Notícia
El Caixmir, un any i mig a les fosques
Suspendre l’estatus especial del Jammu i Caixmir era una promesa de Narendra Modi. A principis d’agost del 2019, les paraules es concretaven en fets
Suspendre l’estatus especial que el Jammu i Caixmir tenia fins llavors. Aquesta era una de les promeses amb les quals el primer ministre indi, Narendra Modi, s’assegurava la reelecció al càrrec. A principis d’agost del 2019, les paraules es concretaven en fets quan el ministre de l’Interior, Amit Shah, anunciava al Parlament l’abolició de l’article 370 de la Constitució, el qual reconeixia privilegis al Jammu i Caixmir, com el dret a una constitució i bandera pròpies. La regió quedava dividida en dues parts sota el control directe de Nova Delhi i set milions de persones eren confinades a casa sota un estricte toc de queda militar.Una regió que desapareix forçadament
A la supressió de l’estatus especial de la regió el seguia l’abolició d’un altre article, el 35A, el qual impedia que persones que no fossin residents del Jammu i Caixmir poguessin comprar-hi propietats i viure-hi permanentment. És la primera de diverses disposicions amb les quals el govern de Modi cerca d’alterar la demografia —prenent els assentaments israelians il·legals i l’ocupació xinesa del Tibet com a referents— i substituir la majoria musulmana del Caixmir per una d’hindú, alineada amb la noció d’Hindutva: l’agenda amb la qual el Bharatiya Janata Party (BJP), partit que lidera el primer ministre, vol identificar l’Índia a partir de l’hinduisme com a fe majoritària.
En tractar-se d’un territori en disputa internacional, l’emissió de més de tres milions de certificats domiciliaris a persones no caixmiris contravé la llei internacional, on les transferències de població són prohibides sota l’article 49 de la Quarta Convenció de Ginebra i condemnada per la Subcomissió de Nacions Unides sobre la Prevenció de Discriminació i Protecció de Minories. El 2019, l’organització Genocide Watch emetia una alerta de genocidi pel Caixmir, en considerar que les noves polítiques domiciliàries posen en perill la població indígena i local de la regió.
A l’assimilació demogràfica s’afegeix una estratègia d’expropiació econòmica dels recursos del territori, amb la concessió de drets d’explotació minera a companyies índies i la creació de bancs de terra per la inversió.
Perduda l’autonomia, la Vall del Caixmir es veu sotmesa des de l’agost del 2019 a un setge militar i digital. En dues setmanes, vora 4.000 persones —des de joves a dos expresidents de l’Executiu caixmiri, Omar Abdullah i Mehbooba Mufti— eren arrestades sota la Llei de Seguretat Pública (PSA) i enviades a presó preventiva, on avui moltes romanen.
Perduda l’autonomia, la Vall del Caixmir es veu sotmesa a un setge militar i digital. En dues setmanes, vora 4.000 persones eren enviades a presó preventiva, on avui moltes romanen. S’hi suma la supressió del dret a reunió i a la llibertat d’expressió
“L’abolició de l’article 370 serveix per tancar les portes al terrorisme”, argumentava Amit Shah, amb relació als grups armats que reben suport del Pakistan. Alhora, el govern justificava que aquesta permetria assentar les bases de la prosperitat econòmica i inversió estrangera al territori. Any i mig després, el Caixmir continua sent una regió volàtil i econòmicament fràgil —amb les majors xifres d’atur dels darrers 45 anys—, situació agreujada pel tancament d’internet durant sis mesos —el qual s’estima que ha comportat pèrdues de 5,3 bilions de dòlars— i del confinament posterior per la pandèmia. Segons el Software Freedom Law Centre de l’Índia, el país és un dels líders mundials en tancaments d’internet, amb 176 casos des que van començar a monitorar-ne la situació el 2012.Des de l’agost de 2019 i fins al febrer de 2021, la Vall del Caixmir ha experimentat el bloqueig més gran d’internet mai imposat per una democràcia. Sota la premissa de “mesures de precaució”, el govern ha imposat talls a l’accés a la xarxa, un bloqueig de tots els canals de comunicació digital i restriccions al moviment de persones. Segons l’organització Access Now, diverses persones han estat assetjades i/o detingudes en utilitzar una xarxa privada virtual (VPN) per saltar-se el bloqueig. El gener de 2020, el Tribunal Suprem de l’Índia va obligar el govern a seguir una sèrie de normes legals i estàndards constitucionals a l’hora d’imposar el bloqueig. Dos mesos més tard, les autoritats van restaurar l’accés al 2G, a serveis postpagament i a pàgines web disponibles per la resta del país, menys el 4G. Tot i això, segons una investigació de la mateixa Access Now, el govern podria estar intercanviant informació amb la multinacional de software estatunidenca Cisco Systems per a construir un tallafoc que impedeixi l’accés a xarxes socials.
