Notícia
Crisi a Còrsega: expectatives polítiques frustrades i ràbia social
Les protestes
Les manifestacions tranquil·les dels primers dies han deixat pas a enfrontaments entre manifestants i policia a partir de la nit del dia 9, que han culminat aquest diumenge 13 amb nous incidents després de la manifestació a Bastia en suport de Colonna, amb prop d’un centenar de ferits. La protesta va reunir entre 7.000 i 12.000 persones, segons les fonts.
A aquestes protestes de caràcter general cal sumar les específiques dels estudiants. Hi ha una vaga convocada per a aquest 17 de març i des de la setmana passada hi ha manifestacions i blocatges als liceus (segon cicle de la secundària), que continuaran mentre no hi hagi solucions, diuen els estudiants mobilitzats.
Mentrestant, Yvan Colonna es troba en coma des del dia de l’agressió. Ingressat en un hospital de Marsella, el seu estat és molt greu. El govern francès ha retirat a Colonna i als altres dos presos corsos Alain Ferrandi i Pierre Alessandri l’estatus de presos especialment vigilats (DPS, en francès), cosa que obre la porta d’un possible trasllat d’aquestes persones a presons de Còrsega.
Colonna és un activista nacionalista cors condemnat a cadena perpètua el 2007 per l’assassinat del prefecte Claude Érignac. Colonna ha mantingut sempre la seva innocència i el nacionalisme cors considera que hi va haver motivacions polítiques en el seu procés. Alain Ferrandi i Pierre Alessandri van ser condemnats el 2003 pels mateixos fets.
Context polític
Tots els partits autonomistes i independentistes corsos, juntament amb diverses associacions i sindicats, van anunciar el 10 de març que es constituïen en “col·lectiu” i van assumir la convocatòria de la manifestació de Bastia, amb tres demandes principals: “justícia i veritat per a Yvan [Colonna]”, “llibertat per als patriotes” i “reconeixement del poble cors”.
El ministre francès de l’Interior, Gérald Darmanin, té previst desplaçar-se a Còrsega aquesta setmana per a obrir un “cicle de converses” amb el “conjunt dels càrrecs electes i les forces vives” de l’illa, però exigeix la fi dels enfrontaments. Mentrestant, el president del govern cors, l’autonomista Gilles Simeoni, assegura que “és urgent que es construeixi amb Còrsega una veritable solució política”. El primer ministre francès, Jean Castex, parla d’una “evolució de l’estatut” de Còrsega. Però cal recordar que el president francès, Emmanuel Macron, ha descartat al llarg dels darrers anys les tres mesures principals reclamades pel nacionalisme cors: l’autonomia legislativa, la creació d’un estatut de resident i la cooficialitat de la llengua corsa.
Aquest febrer, Regions de França ha fet públic el seu Llibre blanc de les regions, en què reclama “reconèixer a Còrsega un estatut d’autonomia reforçada dins de la república” que transfereixi a les institucions corses competències “amb poder normatiu de naturalesa legislativa o quasi legislativa”. Regions de França és la institució que agrupa les regions i col·lectivitats regionals de la República Francesa.
* * *
André Fazi: “Molts corsos senten una profunda injustícia i indignació”
Nationalia ha entrevistat aquesta setmana per via telemàtica el professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Còrsega, André Fazi, per a aprofundir en les raons que expliquen aquesta situació.Nationalia: Més enllà del detonant obvi de l’intent d’assassinat de Colonna, quins són els factors de fons que ajuden a explicar aquest esclat i amb aquesta magnitud?
André Fazi: L’agressió a Yvan Colonna ha desencadenat una quantitat d’emocions enorme, de sentit de la injustícia i de ràbia. Tanmateix, la magnitud de les mobilitzacions s’ha d’entendre a la llum de sis anys d’expectatives, decepcions i frustracions. Des que els nacionalistes van arribar al poder el desembre de 2015, l’Estat mai ha tingut en compte seriosament les seves demandes. Encara pitjor, sovint ha estat desdenyós, com per exemple quan els representants electes nacionalistes van ser escorcollats abans que poguessin assistir a un discurs del president Macron el febrer de 2018.
