Notícia
La ‘guerra civil’ txetxena que es lliura a Ucraïna
La guerra a Ucraïna està atraient milers de combatents des de múltiples països. El fenomen va començar el 2014, amb l’inici del conflicte al Donbass. L’exèrcit ucraïnès, insuficientment preparat per a la guerra, va recolzar-se llavors en batallons de voluntaris, formats per estrangers o per nacionals. Contra les forces ucraïneses, les milícies de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk també es van nodrir de combatents arribats des de Rússia i altres països d’Europa.
Els dos bàndols bel·ligerants van comptar des del primer moment amb contingents formats, entre més ideologies, per ultradretans. Això va resultar en combinacions paradoxals, com la d’antifeixistes i neonazis compartint trinxera al Donbass. Sobre la participació de l’extrema dreta en la guerra russo-ucraïnesa se’n pot llegir una descripció actualitzada en aquest article de Roger Suso a La Directa.
Però una qüestió menys tractada a casa nostra respecte d’aquesta participació d’actors a priori aliens al conflicte és la manera com el conflicte txetxè s’ha projectat a Ucraïna, amb combatents de la república nord-caucàsica enrolats a banda i banda. En parlem amb Marta Ter, investigadora i analista especialitzada en Rússia i una de les persones que, a Catalunya, més ha estudiat el Caucas septentrional.
Què hi fan, els txetxens, lluitant a Ucraïna? Els que participen del bàndol rus hi són enviats pel president i dictador txetxè Ramzan Kadírov, lleial a Putin. Hi tornarem més endavant. Els altres —els del bàndol ucraïnès— combaten, precisament, contra Putin i Kadírov, i es despleguen a Ucraïna “perquè els resulta més perillós lluitar a les muntanyes de Txetxènia que no pas a Ucraïna. Kadírov ha aplicat unes polítiques antiterroristes tan brutals que resulta més fàcil lluitar contra Rússia des d’Ucraïna que no pas des del Caucas”, explica Marta Ter. “A les muntanyes txetxenes, el conflicte russo-txetxè es va acabar convertint en una guerra santa: la insurgència que els anys 90 era laica i lluitava per una Txetxènia independent de mica en mica es va anar convertint en un gihad armat que volia la creació d’un estat islàmic a tot el Caucas del Nord. Ara, entre els que lluiten a Ucraïna, veiem una tornada als valors de la primera insurgència, és a dir, que no lluiten en nom del gihad, sinó més aviat com una lluita d’alliberament nacional, una lluita per alliberar Ucraïna del jou rus”.
El conflicte russo-txetxè va començar, de fet, al segle XVIII, i s’allarga fins avui. A la dècada dels 90 van produir-se dues guerres que van enfrontar l’exèrcit rus contra les forces de la República Txetxena d’Itxkèria: l’estat txetxè que, sota el lideratge dels presidents Djokhar Dudàiev i Aslan Maskhàdov, va ser independent de facto durant la darrera dècada del segle XX.
La primera d’aquestes dues guerres va tenir lloc entre 1994 i 1996: va fer desenes de milers de morts i va acabar en retirada russa. La segona, entre 1999 i 2000, va tenir un cost similar en vides però va cloure’s de forma ben diferent: l’exèrcit rus va conquerir Txetxènia, la República d’Itxkèria es va ensorrar i Vladímir Putin, que acabava d’estrenar-se a la presidència de Rússia, va consolidar el seu poder. El moviment txetxè que va romandre a les muntanyes es va anar islamitzant progressivament fins a abandonar l’objectiu d’una Txetxènia independent i laica per un nou horitzó: un estat islàmic que englobés tot el nord del Caucas.
“És cert que els combatents txetxens que han anat a lluitar a Ucraïna són musulmans”, diu Ter, i també ho és que, com veurem, hi ha elements gihadistes entre ells, “però la majoria són nacionalistes txetxens. La seva participació al conflicte s’ha d’entendre com una venjança contra Rússia, la seva lluita no està pas centrada en l’element religiós. Els txetxens que sí van voler lluitar contra Rússia en nom del gihad van desplaçar-se a Síria, no pas a Ucraïna”.
Els batallons txetxens que lluiten contra les forces russes
És així que, del costat ucraïnès, trobem actualment dos batallons formats en bona part per veterans de la primera i segona guerres txetxenes. Ambdós estan actius des de 2014. Fins al 2017, es parlava d’entre 300 i 500 txetxens combatent al costat dels ucraïnesos. Les xifres actuals són difícils de verificar.
