Notícia
Els tàmils de Sri Lanka, sota la mirada de dues potències asiàtiques
La ferida que no cicatritza
Gairebé un 25% dels habitants de l’antic Ceilan pertany a un dels tres grups de llengua tàmil del país. Tant les comunitats tàmils de Sri Lanka —majoritàriament hindús, però també cristians— com els tàmils indis —hindús— o els moros de Sri Lanka —musulmans—, van arribar a l’illa en alguna de les onades de migració que es van donar des del segle III aC i durant la colonització britànica.
Amb l’arribada de la independència, el 1948, els tàmils comencen a veure retallats els seus drets. En primer lloc, es denega la ciutadania als tàmils provinents de l’Índia i se’n trunca la participació política. El 1956 s’agreuja la situació amb la declaració del singalès com a únic idioma oficial i, anys més tard, els plans de colonització de zones rurals de territoris històricament tàmils són percebuts com un intent de singalització de la província Oriental. Amb la supressió de les garanties constitucionals a les minories a la nova República Democràtica Socialista de Sri Lanka es crea un clima de confrontació entre la majoria singalesa i budista i la minoria tàmil, alhora que es va consolidant la idea entre nombrosos membres de la comunitat tàmil de tenir un estat propi al nord-est del país.
Tot i la creació dels Tigres d’Alliberament del Tamil Eelam (LTTE en anglès) el 1976 i la radicalització del conflicte, no és fins al 1983 que es comença a parlar d’una guerra civil: els disturbis del Juliol Negre i l’assassinat de 13 soldats provoquen una reacció contra els tàmils i la matança de centenars d’ells, així com una lluita oberta entre el govern de Colombo i l’LTTE, amb el suport de la comunitat tàmil índia i xarxes d’exiliats a l’Índia, el Regne Unit i el Canadà. Sota el lideratge de Prabhakaran, els Tigres van agrupar tota la insurgència i establir un estat de facto al nord-est.
Els Tigres Tàmils van arribar a comptar amb entre 10.000 i 15.000 persones alçades en armes i controlaven un quart del territori de Sri Lanka. A finals del 2005, l’arribada de Mahinda Rajapaksa a la presidència va marcar l’inici d’una estratègia militar que portaria els Tigres a rendir-se el 17 de maig del 2009, arraconats en una franja d’un quilòmetre quadrat i amb tots els comandants morts. Anys després, l’arrel del conflicte continua sense resoldre’s, en un país més segregat que mai: amb la majoria singalesa i budista concentrada en un sud benestant, i la minoria tàmil en unes regions del nord i est del país menys desenvolupades però altament militaritzades.
L’Índia i Tamil Nadu, el paper de la diplomàcia subestatal
A principis de gener, set partits tàmils van enviar una carta al primer ministre indi Narendra Modi demanant que “insti” el govern illenc a “complir les seves promeses” d’autogovern i trobar una solució a la qüestió tàmil, pendent des de l’Acord Índia-Sri Lanka de 1987. Un pacte on Colombo es comprometia a atorgar autonomia a les províncies del Nord i l’Est, unir-les en una de sola —el Tamil Eelam— i oficialitzar la llengua tàmil. Set pàgines de missiva on es demana la implementació de la 13a Esmena de la Constitució i una devolució significativa de poders. Tot i les diverses agendes polítiques, la pluralitat de signants coincideix en apel·lar a la comunitat internacional pel reconeixement dels drets pactats, i la carta a Modi n’és un altre exemple.
“Amb el pas del temps, l’assumpte tàmil ha perdut importància tant a l’Índia com a Tàmil Nadu [estat del sud del país amb alta afinitat cultural i històrica amb els tàmils de Sri Lanka], ja que ara es tracta d’una discriminació més subtil que no pas en els temps de guerra civil”, assenyala Alan Keenan, consultor sènior de l’International Crisis Group. Queden lluny els primers anys del conflicte, quan Nova Delhi va enviar assistència als Tigres d’Alliberament del Tamil Eelam, com també els fets de 1987 i l’enviament d’una força de pau a l’illa (la IPKF), la qual va acabar entrant en conflicte amb la guerrilla, o l’assassinat suïcida del llavors exprimer ministre indi Rajiv Gandhi el 1991 a mans d’una combatent tàmil.
