Notícia
Victòria històrica de l’autonomisme al Quebec
La CAQ assoleix la seva segona majoria absoluta consecutiva · El partit de Legault governarà amb el marge més gran a l’Assemblea Nacional des de 1994 · Retrocés sobiranista
La CAQ, que venia de guanyar les eleccions de 2018 amb una majoria absoluta de 74 escons, ara la reforça amb 16 seients més. El creixement, sumat a la reculada dels liberals de 6 escons, li serveix per a disposar de la majoria més àmplia a l’Assemblea Nacional quebequesa des de les eleccions de 1994.
El sistema electoral quebequès, majoritari i no pas proporcional, ha afavorit la CAQ per a aconseguir un marge d’aquesta magnitud: el 41% dels vots obtinguts es tradueixen en el 72% dels escons. Tot al contrari del que li ha passat al Partit Quebequès (PQ), que també ha fet un resultat històric, però en negatiu: amb el 14,6% dels vots només ha aconseguit tres escons (set menys que el 2018). Els sobiranistes anticapitalistes de Quebec Solidari (QS) sumen un escó més (11) als assolits ara fa quatre anys (10), tot i que en vot percentual retrocedeixen lleugerament.
CAQ, PLQ, PQ i QS es reparteixen els 125 escons de l’Assemblea en unes eleccions que han testimoniat l’ascens d’un cinquè partit, el Partit Conservador del Quebec (PCQ), fins al 12,9% dels vots. Tanmateix, la dispersió geogràfica del seu vot ha provocat que no hagi guanyat en cap circumscripció i, per tant, aquest partit de la dreta federalista no obté el seu primer escó a l’Assemblea en unes eleccions (des de 2021 en tenia un, després que la diputada Claire Samson, elegida com a membre de la CAQ, es passés al PCQ).
Aquestes eleccions han marcat un rècord també amb l’elecció d’una seixantena de diputades, la xifra més elevada de la història. Entre elles, la primera originària d’un poble autòcton: Kateri Champagne Jourdain, membre del poble innu.
Competències en sanitat i immigració
Legault ha anunciat la seva intenció de mantenir una política continuista que inclourà baixades d’impostos i un xec per als quebequesos amb menys ingressos. El programa de la CAQ situa l’economia, la lluita contra el canvi climàtic, la millora del sistema sanitari i la defensa de la llengua francesa com a prioritats del proper mandat. Lluny de qualsevol reivindicació sobiranista —no es parla, en absolut, de cap referèndum—, la CAQ assegura que durant els quatre anys a venir continuarà la seva “cerca de reconeixement i d’autonomia política i econòmica per al Quebec”. Les dues propostes principals en aquest sentit són l’increment del finançament per al sistema sanitari provincial i la transferència de “poders plens en immigració”. El partit de Legault es diu favorable a l’arribada de més immigrants, però assegura que cal “que una porció més important siguin francòfons”.
El creixement espectacular de la CAQ en els darrers anys es deu, precisament, a la seva habilitat a combinar la defensa d’alguns dels temes centrals del sobiranisme (llengua i nació, tot i que no independència) amb una imatge de bona gestora, ideològicament moderada, eficaç i fiable, oposada a la percepció popular respecte dels darrers governs del Partit Liberal, una percepció molt afectada per diversos escàndols de corrupció al partit.
Mentrestant, el Partit Quebequès —que fins fa vuit anys era al govern del país— no aconsegueix convèncer l’electorat que l’única defensa eficaç del francès passa per les polítiques que proposen els sobiranistes i, alhora, navega enmig d’índexs baixos de suport social a la independència, que s’ha estancat entre el 30% i el 40% en la darrera dècada.