Notícia
“L’oficialitat és el principi del camí”: el moviment de l’asturià n’espera l’aprovació i un futur millor per a la llengua
Quin canvi demanen els manifestants?
Volen que la reforma de l’Estatut d’Autonomia reconegui l’asturià i el gallec-asturià —ens referirem més endavant a aquesta segona llengua— com a idiomes oficials d’Astúries, juntament amb el castellà. Actualment, l’Estatut només recull que l’asturià gaudirà “de protecció” i, a més, hi apareix esmentat amb el nom no acadèmic de “bable”.
Segons la Xunta, un model adequat seria l’Estatut de la veïna Galícia, que fa oficials el gallec i el castellà, dóna als ciutadans “el dret de conèixer-los i usar-los” i preveu que “els poders públics de Galícia” en garanteixin “l’ús normal i oficial”. En el document de treball sobre la reforma de l’Estatut que el govern asturià ha distribuït als grups polítics es pren el model gallec com a base.
Pel que fa al suport social, un estudi de 2017 elaborat per l’equip d’Euskobarómetro apuntava que vuit de cada deu asturians volen que la llengua tingui el mateix tracte que el català, el basc o el gallec. Quan es demanava específicament sobre la noció de l’oficialitat, el 53% hi estava a favor, el 20% hi era indiferent i el 25% hi estava en desacord.
Èxit de participació
Candel i Galán coincideixen a assenyalar que la manifestació del 16 d’octubre ha estat un gran èxit. “I, aquest cop, amb molta més gent jove”, apunta Candel. Tots dos opinen que servirà per a influir a favor de l’oficialitat en els partits polítics. “Els més moderats han de veure que els seus votants hi són, com els socialistes”, diu el portaveu de la Xunta. “La manifestació demostra, a més, que per a la gent és un tema important i que hi ha pressa perquè es produeixi el canvi”, valora Galán.
Les manifestacions per l’oficialitat s’han celebrat des de la dècada de 1980. En ocasions, només hi han participat un miler de persones. La xifra d’enguany (entre 30.000 i 50.000, segons diversos recomptes) és de les més altes. “Penseu que 30.000 persones a Oviedo són com un milió a Madrid o Barcelona”, compara Candel.
Per què ara és possible l’oficialitat de l’asturià?
Perquè per primera vegada hi ha la majoria necessària a la Junta General, el Parlament asturià. Per a modificar l’Estatut cal el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats, és a dir 27 de 45. Són precisament 27 els diputats que ara mateix votarien a favor de l’oficialitat: els 20 del PSOE, els quatre de Podem, els dos d’Esquerra Unida i un dels dos elegits a les llistes del Foro Asturias: el seu secretari general, Adrián Pumares. Tornarem més endavant al cas d’aquest diputat. La dreta en bloc s’oposa a l’oficialitat —PP, Ciutadans, Vox i l’altre diputat elegit a les llistes del Foro, Pedro Leal, que va ser expulsat del partit fa més d’un any.
Els socialistes asturians havien estat històricament contraris a l’oficialitat, però van canviar de posició el 2017, coincidint amb la renovació de l’executiva del partit. La Federació Socialista Asturiana “va ser molt bel·ligerant contra l’oficialitat en temps dels presidents Vicente Álvarez Areces i Javier Fernández”, recorda Candel, “i fins i tot el PP hi tenia una posició més favorable. Però hi ha hagut un canvi generacional”. El president asturià actual, el socialista Adrián Barbón, “és un dels diputats més joves. És d’una generació que ha crescut en democràcia i amb l’asturià a l’escola, encara que fos com a assignatura optativa. Tenen més cultura sobre què significa saber asturià i hi posen una mica de normalitat”.
Després d’aprovar-se a Astúries, cosa que podria ocórrer cap a la primavera de 2022, l’Estatut haurà de passar per les Corts espanyoles. Tant Candel com Galán apunten que ara hi ha una majoria que en possibilitarà l’aprovació, però ambdós avisen que en aquest punt és on hi ha el màxim perill: que el tràmit es dilati —Galán recorda que una modificació de l’Estatut de Cantàbria va tardar dos anys a tirar endavant— i que la legislatura espanyola s’acabi abans que el procés es completi. “No sabem què podria passar després”, diu el portaveu d’Iniciativa, “i per això animem els partits favorables a l’oficialitat —PSOE, Podem i IU— a accelerar”. Diverses enquestes apunten que, si hi hagués eleccions al Congrés, la dreta hi assoliria la majoria absoluta.
Insults i assetjament de l’extrema dreta
“Estem sota un assetjament continuat de l’extrema dreta en xarxes socials, amb tota mena d’insults personals, així com als mitjans de comunicació i al Parlament.” Així resumeix Galán el clima que els ultradretans estan intentant instaurar a Astúries contra les persones, entitats i partits favorables a l’oficialitat. “Des que Vox és al Parlament estan enardits, també perquè s’adonen que el procés és imparable”, continua. Segons Candel, “és un virus de la intolerància creat a les cuines de l’extrema dreta. No sabem com pot estendre’s”. Galán diu que no té “por, perquè la societat està responent-hi i [els extremistes] estan aconseguint el contrari del que busquen: gent que no tenia una postura gaire clara ara s’està posant a favor de l’oficialitat, en veure les tècniques que està utilitzant l’extrema dreta, tècniques que ja coneixem d’altres moments històrics”.
