Notícia
Gagaúsia, cruïlla turcòfona i ortodoxa entre Moldàvia, Rússia i Turquia
A diferència de pobles propers com els romanesos o els russos, que coneixen bé el seu origen i el tenen ben present, els gagaüsos només poden teoritzar d’on provenen. Explica per exemple Vera Garciu, experta en turisme de Gagaúsia: “No podem determinar què hem estat fent [els gagaüsos] durant els últims 500 anys, però es creu que els nostres ancestres eren els oghuzos, i nosaltres en som un record”. Els oghuzos eren una federació de tribus turqueses nòmades que vivien a l’Àsia Central. Una prova que sustenta aquesta hipòtesi és la gastronomia. Hi ha plats tradicionals com la kaurma que és “considerat un plat inventat per gent que recorria grans distàncies de molts quilòmetres”. És carn conservada que pot ser menjada durant molt de temps, tant a l’estiu com a l’hivern.
No és l’única versió que existeix sobre l’origen del poble gagaús. Explica la periodista Anna Zhekova, avui dia jubilada, que el seu avi “sempre deia que nosaltres som búlgars”. Coneix bé el poble gagaús perquè va ser, a la època soviètica, la primera periodista que va treballar en aquest idioma en una publicació de Comrat, la capital del territori. Ho presenta com una anècdota: “No sé com —voluntat divina probablement— vaig acabar treballant en un diari. Només buscava una feina”. Durant anys va anar fent fins que el seu editor, l’any 1969, li va demanar de publicar pel cap baix una pàgina en gagaús, així com “reunir aquells que estimen la llengua gagaüsa i escriure almenys alguna cosa en aquest idioma”. El seu editor ho va justificar dient que no hi havia cap periòdic, diari o revista publicat en aquesta llengua. I va sentenciar: “Tu seràs la primera”.
El futur dels gagaüsos també és tema de conversa. Oficialment, Gagaúsia tindria dret a l’autodeterminació si Moldàvia perdés la seva independència. L’escenari més probable perquè passés això seria una reunificació de Moldàvia amb Romania. Actualment, Gagaúsia és l’única autonomia de Moldàvia, aconseguida després que Chisinau entengués que no volia repetir el que li havia passat amb Transnístria, on es va arribar (1990-1992) a l’enfrontament armat entre les tropes transnistrianes i l’exèrcit moldau. Ara per ara és difícil posar la independència damunt la taula, però la qüestió podria ressorgir si Chisinau es plantegés l’adhesió a la UE, que des d’alguns sectors a Gagaúsia es veu com un intent encobert d’unir-se a Romania. Per aquest motiu, els gagaüsos es van pronunciar a favor d’acostar-se a la Unió Econòmica Euroasiàtica, impulsada per Moscou i de què formen part Armènia, Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizstan i la mateixa Rússia.
Proximitat amb Rússia
Comrat sempre ha tingut bona relació amb Moscou, fins i tot avui. Per aquest motiu, a les darreres eleccions parlamentàries a Moldàvia els partits prorussos van obtenir prop del 90% dels vots a Gagaúsia, tot i que al conjunt de Moldàvia van aconseguir-ne el 32%. També va ser el districte on la formació AUR, que porta la reunificació amb Romania com a bandera, va obtenir menys vots. Fins i tot a Transnístria aquest partit va aconseguir més suport. Ho comenta l’analista Dionis Cenusa, del think tank moldau Expert Group: “El territori de l’autonomia gagaüsa tenia vincles forts amb la Rússia tsarista i més recentment s’ha acostat a la Rússia postsoviètica”. Considera que “tenint en compte la posició antirussa dels governs moldaus de la darrera dècada, l’autonomia ho ha intentat capitalitzar políticament i [amb aquest posicionament] obtenir favors econòmics, dedicant-se a construir connexions amb el Kremlin”. La governadora actual de Gagaúsia, Irina Vlah, és del Partit Socialista Moldau, de tendència prorussa.
Però la russofília no és només política: a Comrat, l’idioma més utilitzat arreu és el rus. Als pobles s’usa més el gagaús, mentre que a les ciutats la llengua materna d’una part important de la població és el rus. Un exemple és Zhekova, que explica que quan va acceptar fer la pàgina en gagaús al diari, es va sentir poc preparada: “No sabia com pensar en gagaús. Penso en rus, escric en rus, i llavors tradueixo el conjunt”. Per darrere del gagaús, en importància d’ús, trobem el romanès (també conegut com a moldau al país), llengua franca a tot Moldàvia però que a Gagaúsia és un miratge. El desconeixement és tal, que la llengua comodí acostuma a ser el rus. Garciu assegura: “Els nostres estudiants no solen parlar amb fluïdesa [el romanès], i els serà difícil” estudiar a Chisinau. Per aquest motiu, molts joves gagaüsos “van a estudiar a Transnístria, on es parla rus”.
Això no impedeix que Gagaúsia i la resta de Moldàvia tinguin una relativa bona relació malgrat les diferències lingüístiques. Segons Garciu, “qualsevol persona que viu a la nostra autonomia se sent un ciutadà de Moldàvia. Perquè el poble gagaús no té una altra pàtria. Per exemple, els búlgars poden anar a Bulgària, els grecs a Grècia, els russos a Rússia... Però els gagaüsos no tenen una altra pàtria”. Els pobles que esmenta no són casuals: tenen presència al territori en menor o major mesura. No existeixen, a dia d’avui, partits polítics que busquin una major autonomia o la independència de Gagaúsia.
La llengua gagaüsa, de la família turquesa, també ajuda a entendre’s amb Ankara, amb qui han establert relacions comercials. El turc és un dels pocs consolats que es troben a Comrat. Aquest acostament, lògic per a Turquia que vol tenir bones relacions amb tots els països i pobles de llengua turquesa, preocupa a Moscou i és un conflicte d’interessos entre els dos països. Amb els turcs, els gagaüsos comparteixen idioma i algunes robes tradicionals; amb els russos, bagatge històric i religió.
Tres noies aprenen a teixir catifes tradicionals gagaüses al poble de Gaidar. / Imatge: Diego HerreraFe ortodoxa amb tocs pagans
Els gagaüsos formen part de l’Església Ortodoxa. Si bé els seus ancestres no ho havien estat perquè es creu que abraçaven el tengrisme —una antiga fe dels pobles turquesos i mongòlics—, en la història recent els gagaüsos sempre han estat ortodoxos, fins avui. Comparteixen fe tant amb Moldàvia com amb Rússia. Com en molts altres territoris que formaven part de la URSS, la religió s’ha recuperat i els temples s’han reconstruït o se n’han fet de nous.
A més a més, queden, com en molts altres pobles, restes de creences antigues. Explica Garciu que “ara al segle XXI, encara hi ha elements pagans que s’utilitzen a la nostra cultura”. Posa diversos exemples, com el “ritual de la pluja” o el “culte al llop”. “Tenim festivitats que dediquem al llop: simultàniament el temem i li tenim respecte”. Durant aquestes festivitats no es pot segar, recollir, ni fer cap altra feina al camp. Tenint en compte que prop del 70% del PIB de la regió prové del sector primari, aquestes celebracions són dies d’aturada total. Aquest animal apareixia com a element central a la primera bandera gagaüsa, que es va crear als anys 90.