Al clima d’arrestos i empresonaments massius, vigilància estatal i reconversió d’hotels en centres de detenció, s’hi suma la supressió del dret a reunió i a la llibertat d’expressió: s’han reportat casos de persones posades en llibertat que han hagut de signar “pactes de silenci”. Cal afegir-hi el desmantellament de l’economia, l’educació i el sistema judicial local. Institucions del Jammu i Caixmir com la Comissió de la Infància o la semiautònoma Comissió de Drets Humans han estat suprimides, i les més de 600 peticions d’habeas corpus per part de persones que cerquen familiars desapareguts han quedat pausades.
L’intent de Nova Delhi de reprogramar l’economia i societat caixmiris ha donat pas a una nova onada de repressió a la regió, amb confrontacions setmanals violentes entre les tropes índies i una nova generació de militants. Des de 2020, les autoritats índies han enterrat diversos rebels caixmiris en tombes secretes i sense identificar, negant el dret de les famílies a fer-los funerals i augmentant el sentiment antiindi a la vall. Segons la Coalició de la Societat Civil de Jammu i Caixmir (JKCCS), entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2020 es van registrar 229 assassinats durant les més de 100 operacions militars a la regió. Entre ells, les execucions extrajudicials de 32 civils.
Des de l’aixecament contra el control de Nova Delhi a finals de la dècada de 1980, l’Associació de Pares de Persones Desaparegudes (APDP) xifra entre 8.000 i 10.000 el nombre de persones desaparegudes al Caixmir. El que inicialment era un moviment majoritàriament pacífic contra l’ocupació de l’Índia va derivar en una revolta armada el 1989, després d’una sèrie de promeses polítiques trencades i persecució de veus dissidents.
Una protesta organitzada per l'APDP durant la pandèmia aprofita les mascaretes per a denunciar les desaparicions forçades al Caixmir. / Imatge: JKCCSEl “primer cas de ceguesa massiva de la història”
La vida de l’Aamir Ahmad va fer un tomb radical el 2017. Estudiant de primer curs de Dret, era al funeral d’un màrtir quan tres vehicles de la policia van disparar cap a la multitud amb pistoles d’aire, arma que el govern titlla de “no letal” tot i que entre 2016 i octubre de 2020 ha deixat cegues, del tot o en part, més de 10.500 persones, segons el Kashmir Media Service. L’Amir va rebre l’impacte d’una de les pistoles i, després de sotmetre’s a quatre operacions a Srinagar i Amritsar —ciutat del veí estat del Panjab—, va perdre la visió d’un ull. Tres anys després, el gener del 2020, va crear l’Associació de Supervivents de Balins (Association of Pellet Survivors) amb l’objectiu de compartir dubtes i vivències sobre els problemes financers, socials i psicològics que compattien més víctimes de la repressió policial.
