Notícia

Abkhàzia es referma en la voluntat d’independència mentre Ossètia del Sud ressuscita la unió amb Rússia

El president sud-osseta rellança la idea d’un referèndum per a annexar-se al seu veí del nord

Els presidents rus, Vladímir Putin, i sud-osseta, Anatoli Bibílov, el 2017.
Els presidents rus, Vladímir Putin, i sud-osseta, Anatoli Bibílov, el 2017. Autor/a: Kremlin.ru
El president d’Ossètia del Sud, Anatoli Bibílov, ha recuperat una vella idea de les elits polítiques d’aquesta república caucàsica: l’ingrés a la Federació Russa. Bibílov ha anunciat que, després de les eleccions presidencials sud-ossetes d’aquest 10 d’abril, s’iniciaran els procediments legals perquè Ossètia del Sud formi part de Rússia. Mentrestant, Abkhàzia es desmarca d’aquesta via i insisteix que no vol cedir la seva independència.


Tant Ossètia del Sud com Abkhàzia són dues repúbliques que es van proclamar independents de Geòrgia a la fi de la Unió Soviètica. La majoria de països del món consideren que legalment formen part de Geòrgia, però des de 2008 cinc estats membres de l’ONU les han reconegudes com a independents: Rússia, Veneçuela, Síria, Nicaragua i Nauru.

Les dues repúbliques han signat diversos acords bilaterals amb la Federació Russa, país que hi manté tropes. Per aquest motiu, Geòrgia considera que els dos territoris estan ocupats per Rússia.

No és el primer cop que Bibílov proposa l’entrada d’Ossètia del Sud a la Federació Russa: el president hi insisteix des de 2014. El seu predecessor al càrrec, Leonid Tibílov, ja havia anunciat la seva voluntat de fer un referèndum sobre la integració a Rússia el 2015, però després se’n va haver de desdir, en no trobar una bona acollida per part del Kremlin. Després Bibílov, president des de 2017, voldria haver accelerat la proposta de la unió amb Rússia, però un cop més Moscou no ho va prioritzar.

La primera reacció oficial des de Moscou a la idea de fer aquest referèndum el 2022 ha estat una mica més favorable. El vicepresident del Comitè Internacional del Consell de la Federació (la cambra alta del Parlament rus), Andrei Klímov, ha dit que “no hi ha barreres legals” perquè una altra república pugui entrar a la Federació Russa i fins i tot ha especulat amb el termini que caldria (entre quatre i sis setmanes) per a celebrar el referèndum. Aquest procediment ja es va fer servir el 2014 en l’annexió de Crimea. La segona reacció oficial, la del portaveu del Kremlin Dimitri Peskov, ha estat més freda. Peskov ha dit que Rússia “respecta” les decisions del poble sud-osseta però ha afegit que la Federació no ha pres “cap acció legal o de cap altra mena” sobre la qüestió.

Resta per veure si Bibílov mantindrà l’aposta de l’ingrés a Rússia després de les eleccions del 10 d’abril o si, per contra, el fet d’haver rellançat ara la idea simplement forma part de la seva campanya electoral. I també cal veure si realment hi ha un canvi de tendència al Kremlin respecte de la proposta o si, contràriament, Moscou prefereix no incrementar les tensions amb un altre veí, Geòrgia en aquest cas, atesa la situació de conflicte a Ucraïna.

No tenim cap intenció d’unir-nos a la Federació Russa”

I mentrestant, des d’Abkhàzia insisteixen que no volen seguir el camí d’Ossètia del Sud. El portaveu parlamentari Valeri Kvartxia ha declarat: “Rússia és el nostre soci estratègic, un estat estimat i proper, però nosaltres a la república [d’Abkhàzia] no tenim cap intenció d’unir-nos a la Federació Russa”.

El cap del Consell de Seguretat d’Abkhàzia i exprimer ministre del país, Serguei Xamba, ha dit: “Vam pagar un preu alt per la independència. No conec cap força política, partit o moviment social a Abkhàzia que vulgui procedir amb la possibilitat de renunciar a la independència”.

