben al jaciment de Kvanefjeld— podria debilitar el monopoli de facto que la Xina té sobre aquest mercat, tot i que per a això caldria que l’illa —o un altre soci— desenvolupés indústries de processat d’aquest mineral, les quals actualment també estan concentrades al gegant asiàtic.
La geografia també és fonamental per a entendre per què hi ha tant d’interès en el futur de Groenlàndia. El canvi climàtic farà que probablement es puguin obrir noves rutes comercials marítimes per l’Àrtic, i les principals potències estan interessades a projectar-s’hi. Els països amb jurisdicció sobre les aigües àrtiques són Rússia, els EUA (per Alaska), el Canadà, Dinamarca (per Groenlàndia) i Noruega.
En termes militars, els Estats Units mantenen la seva base més septentrional del món al nord de Groenlàndia: a Qaanaaq, que forma part del sistema de vigilància de míssils i per a la defensa aeroespacial dels Estats Units i el Canadà. L’octubre de 2020, els EUA, Dinamarca i Groenlàndia van signar un acord sobre la base que hauria de conduir a una cooperació econòmica i militar més estreta entre els tres actors.