Notícia
Segon referèndum d’independència d’Escòcia: entra en escena el Tribunal Suprem
Sturgeon anuncia que la votació es farà l’octubre de 2023 si els jutges la consideren legal · En cas contrari, la primera ministra vol convertir les eleccions generals en un plebiscit
“Mandat democràtic”
La primera ministra ha reiterat que el Parlament escocès té “el mandat democràtic i clar d’oferir a Escòcia” una nova tria entre la independència o quedar-se al Regne Unit. La base d’aquesta afirmació és el fet que els partits que duien el compromís de celebrar un segon referèndum d’independència als programes electorals de 2021 van aconseguir la majoria absoluta en aquelles eleccions (72 escons sobre 129, amb el 49% dels vots a l’urna de districtes i el 51% a la regional).
Projecte de llei referit al Tribunal Suprem
Un aspecte a dilucidar és si és legal que Escòcia convoqui un referèndum d’independència sense l’acord de Londres. El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha insistit que no acceptarà de negociar una nova petició de secció 30 per a fer un segon referèndum, a diferència del que va fer el llavors premier David Cameron el 2012. Sturgeon ha dit que l’oficial principal per a afers legals del govern escocès referirà el projecte de llei del referèndum al Tribunal Suprem del Regne Unit a la cerca de “claredat legal”.
La primera ministra s’ha mostrat confiada que el referèndum “serà considerat dins de les competències legislatives” del Parlament escocès. Segons la tesi del govern d’Escòcia, no hi ha res d’il·legal a consultar la població sobre la seva preferència constitucional. Però el Suprem pot entendre que, tot i així, aquesta és una forma de pressionar les autoritats britàniques en una competència que els és exclusiva i que, per tant, no seria legal que Escòcia organitzés la votació sense el seu permís.
El projecte de llei s’aprovarà si el Suprem hi dóna el vistiplau
Cas que el Tribunal Suprem britànic accepti la tesi del govern escocès, Sturgeon ha dit que el projecte de llei del referèndum s’aprovarà immediatament. L’executiu no ha de tenir cap problema perquè els dos partits independentistes (SNP i Verds) tenen, respectivament, 64 i 8 escons en un Parlament on la majoria absoluta està fixada als 65.
El curs de les enquestes
Les enquestes sobre un possible segon referèndum mostren que el “sí” i el “no” es troben frec a frec. Durant el primer any de pandèmia, el “sí” tenia avantatge, però a partir de 2021 el “no” va recuperar terreny. Des de la invasió russa d’Ucraïna de febrer de 2022, el “no” s’ha situat amb un avantatge d’entre 1 i 8 punts percentuals, sempre sense majoria absoluta, atès que els indecisos es troben entre el 5% i el 13%. Al referèndum de 2014, el “no” va aconseguir el 55% dels vots.
Possible boicot unionista?
Organitzacions unionistes i dirigents polítics han avisat que un referèndum no acordat podria ser boicotat pels votants partidaris del “no” a la independència, amb la qual cosa, opinen, el resultat quedaria desvirtuat i deslegitimat. Aquests advertiments els han fet en el benentès que Edimburg organitzés una votació “il·legal”, però no està clara quina posició podrien adoptar els votants unionistes en el cas que el Tribunal Suprem donés la raó al govern escocès i admetés la legalitat d’un referèndum no pactat.
Els líders dels partits unionistes a Escòcia, crítics
Els líders a Escòcia dels tres grans partits unionistes (conservadors, laboristes i liberaldemòcrates) ha rebutjat la proposta de Sturgeon. Consideren, com Boris Johnson, que el govern escocès s’hauria de centrar en la recuperació econòmica de la pandèmia i en la gestió de les conseqüències de la guerra a Ucraïna. També li retreuen d’estar “dividint” l’electorat escocès.
Johnson: “Ho estudiarem molt atentament”
Boris Johnson no va voler, ahir, entrar a valorar l’anunci de Sturgeon i es va limitar a explicar que encara no havia pogut “veure exactament” què havia dit la primera ministra. “Ho estudiarem molt atentament i hi respondrem adequadament”, va afegir. Un portaveu de Johnson va reiterar que la “posició” del govern britànic “no ha canviat” i que caldrà esperar també a veure què n’opina el Tribunal Suprem.
Unes eleccions plebiscitàries?
Sturgeon ha dit que, si el Suprem diu que Escòcia no pot organitzar el referèndum, haurà quedat clar que “la noció que el Regne Unit és una unió voluntària de nacions és una ficció”. En aquest cas, la primera ministra proposa que “les eleccions generals siguin un referèndum de facto”. El concepte evoca el de les eleccions plebiscitàries catalanes de 2015, que el govern volia convertir en una “consulta definitiva” sobre la independència però que, finalment, no ho van ser i van donar pas al referèndum d’octubre de 2017.
En qualsevol cas, la idea d’unes eleccions plebiscitàries allunya un dels escenaris que havien sobrevolat la qüestió (tot i que el govern escocès mai va dir que ho faria): que Escòcia celebrés el referèndum fins i tot si els tribunals ho consideraven il·legal.