Notícia
Segon referèndum d’independència a Escòcia: horitzó 2023 o més enllà
Ha augmentat gaire el suport als partits independentistes?
Lleugerament. Els dos partits independentistes han guanyat 72 escons dels 129 que hi ha al Parlament escocès: 64 l’SNP i 8 els Verds. El 2016, en van aconseguir tres menys: 69 (63+6). En percentatge de vot, també han crescut: el 2016, el conjunt de partits independentistes van aconseguir el 47% dels vots a l’urna de districtes i el 49% a la regional. Ara, els percentatges han estat respectivament del 49% i del 51%.
Què ha dit la primera ministra escocesa?
Nicola Sturgeon ha afirmat que, a la llum dels resultats, la qüestió ja no és si el referèndum es farà, sinó quan. El viceprimer ministre, John Swinney, ha especificat que Escòcia estarà “llesta” per a la votació un cop la situació de la pandèmia sigui “estable” i la prevalença del virus estigui “continguda”, cosa que segons els càlculs del govern escocès podria passar el 2022 com a molt aviat. El programa de l’SNP recull el compromís de fer-lo durant “la primera meitat de la legislatura”, és a dir, abans de final de 2023.
I ho podrà fer?
Hores d’ara, no ho sap ningú. El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha insistit que no donarà permís per al referèndum i en alguna ocasió ha dit que, segons el seu parer, no se n’hauria de fer cap fins al 2045. Això, en teoria, allunya la possibilitat que es pugui acordar un referèndum com es va fer el 2011 entre els llavors primers ministres Alex Salmond i David Cameron.
El govern d’Escòcia pot cercar llavors un referèndum unilateral?
Sense acord, Sturgeon diu que igualment durà al Parlament escocès una Llei del referèndum que, previsiblement, preveurà una votació amb la mateixa pregunta que el 2014: “Escòcia hauria de ser un país independent?”. Aquí s’obren dos escenaris. El primer, que el govern britànic porti la llei al Tribunal Suprem del Regne Unit, i que siguin els jutges qui decideixin si el referèndum es pot fer. Això allargaria els terminis —i, potser, podria afavorir una entesa entre ambdós governs mentrestant. El segon, que Londres se n’inhibeixi: després de la victòria de l’SNP, el ministre de l’Oficina del Gabinet del govern britànic, Michael Gove, ha dit que l’executiu no duria una eventual llei escocesa del referèndum als tribunals. Què vol dir? Londres podria cercar simplement d’ignorar la convocatòria i deixar el referèndum sense campanya del “no”, cosa que probablement abocaria la consulta al fracàs.
Què diuen les enquestes actualment?
Hi ha hagut força igualtat entre partidaris i detractors de la independència des que va començar 2021. Els resultats de les enquestes varien de mes en mes, i la majoria coincideixen que ara mateix els indecisos decantarien el resultat cap a un cantó o l’altre. Tanmateix, el valor d’aquestes enquestes és relatiu, atès que ningú —ni tan sols el govern escocès— no preveu que la qüestió es pugui resoldre a curt termini.
Fins quan es pot arrossegar el debat?
És del tot impossible que es voti el 2021 i molt improbable que la data sigui 2022. Això porta la qüestió a 2023 com a molt aviat, i dependrà del curs dels esdeveniments: judicialització o no del procés, canvis de prioritats o de perspectives en el govern britànic que puguin afavorir un acord per al referèndum... Tot plegat podria —malgrat el que digui el programa de l’SNP— ajornar la qüestió fins a 2024 o més enllà, després de les següents eleccions britàniques.
Val la pena recordar, per exemple, que entre l’acord Cameron-Salmond i la celebració del primer referèndum d’independència van passar dos anys, i que les campanyes a favor i en contra de la independència van estar actives durant 27 mesos. Sembla improbable, així, que passessin molt menys de dos anys entre un eventual llum verd —vingués d’on vingués— al referèndum i la seva celebració.