Tot i la pèrdua d’importància, el govern de l’Índia continua afrontant la qüestió tàmil com un assumpte de reputació: “El de 1987 és un tractat internacional vinculant, i Nova Delhi sent la pressió d’implementar-lo”, apunta Keenan. Amb relació a Sri Lanka i en instàncies multilaterals com el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, l’Índia ha intentat trobar un equilibri entre el seu posicionament tradicional —contrari a resolucions dirigides a un sol país— i les realitats de la política exterior i interior, especialment les demandes de la majoria tàmil que conforma l’estat de Tamil Nadu.
Aquest va ser el cas de la resolució 46/1 de març del 2021 —l’objectiu de la qual era avançar en la rendició de comptes per violacions de drets humans i crims de guerra—, on el govern de Modi es va abstenir de votar per preveure possibles complicacions geopolítiques i amb vista a les eleccions regionals de Tamil Nadu. Anys abans, el març de 2013, el govern indi de Pranab Mukherjee —de l’Aliança Progressista Unida— ja havia votat a favor d’una altra resolució (22/1) després que el partit més gran de l’oposició a Tamil Nadu, el Dravida Munnetra Kazhagam (DMK), es retirés de l’aliança conjunta sota l’acusació que Nova Delhi no estava fent prou amb relació a les violacions dels drets humans dels tàmils de Sri Lanka.
De cara al futur, no es pot descartar que l’assumpte tàmil sigui empleat com a carta electoral del Partit Bharatiya Janata —liderat per Modi—, amb la intencionalitat de guanyar suport a Tamil Nadu, on no compta amb gaire força electoral. Alhora, l’auge de l’Hindutva —l’agenda cultural, religiosa i política que defineix l’Índia a partir de l’hinduisme com a fe majoritària— i el fet que “alguns grups comencen a emmarcar la situació com una discriminació basada en la religió hindú de gran part dels tàmils singalesos” podria exagerar les tensions els anys vinents entre les minories tàmil, musulmana i un govern de Colombo cada vegada més antimusulmà, conclou Keenan.
El xoc entre el nacionalisme singalès i l’expansionisme xinès
Tampoc hi ha dubte de l’interès creixent que la Xina té en l’illa de l’Índic. Tot i haver estat una aliada durant el període postindependència, la seva influència sobre els afers domèstics de Sri Lanka ha estat mínima, essent majoritàriament una relació recent i basada en tres àrees: deute, inversió i comerç. Abocats a crisis diverses i recurrents en la seva balança de pagaments, els governs successius de Sri Lanka han trobat en Pequín un aliat per a salvaguardar l’economia nacional, molt afectada per la pandèmia de la covid i la pèrdua de turisme. En l’última dècada i mitja, la Xina s’ha convertit en el segon major deutor estranger, finançant projectes d’infraestructura a gran escala com la via Colombo-Katunayake —que connecta l’aeroport principal del país amb la ciutat comercial més gran—, el port de Hambantota i l’aeroport de Mattala, el segon de Sri Lanka.
Així mateix, l’auge de la influència xinesa a Sri Lanka des del final de la guerra civil el 2009 també ha anat de la mà d’un sentiment antixinès en augment. “És degut a l’intervencionisme xinès en la política illenca, les sospites d’uns ajuts financers depredadors i el xoc entre el nacionalisme singalès i l’expansionisme xinès”, explica Shrey Khanna, analista del programa d’estudis Indo-Pacífic de la Takshashila Institution. Exemple d’això va ser el maig de 2021, quan el govern de Rajapaksa —recolzat per Pequín— va promulgar una llei que atorga poders legislatius i administratius a una comissió no parlamentària a Colombo, cosa que va despertar sospites d’una cessió deliberada de sobirania per part del govern i una protesta massiva de monjos budistes singalesos, grup central de suport pel govern. “Des d’aleshores hi ha hagut una sèrie d’incidents que posen de manifest el xoc creixent”, comenta Khanna.
Com a intent de compensar la pèrdua d’interès al sud singalès, Pequín mira al nord tàmil. Històricament, el gegant asiàtic no ha estat gaire popular entre els tàmils de Sri Lanka a causa del seu paper en la guerra contra els Tigres i el fet que els tàmils són una comunitat proíndia, però la reducció del camp d’acció per la inversió al sud singalès els ha portat a buscar noves iniciatives. “Si la Xina guanya influència entre l’elit tàmil, a llarg termini podria desequilibrar l’equació Índia-Sri Lanka, a més d’adquirir avantatges geoestratègics i presència militar a les illes properes a l’Índia”, valora Khanna.