Un dels blancs d’aquesta campanya ultradretana és el diputat Adrián Pumares, a qui ens hem referit abans. “Una persona que sempre ha demostrat el seu compromís amb la llengua asturiana”, valora el portaveu d’Iniciativa. Potser per això, i perquè el seu vot és decisiu, Vox ha signat una tanca publicitària on apareix la cara del diputat amb una creu sobre la seva boca i l’acusació de voler “imposar a un milió d’asturians una llengua que no és la seva”. Anteriorment havien circulat adhesius pràcticament idèntics, sense signar. “És una coacció molt virulenta, penso que denunciable”, diu Candel. “Una infàmia”, ho ha qualificat Barbón.
L’asturià a l’escola
Un dels grans cavalls de batalla, si l’oficialitat acaba tirant endavant, serà la manera com s’introduirà l’ensenyament de (o en) asturià a les escoles. La Xunta i Iniciativa no renuncien a res —ni tan sols a les metodologies immersives— però són conscients que els sectors contraris, amb l’extrema dreta al capdavant, presentaran qualsevol avanç com una “imposició”. El president Barbón diu que l’oficialitat que volen els socialistes és “amable” i que l’asturià no serà “vehicular” a les escoles. Se sobreentén així que l’asturià passaria a ser, només, una assignatura obligatòria: és “el mínim” perquè es respecti “el dret de les persones a conèixer-lo i a usar-lo”, diu Candel. Actualment, l’asturià és assignatura optativa, i tot i així “cada any hem de denunciar que hi ha escoles on no es pot aprendre encara que hi hagi demanda”, lamenta Galán.
Candel i Galán apunten que la qüestió s’haurà de dilucidar en una futura Llei de normalització, que substitueixi la Llei d’ús i promoció de 1998. “Si hi haurà una assignatura o immersió és un debat prematur”, considera el portaveu de la Xunta, “i de fet, podrien conviure diferents models, com ha estat el cas d’Euskadi”. Els dos activistes esmenten que cinc escoles han implantat els darrers anys una prova pilot d’ensenyament en asturià que ha donat “resultats molt positius, tant de coneixement de la llengua com acadèmics de la resta d’assignatures”.
I el gallec-asturià?
La manifestació també reclamava l’oficialitat del gallec-asturià. Amb aquesta denominació es coneix la llengua que es parla a l’occident d’Astúries. El nom i la filiació de la llengua són motiu de controvèrsia. La Reial Acadèmia Gallega considera que es tracta d’un dialecte del gallec, comú amb municipis de l’orient de Galícia. La Xunta defensa la denominació de “gallec-asturià” i que sigui considerada una llengua singular, tot i que Candel —com apunten la majoria de lingüistes— admet que s’adscriu al “tronc gallegoportuguès”. A la comarca de l’Eo-Navia, on s’usa, l’associació Xeira empra la denominació de “gallec-asturià” mentre que l’associació Abertal s’hi refereix com a “gallec d’Astúries”.
Sigui com sigui, la Xunta i Iniciativa reclamen que la reforma de l’Estatut inclogui l’oficialitat d’aquest idioma, “com l’aranès a Catalunya”, diu Candel. “Sembla que a alguns això els incomoda, però per a nosaltres és motiu d’orgull”. L’associació Xeira ha lamentat que, en el primer document del govern, l’oficialitat del gallec-asturià quedi restringida geogràficament. Opinen que és una “discriminació” que pot obrir la porta al fet que les institucions autonòmiques no l’emprin al mateix nivell que l’asturià.
Esperances de futur
Tant per la Xunta com per Iniciativa, l’oficialitat significa obrir portes al futur de l’asturià. “Veiem amb molta enveja l’oficialitat del català, del gallec i del basc”, explica Candel, “i pensem en el temps que hem perdut els darrers 40 anys per a mirar d’assegurar la transmissió intergeneracional. Però d’altra banda, també pensem que en aquests idiomes tenim bons miralls on podem veure quines coses bones es poden fer per la llengua”. Candel i Galán esperen que, d’aquí a uns anys, Astúries també pugui esdevenir referència per a altres territoris on es parla l’idioma i tampoc no és oficial, com Lleó.
“Fa tants anys que la reclamem”, reflexiona Galán, “que gairebé sembla que l’oficialitat arreglarà tots els problemes. I és clar que no serà així. La regressió de l’asturià va començar fa segles. Però som optimistes, perquè tanmateix la societat ha mantingut la llengua. I si això ha estat possible en un marc tan hostil —fins i tot prohibint que les empreses puguin retolar els seus productes en asturià—, creiem que el nou context pot obrir moltes oportunitats”.
“La gent més gran encara té un cert autoodi amb la llengua”, explica Candel, “potser com a defensa per les burles que van patir de joves. Però amb la gent jove això ha canviat”. “Serà la societat qui tindrà a les seves mans salvar l’idioma”, continua Galán, “i l’oficialitat no és el final del camí, sinó el principi. L’idioma encara té una certa vitalitat, fins i tot a les ciutats. Gràcies a l’oficialitat pot recuperar espais perduts o ocupar-ne d’altres que li han estat negats”.