El primer dels dos grups és el Batalló Djokhar Dudàiev, que pren el nom del primer president de la República Txetxena d’Itxkèria. El fundador del batalló va ser Issà Munàiev, antic comandant de la defensa de Grozni en la guerra de 1999-2000, que després es va haver d’exiliar a Dinamarca. El 2014, Munàiev va abandonar el país nòrdic per a agrupar altres veterans de guerra desitjosos de reprendre la guerra contra Rússia, ara a Ucraïna. El periodista Marcin Mamon va visitar-lo dos cops el 2014 i el 2015 i va escriure aquest article a The Intercept sobre el batalló, que “no sent estrictament musulmà”, incloïa txetxens “que han lluitat al costat d’Estat Islàmic a Síria”, però també “molts ucraïnesos” així com tàtars de Crimea, àzeris i gent d’altres nacionalitats. “Tots lluiten contra el que perceben que és un enemic comú: l’agressió russa”.
“Jo vaig parlar amb Munàiev”, explica Marta Ter, “i tot el seu discurs era contra Rússia: ‘Vaig perdre la meva família a mans dels ocupants russos. Vaig lluitar contra ells 12 anys. Ara tornaré a enfrontar-me a ells’, deia. Explicava que ell tenia experiència de combat i que sabia com funcionen les forces russes. Tenia una mentalitat molt soviètica, no islamista. I parlava de lluitar contra l’imperialisme rus, en cap moment va fer cap menció a l’islam”.
A Munàiev el van matar el 2015 a la batalla de Debàltseve contra les forces de les dues repúbliques del Donbass. El va substituir al capdavant del batalló un txetxè educat al Regne Unit: Adam Osmàiev, que el 2012 havia estat arrestat a Ucraïna —llavors encara n’era president el prorrús Víktor Ianukóvitx— sota l’acusació de preparar un complot per a assassinar Putin per ordre de Dokú Umàrov, líder de la insurgència islamista al nord del Caucas. Osmàiev va ser posat en llibertat el 2014, després de la caiguda de Ianukóvitx, i posteriorment es va unir al Batalló Djokhar Dudàiev.
Osmàiev ha sobreviscut a diversos intents d’assassinat a Ucraïna. En un, el 2017 prop de Kíiv, van matar la seva dona, Amina Okúieva, una ucraïnesa que es va criar entre Grozni i Moscou i que es va casar successivament amb tres combatents txetxens oposats a Putin —el darrer dels tres, Osmàiev. Okúieva també havia participat en la guerra contra les repúbliques de Donetsk i Lugansk el 2014 i havia estat secretària de premsa del Batalló Dudàiev. Les autoritats ucraïneses van dir que els serveis secrets russos, o bé txetxens a sou del Kremlin, havien perpetrat l’atac.
Pocs dies després de l’inici de la invasió russa, Osmàiev va cridar els txetxens a donar suport a la resistència ucraïnesa i va prometre de tornar a combatre contra Rússia.
El segon dels grups txetxens al front ucraïnès és el Batalló Xeic Mansur, anomenat així en memòria de l’imam txetxè que va liderar la resistència txetxena i circassiana contra l’expansió imperial russa sota Caterina la Gran, al segle XVIII. Segons Marcin Mamon, el Batalló Xeic Mansur és una escissió del Djokhar Dudàiev. Els combatents del Xeic Mansur van estar actius al front de Mariúpol lluitant contra les forces de la República Popular de Donetsk el 2014. Segons explica el periodista del Guardian Shaun Walker després d’haver-ne entrevistat el seu comandant, que és presentat exclusivament pel nom “Muslim”, el Batalló Xeic Mansur hi compartia base amb Sector Dret, o Pravi Séktor, organització paramilitar ucraïnesa d’extrema dreta.
La policia ucraïnesa va anunciar el 2019 que el Batalló Xeic Mansur havia lliurat voluntàriament les seves armes, tot i que els membres del grup van denunciar que les autoritats els estaven perseguint per mercenaris. Amb l’inici de la invasió russa d’aquest 2022, el batalló s’ha reactivat. Un article de New Lines Magazine signat pel periodista Neil Hauer situava el Batalló Xeic Mansur en la defensa de Kíiv l’1 de març. L’article citava de nou el comandant Muslim dient que els membres del batalló s’havien reagrupat per a lluitar contra Rússia, “el país que ens ha estat assassinant durant 300 anys”. Kavkaz Realii, un web de notícies sobre el Caucas vinculat a Radio Free Europe, ha entrevistat aquests dies el comandant Muslim Txeberloievski —probablement el mateix Muslim dels articles de New Lines Magazine i The Guardian—, qui afirma que la lluita del seu batalló és “contra Putin” en una guerra que veu crucial. Per Txeberloievski, la derrota d’Ucraïna comportaria “la caiguda de totes les repúbliques de l’antiga URSS”. Per contra, la victòria ucraïnesa marcaria “l’inici de l’alliberament del nostre Caucas i de tots els pobles oprimits per Rússia”.
Segons Kavkaz Realii, ara s’estaria formant un tercer batalló de voluntaris txetxens a Lviv, a la regió occidental d’Ucraïna. Aquests combatents provenen de diversos països de la Unió Europea.
Mentrestant, Al-Monitor reporta que alguns gihadistes txetxens a Síria estarien considerant de sumar-se a les files proucraïneses, “descontents” per la implicació de Kadírov en suport de la invasió.
