Notícia
Nova Caledònia elegeix el seu primer president independentista, a cinc mesos del referèndum
El canac Louis Mapou és dirigent de la Unió Nacional per la Independència
Mapou és dirigent de la Unió Nacional per la Independència (UNI), una de les dues forces principals de l’independentisme neocaledonià. Militant de l’esquerra independentista durant la dècada de 1970, Mapou (62 anys) ha dirigit diverses empreses mineres, un dels sectors més importants —i controvertits— de l’economia de Nova Caledònia.
El nou president neocaledonià, que també serà el primer canac a ocupar el càrrec, ha rebut els vots favorables dels sis membres independentistes del govern (dels partits UC-FLNKS i UNI). Els altres cinc membres, dels partits unionistes francesos, no li han donat suport. Quatre han votat a favor del darrer president, Thierry Santa.
El govern de Nova Caledònia funciona amb un sistema consociacional en què obligatòriament ha d’haver-hi representació de partits independentistes i unionistes. Fins aquest 2021, els executius sempre havien tingut majoria unionista, cosa que reflectia la majoria unionista al Congrés de Nova Caledònia, òrgan encarregat d’elegir la composició del govern. El mes de febrer, però, el Congrés va elegir per primer cop una majoria governamental independentista després que el partit L’Éveil Océanien, unionista light, sumés les seves forces a les de la UC-FLNKS i la UNI, amb la qual cosa el bloc independentista va aconseguir 29 dels 54 escons del Congrés.
Cap al tercer referèndum
Mapou arriba a la presidència del govern tot just cinc mesos abans que se celebri el tercer referèndum d’independència de Nova Caledònia, que tindrà lloc el 12 de desembre, la data triada pel govern francès. Els partits independentistes desitjaven que la votació es fes al final de 2022.
En els dos referèndums anteriors, el “no” a la independència va sortir vencedor. El 2018, amb el 56,7% dels vots; i el 2020, amb un marge més reduït, del 53,3%.
Els partits independentistes consideren que la diferència entre el “no” i el “sí” es continuarà reduint progressivament i, per aquest motiu, volien que el referèndum es fes l’any vinent i no pas aquest.
La celebració dels tres referèndums estava prevista als Acords de Nouméa, signats el 1998 per l’Estat francès i els partits principals de Nova Caledònia. Els Acords van establir un sistema autonòmic per al territori illenc i van crear una ciutadania neocaledoniana —l’únic cas en què la República Francesa admet l’existència d’una ciutadania suplementària a la francesa.
Què passarà després?
Tant si guanya el “sí” com el “no”, s’obrirà un període de converses entre l’Estat francès i els partits de Nova Caledònia que durarà com a màxim fins al 30 de juny de 2023, segons ha avançat el ministre francès d’Ultramar, Sebastien Lecornu. Aquest període de transició culminarà amb un nou referèndum. Si la victòria, aquest desembre, és per als independentistes, en aquest nou referèndum s’haurà de votar la Constitució del nou Estat neocaledonià i, si escau, quin vincle mantindrà amb França. Si el “no” preval per tercer cop, el referèndum haurà de servir per a votar un nou encaix de Nova Caledònia dins de França, que en teoria hauran de negociar l’Estat i els partits illencs.
En aquest cas, i segons un sondeig recent, les opinions a Nova Caledònia estan força dividides, amb dues opcions com a preferides: un estatus d’autonomia amb competències ampliades o bé la creació d’un Estat federat amb França.
Quedaran encara qüestions polèmiques per a resoldre, com ara què passa amb el corpus electoral actualment vigent per als referèndums —que exclou els europeus arribats a Nova Caledònia després de 1994— i quin serà el futur de la inscripció del territori a la Llista de Nacions Unides de Territoris No Autònoms.