Notícia
El conflicte de Papua Occidental s’intensifica
Indonèsia reprimeix protestes contra una llei autonòmica que nega el dret d’autodeterminació · Temor per la vida d’un activista independentista · Xocs entre l’exèrcit i una guerrilla papú deixen un reguitzell de morts
La setmana passada, la relatora de Nacions Unides sobre els drets dels defensors dels drets humans, Mary Lawlor, alertava que l’activista independentista Victor Yeimo corre el risc de morir-se després que les autoritats indonèsies li estiguin restringint, des de fa mesos, un accés adequat als tractaments mèdics que li calen. L’home està empresonat des del maig, acusat dels delictes de traïció i incitació a la violència després d’haver participat en manifestacions a favor del dret a l’autodeterminació de Papua Occidental el 2019.
Yeimo és el portaveu del Comitè Nacional de Papua Occidental (KNPB), una de les organitzacions creades a Papua Occidental els darrers anys per a denunciar l’ocupació indonèsia, l’espoliació dels recursos naturals, la violació dels drets humans, el racisme institucional i la negació del dret a l’autodeterminació.
Papua Occidental, antiga colònia dels Països Baixos, va ser cedida per aquest país a Indonèsia el 1962, que la va ocupar militarment l’any següent. El 1969, Indonèsia va organitzar un referèndum en què només van poder votar 1.026 persones, escollides per l’exèrcit. El resultat va ser unànime a favor de l’annexió. D’ençà, un conflicte armat entre Indonèsia i organitzacions papús ha fet centenars de milers de morts a Papua. Part han tingut lloc en massacres comeses per l’exèrcit indonesi contra les poblacions papús durant cinc dècades, que encara estan sent documentades i quantificades.
Els moviments papús —històricament des de l’exili però, recentment, cada cop més organitzats dins de Papua mateix, com el KNPB— reclamen la implementació del dret a l’autodeterminació de Papua Occidental que, denuncien, els va ser negada el 1962. El govern indonesi argumenta que els Països Baixos havien retingut il·legalment Papua Occidental el 1949, quan Indonèsia va obtenir la independència, i que, en conseqüència, Indonèsia tenia el dret de recuperar el territori un cop la potència colonial se’n retirés. El màxim que Jakarta ha acceptat fins ara és concedir una autonomia limitada a Papua Occidental, el 2001.
Autonomia retallada i racisme institucional
L’autonomia ha estat implementada de manera lenta i incompleta, i sense consulta prèvia amb les organitzacions de Papua Occidental. Els ànims a Papua es van crispar encara més aquest 15 de juliol, després que el Parlament indonesi aprovés l’extensió de la llei autonòmica durant 20 anys més. La major part dels papús reclamen l’exercici del dret a l’autodeterminació, però a més, denuncien que la nova llei recentralitza competències cap a Jakarta i obre la porta a dividir Papua Occidental en diverses regions administratives —actualment en són dues. Per contra, el govern indonesi assegura que la llei contribuirà a millorar els estàndards de vida al país.
La situació de Yeimo i l’extensió de la llei autonòmica són dos dels factors que estan galvanitzant la població papú a sortir als carrers a protestar contra l’ocupació del seu país. I les forces indonèsies hi estan responent com és habitual: amb brutalitat, agredint els manifestants i mostrant el seu racisme contra els papús. Així ho denuncien les organitzacions papús i Amnistia Internacional, que ha publicat un informe crític amb l’actuació policíaca durant les protestes de juliol i agost en diverses ciutats de Papua Occidental i a Jakarta. L’organització prodrets humans documenta que les forces indonèsies han disparat foc real contra manifestants pacífics, els han copejat amb porres i han cridat “micos” a diverses persones detingudes. Els pobles papús, melanesis, tenen la pell més fosca que la resta d’indonesis, i són sovint objecte d’aquesta mena d’insults racistes.
La via armada
Paral·lelament es desenvolupa un conflicte armat entre l’exèrcit indonesi i la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional de Papua Occidental (TPNBP), que enguany ha deixat un nombre indeterminat de morts en xocs que sovint es localitzen en regions selvàtiques i muntanyoses. Un dels més reportats ha estat l’atac que el TPNBP va dur a terme el 2 de setembre contra una posició militar de l’exèrcit a Maybrat, a l’extrem occidental del territori. amb el resultat de quatre soldats morts.
En un comunicat, l’organització armada papú va assegurar que els atacs continuaran mentre Indonèsia mantingui l’ocupació de Papua Occidental. El TPNBP té una capacitat militar molt limitada, però suficient per a preparar emboscades o assalts ràpids en indrets aïllats, habitualment dirigits contra militars però, ocasionalment, també contra personal civil al servei de l’Estat indonesi.
A partir d’aquesta situació, el govern indonesi ha declarat aquest 2021 l’OPM, organització mare del TPNBP, com a “grup terrorista”. Segons l’organització indonèsia prodrets humans KontraS, la designació deixa entreveure que el govern indonesi prioritza una sortida militar al conflicte i tem que pugui ser utilitzada per a perseguir activistes papús pacífics sota acusacions genèriques de terrorisme.
La violència d’aquests xocs impacta negativament en les poblacions locals. L’incident de Maybrat, per exemple, ha provocat el desplaçament de diversos milers de persones.
L’exili hi veu una estratègia fosca
Des de Londres, Benny Wenda, líder de la principal organització papú a l’exili, l’ULMWP, diu que els incidents armats són provocats per l’exèrcit indonesi amb l’objectiu de tenir pretextos per a incrementar la militarització de Papua i aprofundir en el desplaçament de desenes de milers de persones. Segons l’ULMWP, l’objectiu és facilitar les condicions per a l’explotació dels recursos naturals de Papua. L’organització assegura que hi ha “vincles profunds” entre les forces especials de l’exèrcit, generals retirats i diversos projectes extractius.
Entre aquests projectes n’hi ha de miners i també de la indústria de les plantacions. Greenpeace ha publicat aquest 2021 un informe detallat en què denuncia la connivència entre sectors governamentals i empreses privades per a l’obtenció de permisos d’explotació, amb “nombroses irregularitats”, en un sistema on els pobles papús són “marginats” i desposseïts.
En conjunció amb això, el govern indonesi continua construint centenars de quilòmetres de carreteres a Papua Occidental, dins la lògica del “desenvolupament econòmic” i de “l’obertura” cap a l’economia d’Indonèsia. Jakarta assegura que és la via més ràpida per a la millora de les condicions de vida al territori.
Però, per Benny Wenda, “això no va sobre ‘desenvolupament’ o sobre quants ponts i carreteres es construeixen. Va de la nostra sobirania, del nostre dret a l’autodeterminació, de la nostra supervivència”.