Diversos estudis d’opinió al llarg dels darrers 15 anys han mostrat que el poble abkhaz dóna suport de forma majoritària a la independència. Segons tres enquestes elaborades per Medium Orient Information Agency el 2011, 2013 i 2016, el suport a l’ingrés d’Abkhàzia a la Federació Russa només ha assolit entre el 25% i el 30% de les preferències. La resta d’enquestats han donat suport a una Abkhàzia independent, encara que fos acostant-se a Rússia a través de l’ingrés a la Comunitat d’Estats Independents.

En aquest altre estudi de 2010, que detalla les preferències de les diferents nacionalitats presents a Abkhàzia, el 80% dels abkhazos optaven per la independència i només el 20% per la unió amb Rússia. Les comunitats armènia i russa d’Abkhàzia estaven més dividides sobre aquesta qüestió.

D’altra banda, aquest article de 2021 de Maximilan Hess explica com les dinàmiques polítiques a Abkhàzia són diferents de les d’Ossètia del Sud —malgrat que no deixa de ser evident que unes i altres tenen un grau de dependència molt elevat respecte de Moscou. A Nationalia també ens hi vam referir en aquest article recent d’Àlex Bustos.

Quines claus aporten la geografia i la demografia per a entendre-ho?

La diferència d’orientacions entre les dues repúbliques es pot entendre millor si es consideren els factors següents.

Demogràficament, Ossètia del Sud (50.000 habitants) és força més petita que Abkhàzia (240.000) i, per tant, a priori és previsible que tingués més dificultats a consolidar un estat independent completament funcional.

Els sud-ossetes tendeixen a veure’s com a part d’un únic poble, l’osseta, la majoria dels membres del qual (90%) són ciutadans de la República d’Ossètia del Nord, que ja forma part de Rússia. L’ingrés d’Ossètia del Sud a Rússia equivaldria, des de l’òptica osseta, a la reunificació de la nació sota el mantell de la seva protectora i la reparació d’una injustícia històrica: la separació en dues repúbliques diferents durant l’època soviètica.

Per contra, els abkhazos es veuen a si mateixos com una nació per se, no tan vinculada a la mare Rússia i amb una angoixa diferent: la sensació d’haver estat a punt de desaparèixer durant el segle XX, dissolts dins de Geòrgia. Això, perquè els abkhazos van quedar progressivament en minoria demogràfica dins d’Abkhàzia, fins al punt que, al cens soviètic de 1989, els georgians eren el 46% de la població de la república mentre que els abkhazos només eren el 18%. Això ajuda a explicar —que no a justificar— el fet que els abkhazos expulsessin bona part de la població georgiana del seu territori després de la seva secessió de Geòrgia. De resultes, el 2011, els abkhazos eren el 51% de la població i els georgians, el 19%. Per això mateix, la narrativa del conflicte armat abkhazo-georgià continua sent fonamental per als abkhazos, i el seu resultat —la independència—, un fruit a què no estan disposats a renunciar.

La geografia també aporta claus. Ossètia del Sud és un país completament enclavat als contraforts meridionals de la serralada del Caucas, sense sortida al mar, encaixat entre Rússia i Geòrgia. Els seus recursos econòmics són escassos, com ho són les seves possibilitats de desenvolupar una política econòmica independent dels seus veïns immediats.

Per contra, Abkhàzia té una àmplia franja costanera a la mar Negra i, a priori, més possibilitats teòriques de desenvolupar relacions comercials autònomes amb els seus veïns marítims, més enllà de Rússia i Geòrgia, com ara Turquia —país amb el qual, a més, la uneix una nodrida diàspora— o la Unió Europea. La seva economia és més gran i diversificada que la sud-osseta, amb un sector turístic relativament important —malgrat que actualment depèn de l’arribada de turistes russos.

En suma, no és inimaginable que una Abkhàzia reconeguda per la comunitat internacional pogués tenir una vida econòmica autònoma, cosa força menys plausible en el cas d’Ossètia del Sud.