Els homes de Kadírov a Ucraïna
El president txetxè Ramzan Kadírov, com dèiem, també ha enviat homes a Ucraïna. En aquest cas, en suport de les forces russes. Parlem dels kadírovtsi (“els seguidors de Kadírov”, en rus), guàrdia personal d’aquest dictador acusat de nombroses violacions de drets humans a Txetxènia. Segons un reconegut informe de l’opositor rus Ilià Iaixin de 2016, aquesta guàrdia estaria formada per uns 30.000 homes. “Ha esdevingut la principal força de seguretat” de Txetxènia, escriu la investigadora Munira Mustaffa, “amb l’aprovació de Putin. Opera fora de l’estructura de comandament militar normal de Rússia”.
Vladímir Putin i Ramzan Kadírov, el 2018. / Imatge: Kremlin.ru.Tot i la seva fama de combatents ferotges (“Fins i tot han guanyat concursos internacionals de forces d’elit”, explica Ter), l’inici de la invasió ha comportat un cop greu per als kadírovtsi. “Els primers dies”, diu la investigadora, “va produir-se una desfeta total d’un dels batallons enviats per Kadírov a Ucraïna, i fins i tot van matar un dels seus comandants, Magomed Tuixaiev. Va ser molt sorprenent i ràpid. Recentment s’ha filtrat un document escrit per un agent de l’FSB on explica que la intel·ligència russa va passar informació als ucraïnesos perquè els matessin. Aquesta carta s’hauria de verificar, però si el seu contingut podria ser cert, de fet és el reflex d’una pugna interna a Rússia, que fa anys que dura, entre l’FSB i Kadírov. Fins a quin punt això pot enverinar les diferents forces de seguretat dins de Rússia?”.
Les autoritats ucraïneses també han acusat els kadírovtsi d’un intent frustrat d’assassinar el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i en la línia del que explicàvem ara, han dit que la informació per a evitar-ho els va arribar de l’FSB. Mentrestant, Kadírov continua animant Putin a escalar la seva ofensiva contra Ucraïna i a ocupar immediatament Kíiv i Khàrkiv.
“Kadírov fa tot això per aquesta necessitat seva d’assegurar-se el favor de Putin i de mostrar-li lleialtat”, valora Ter. I al president rus “també li interessa que els txetxens vagin al front. Si hi ha moltes baixes i són de soldats russos, les famílies ho poden dir a la premsa, o denunciar-ho al Comitè de Mares de Soldats: fins i tot en una ciutat mitjana, pot arribar a ser un secret de domini públic. Almenys, fins ara era així. En canvi, Txetxènia és un forat negre. Si hi arriben molts cadàvers, ningú anirà a investigar-ho: el que passa allà, es queda allà. Ja el 2014, els enterraments de combatents s’hi feien d’amagat. Per a Putin, és molt diferent tenir 10.000 baixes de gent de ciutats russes que de Txetxènia. Això també reflecteix un cert racisme de la societat russa: sempre hi ha hagut ciutadans de primera categoria i de segona, i els del Caucas cauen a la segona”.
Implicacions a Txetxènia
Aquesta guerra civil txetxena a Ucraïna tindrà conseqüències a Txetxènia? A priori, el control de Kadírov de la república nord-caucàsica és absolut. I a més, els darrers anys, la insurgència islàmica “ha quedat decapitada i gairebé no hi ha grups operatius: tot just episodis violents molt esporàdics, sense capacitat de fer pràcticament res”, explica Ter. “Rússia, a més, va aprofitar la guerra de Síria per a permetre que molts islamistes s’hi traslladessin, de forma que se’ls va espolsar del seu territori. I els que es van quedar es van escindir en diferents grups”.
El fet d’enviar part dels kadírovtsi a Ucraïna implica que el dictador txetxè s’ha desprotegit? “Crec que no. Penso que només caurà si també cau Putin. Llavors, ell podria anar al darrere. Ara bé, és un moment de gran incertesa”, valora Ter, que avisa que Rússia podria estar cometent “el mateix error de càlcul” que a la primera guerra txetxena. “Llavors, com ara, no comptaven amb la resistència de la gent. En els dos casos, hi han enviat soldats joves, mal armats i mal preparats, desmotivats... i que previsiblement s’enfronten a una lluita urbana molt complexa. Els primers dies, quan semblava que els tancs russos entraven a Kíiv, fins i tot hi havia txetxens que, a través de les xarxes socials, donaven consells als ucraïnesos sobre com emboscar-los, a partir de la seva experiència a Grozni, una ciutat que es va acabar convertint en un cementiri de tancs”.
La investigadora destaca també que, “per a molts txetxens a l’exili, els esdeveniments actuals són els primers en 20 anys que els permeten veure una finestra d’oportunitat per a la caiguda de Kadírov. És gent que sap que, en cas contrari, mai podrà tornar a Txetxènia”.