La policia ha deixat cegues més de 10.500 persones en cinc anys. “El govern no dóna cap tipus d’ajuda social a les víctimes, a les quals ens acusa de ser guerrillers”, afirma l’Aamir
“El govern no dóna cap tipus d’ajuda social a les víctimes, a les quals ens acusa de ser guerrillers”, afirma l’Aamir. Aquestes persones reben certificats amb no més del 30% d’invalidesa en cas d’haver quedat cegues d’un ull, o del 70% per la pèrdua de la visió d’ambdós. Segons un estudi del 2019, un 85% de les víctimes pateixen problemes psiquiàtrics —com traumes, depressió i trastorn d'estrès posttraumàtic—, situació agreujada pel fet que gran part no reben tractament a causa dels tabús associats a la psiquiatria, falta de recursos econòmics i depressions greus.El 2017, Maleeha Lodhi, representant del Pakistan a les Nacions Unides, condemnava l’ús de pistoles d’aire per part de l’Índia com el “primer cas de ceguesa massiva de la història”. Segons el segon informe sobre drets humans al Caixmir de l’Oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides, entre mitjans de 2016 i finals de 2018 un mínim de 1.253 persones van quedar cegues totalment o parcial per l’impacte d’una pistola d’aire. Les xifres oficials, per l’Aamir, són una part petita d’una imatge no completa on força víctimes no acudeixen a hospitals o prefereixen no donar els seu nom per por de represàlies.
La llibertat de premsa i d’expressió, sota persecució
L’octubre de 2020, la policia va irrompre a la seu delKashmir Timesde la capital de la Vall del Caixmir, Srinagar, i la va tancar, amb tot el material, ordinadors i impressores dins. A causa de la falta d’ingressos i estabilitat financera, i com molts altres mitjans de comunicació regionals i locals, el diari llogava part d’un edifici governamental per la seva redacció. El tancament va donar-se sense garanties legals i avís, en el que Anuradha Bhasin, directora executiva del rotatiu, defineix com un intent de silenciar-ne veu. Bhasin s’havia convertit en una de les veus més crítiques contra l’abolició de l’article 370 i el bloqueig posterior de les telecomunicacions, el qual va denunciar al Tribunal Suprem. “El govern indi és completament intolerant respecte les crítiques, particularment si són sobre el Caixmir”, comenta la directora.
“Al Caixmir hi ha un clima de por on el periodisme s’ha convertit en un departament estatal de relacions públiques, tot i tractar-se d’una de les etapes més turbulentes de la història caixmiri”, diu Anuradha Bhasin
“Sempre ha estat difícil ser periodista al Caixmir, especialment en els darrers 30 anys”, assenyala Bhasin en referència a l’entramat d’actors —des de l’Estat a la classe política i militants armats— que intenten controlar la premsa. No obstant això, en l’últim any i mig considera que el periodisme es troba en una situació insostenible i de paràlisi per l’aprovació de noves lleis que permeten a la policia i ciberpolicia iniciar acusacions criminals contra periodistes que denuncien violacions de drets humans. “És un clima de por on els diaris locals no publiquen històries rellevants i el periodisme s’ha convertit en un departament estatal de relacions públiques, tot i tractar-se d’una de les etapes més turbulentes de la història caixmiri”, conclou.Entre les lleis amb què el govern de Modi regula l’activitat periodística es troba la Llei de Prevenció d’Activitats Il·legals (UAPA), una llei antiterrorista amb la qual l’abril del 2020 van arrestar la fotoperiodista Masrat Zahra, sota l’acusació de penjar continguts “antinacionals” a les xarxes socials. També la nova Política Revisada de Mitjans, la qual autoritza el funcionariat a examinar el contingut dels mitjans i decidir quines notícies són “falses”, “poc ètiques” i/o “antinacionalistes”, a més de compartir informació amb les agències de seguretat estatals i prendre accions legals contra periodistes i organitzacions. La Coalició de la Societat Civil de Jammu i Caixmir (JKCCS) denuncia com aquestes tàctiques infringeixen els drets a la llibertat de premsa i d’expressió i “adverteixen al personal dels mitjans de comunicació perquè s’adhereixin a la narrativa estatal”.