Mentre a Nova Delhi preocupa l’apropament xinès al que consideren part del seu territori d’influència —preocupacions que ha traslladat a Colombo i amb les quals ha aconseguit la cancel·lació d’un projecte xinès d’energia renovable al nord de l’illa—, Pequín mira el país illenc com una part crucial per la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda.
La Sri Lanka d’“Un país, una llei”
En els darrers dos anys, organitzacions de drets humans i les Nacions Unides han alertat d’una escalada de l’assetjament, vigilància i detencions arbitràries de tàmils, periodistes i activistes, així com de les polítiques de “colonització” i ocupació de territori tàmil per part del govern i l’exèrcit. Melissa Dring, directora de la Campanya per la Pau i Justícia a Sri Lanka, explica que “el nivell de militarització es manté desproporcionadament alt, amb gairebé un soldat per cada dos civils i la gent havent de travessar sis o set punts de control al dia”. Organitzacions com la Comissió de Drets Humans de Sri Lanka assenyalen també la draconiana Llei de Prevenció del Terrorisme (PTA en anglès), la qual des de la seva aprovació l’any 1979 ha permès detencions arbitràries, confessions forçades i tortura contra qualsevol persona sospitosa de terrorisme. Una llei esmenda recentment i que, segons el Parlament Europeu, “infringeix els drets humans, la democràcia i l’Estat de Dret”.
“La cultura d’impunitat davant les violacions de drets humans no només ha permès als perpetradors escapar de la justícia, sinó també mantenir-se en llocs de poder”, diu Dring. L’octubre de 2021, les autoritats illenques van retirar càrrecs contra l’excomandant de l’Armada Wasantha Karannagoda, una de les 14 persones acusades pel segrest i assassinat d’11 tàmils i musulmans entre el 2008 i 2009. El desembre, era nomenat governador de la província del Nord-oest per part del president singalès Rajapaksa. “El seu és només un exemple de com molts dels acusats —sobretot membres retirats i en actiu dels cossos de seguretat— han estat constantment promoguts en lloc de ser jutjats”, conclou.
Finalment, l’actual president de Sri Lanka, Gotabaya Rajapaksa —germà de Mahinda—, sorprenia el 28 d’octubre amb el nomenament de Galagoda Aththe Gnanasara, monjo budista i condemnat a sis anys de presó per incitar a la violència intercomunal en dos pogroms antimusulmans el juny de 2014 i març de 2018, per dirigir un grup de treball presidencial encarregat de formular la proposta de llei coneguda com a “Un país, una llei”. Sobre la tasca de la comissió, ningú en té gaire claredat, més enllà de la sospita de ser una mesura per a desviar el descontentament de la base budista singalesa amb el govern cap a una minoria en conflicte després dels atemptats de Pasqua de 2019. En una Sri Lanka plural i que encara s’ha de recuperar de dècades de guerra civil, el projecte de llei corre el risc de desestabilitzar la situació i incitar la violència.
Mentrestant, des de finals de març, milers de singalesos han sortit als carrers en protestes antigovernamentals i contra la pitjor crisi econòmica que ha afrontat el país des de la independència. “El que va iniciar-se com una protesta per la pujada del preu del fuel [des de l’inici de la pandèmia de la covid i recentment agreujat per la guerra d’Ucraïna] i la falta d’aliments i medecines s’ha convertit en una protesta antigovernamental”, comenta Haris Zargar, periodista i investigador de l’Institut Internacional d’Estudis Socials (ISS) de la Haia. En un país altament dependent del turisme, explica Zargar, la crisi econòmica ha resultat en una inflació rècord, una moneda devaluada i escassetat de productes de primera necessitat, cosa que va portar el govern a recórrer al Fons Monetari Internacional (FMI) per a demanar-ne un rescat, i a la Xina i l’Índia per ajuda financera.
Les protestes demanen la dimissió del president Gotabaya Rajapaksa, una figura polèmica per la seva vinculació amb les violacions de drets humans a l’illa sota el govern del seu germà Mahinda —actual primer ministre—, i ara acusat de corrupció, nepotisme i mala gestió del país. Des del 31 de març, dotzenes de manifestants han estat arrestats, ferits i s’ha registrat la primera mort després que la policia obrís foc contra la multitud, en paral·lel a la dimissió en massa del gabinet, 41 parlamentaris de la coalició de govern i el governador del banc central.