Tanmateix, també hi ha decepcions i frustracions internes. El president Simeoni, com a cap de l’executiu cors, sempre ha estat criticat pel fet de ser massa conciliador envers l’Estat, i aquestes crítiques s’han incrementat molt d’ençà de les eleccions de 2021, quan Simeoni va posar fi a l’experiència de la coalició de tres partits al poder des de 2015. Sembla difícil d’imaginar, però hi ha actors que no voldrien veure Simeoni implicat directament en cap negociació política amb l’Estat.
N: Qui protesta? Són gent vinculada sobretot a moviments de base, gent que actua pel seu compte, o tenen vincles amb els partits nacionalistes o independentistes? Aquest esclat, ha sorprès els partits?
A. F.: És una mobilització intergeneracional que en cap cas està limitada al nacionalisme. La setmana passada, el sindicat comunista CGT, habitualment hostil al nacionalisme, va convocar a manifestar-se davant la prefectura. Molts corsos senten una profunda injustícia i indignació. Des del dia de l’agressió a Colonna, uns 20.000 corsos deuen haver participat en diverses accions. És una xifra gran, i això no havia passat des de la dècada de 1980. Entre els participants més visibles —els que han provocat els incidents— alguns estan molt polititzats, altres no... no és pas sorprenent. Els partits nacionalistes probablement han quedat sorpresos per la magnitud de la mobilització, però tots ells estan acompanyant-la i participant-hi. La competició interna és real, però de moment, el nacionalisme roman unit, en una coalició que també inclou un moviment ecologista, la universitat, sindicats i associacions... En la meva opinió, els resultats dependran de la seva capacitat de mantenir-se units i de generar consens.
N: El desembre passat, un article de Le Monde recollia que Simeoni estava intentant assolir un “acord total” amb el govern francès sobre els temes relacionats amb Còrsega mitjançant una negociació que havia començat l’octubre. Després, Le Canard Enchaîné ha publicat que fins i tot hi havia un acord entre les dues parts per a atorgar una autonomia a Còrsega. Aquestes dues històries reflecteixen la realitat? Existeixen, aquestes negociacions?
A. F.: Gilles Simeoni mai no ha escatimat esforços en aquest sentit, però cap negociació seriosa no pot començar sis mesos abans de les eleccions presidencials i legislatives, potser amb l’excepció de la situació dels presos, que com veiem té un impacte molt important. La situació dels presos, en part, estava blocada per l’administració, mentre que les demandes col·lectives afecten l’àmbit constitucional i són molt més difícils d’assolir. Malgrat això, era possible d’imaginar que hi hagués un acord en principi per a reprendre les converses institucionals després de les eleccions. El 2018 i 2019, l’esborrany de revisió constitucional del govern ja incorporava un estatus constitucional especial per a Còrsega. El contingut va ser considerat molt decebedor, però aquesta barrera constitucional ja estava destinada a ser aixecada.
N: Creieu que la qüestió de l’autonomia corsa pot estar damunt la taula en el debat de les eleccions franceses d’aquest 2022? Hi ha cap opció que Macron o algun altre candidat (a banda de Yannick Jadot, que ha donat suport públicament a una “autonomia de ple dret i de ple exercici”) es comprometi a donar competències àmplies a Còrsega?
A. F.: És difícil d’imaginar que el cas de Còrsega esdevingui central en la campanya: els francesos ara pensen sobretot en la guerra d’Ucraïna, en el seu poder adquisitiu, en la covid... Però també és cert que el tema ja no era totalment absent del debat. El candidat ecologista Yannick Jadot proposa de satisfer les demandes nacionalistes, l’Associació de Regions Franceses també defensa la idea d’un estatus d’autonomia legislativa, etc. En el context actual de mobilitzacions, no es pot descartar que algun candidat, incloent-hi Emmanuel Macron, faci algun compromís de satisfer aquesta demanda d’autonomia, que no comporta pas un problema important del punt de vista de l’opinió pública. Tot i així, la indispensable revisió constitucional serà difícil d’aconseguir, atès que el Senat té dret de veto en aquestes revisions. Si Emmanuel Macron és reelegit president, ho haurà de negociar amb la majoria conservadora del Senat, i sens dubte això serà una tasca dura. En resum: encara queda molt de camí per recórrer.