“Veient la situació actual de censura, sembla que a les veus crítiques cada vegada els serà més difícil sobreviure”, assenyala Qazi Zaid
“Gran part dels mitjans estan emmordassats i aquesta situació ens fa qüestionar la censura indirecta en la qual ens han sumit la manca d’ingressos publicitaris i la falta d’una economia de mercat que funcioni com hauria”, coincideix Qazi Zaid, editor en cap del setmanari Free Press Kashmir. Molts mitjans depenen del govern per finançament i publicitat, cosa que deriva en una altra regulació de continguts. “Veient la situació actual de censura, sembla que a les veus crítiques cada vegada els serà més difícil sobreviure”, assenyala Zaid.Una vall entre tres potències nuclears
El 17 de juny de 2020, una confrontació entre tropes índies i xineses a la vall de Galwan —al costat de la Línia de Control Real (LAC) de la frontera caixmiri— resultava en la mort de 20 soldats indis, entre ells un coronel, el nombre de baixes més gran en combat amb la Xina des de 1967. Pocs dies abans, Modi es dirigia al poble indi i desmentia que Pequín hagués irromput en territori caixmiri, tot i que els fets de Galwan suggereixen el contrari.
La confrontació de Galwan representa el gir de la política militar amb la qual Narendra Modi arriba al poder, sota la promesa d’abandonar la postura índia de contenció militar davant del veí Pakistan i, en menor mesura, l’expansionisme xinès. Alhora, dificultava l’entrada de l’Índia a l’Associació Econòmica Integral Regional (Regional Comprehensive Economic Partnership, RCEP), un acord comercial entre 15 països asiàtics que Nova Delhi també refusava de signar per por de l’arribada d’importacions xineses.
Narendra Modi, primer ministre indi. Imatge: Kremlin.ruEndemés, declaracions com les d’Amir Shah, qui afirmava al Parlament que “donaria la vida pel Caixmir” i per recuperar els territoris del que el govern denomina “el Caixmir Ocupat pel Pakistan”, o “POK” per les seves sigles en anglès, i de les províncies frontereres xineses de l’Aksai Chin, avivaven el foc amb Islamabad. El departament meteorològic indi anava més enllà i incloïa el Gilgit-Baltistan —un territori de l’antic estat del Jammu i Caixmir controlat pel Pakistan — en els seus mapes. Tot i així, després de mesos de tensions i intercanvis de foc a la frontera, ambdues potències van signar un alto el foc a finals de febrer de 2021.
L’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca deixa entreveure possibles canvis en la postura estatunidenca respecte de l’Índia i el Caixmir. El setembre de 2019, durant la campanya per la nominació demòcrata, l’actual vicepresidenta Kamala Harris afirmava: “Estem tots observant [el Caixmir]” i atacava implícitament el govern de Modi per les violacions de drets humans al territori. Alhora, a la seva Agenda per a les comunitats musulmanes-estatunidenques, Biden assenyalava que “el govern indi ha de prendre tots els passos necessaris per restaurar els drets de totes les persones del Caixmir”, sent molt més crític amb Nova Delhi que els seus dos predecessors: l’afinitat d’un Trump que simpatitzava amb Modi davant de milers de persones indoestatunidenques a Houston (Texas), i el suport d’Obama a la primera legislatura del líder del BJP, temps on la prioritat del govern indi era fer créixer la inversió estrangera i Obama aixecava les restriccions de visat a Modi que George W. Bush li havia aplicat com a resposta als aldarulls de Gujarat de 2002.
Per últim, una altra potència va agafant pes a la zona: la Turquia de Recep Tayyip Erdogan, aliada històrica del Pakistan. En un missatge pel 75è aniversari de les Nacions Unides, Erdogan alertava que “el conflicte de Caixmir és clau per a l’estabilitat i la pau del sud d’Àsia” i es mostrava “a favor del diàleg”, missatge que era vist com una interferència estrangera per part de Nova Delhi, però agraït pel primer ministre pakistanès, Imran Khan.