Notícia

Itàlia: partits i territoris palesen diferències per la proposta d’“autonomia diferenciada” de la Lliga

El govern de Giorgia Meloni. Calderoli és just darrere seu.
El govern de Giorgia Meloni. Calderoli és just darrere seu. Autor/a: Quirinale.it
El ministre d’Afers Regionals del govern italià, Roberto Calderoli (Lliga), ha presentat un esborrany de llei que hauria d’emmarcar l’accés a “l’autonomia diferenciada” d’algunes regions del país transalpí. Es tracta d’una possibilitat recollida en la Constitució des de 2001, que fins ara no s’ha dut a la pràctica. L’afer divideix els partits del govern i les regions mateixes.


Segons l’article 116 de la Constitució, les regions d’estatut ordinari poden rebre “ulteriors formes i condicions particulars d’autonomia”, per a la qual cosa poden sol·licitar que se’ls transfereixin competències gestionades per l’estat central. L’article 117, però, especifica que l’estat central té la competència exclusiva per a determinar “els nivells essencials de les prestacions concernents als drets civils i socials que han de ser garantits en tot el territori nacional”. Aquests “nivells essencials” (LEP, per les sigles que s’usen en italià per a referir-s’hi) són el nou camp de batalla de la proposta autonomista.

I és que l’esborrany de Calderoli preveu que l’estat pugui transferir les competències a les regions encara que el govern italià no hagi determinat la forma de calcular els LEP. En aquest cas, la proposta del ministre és que s’apliqui “el criteri de la despesa històrica sostinguda per les administracions estatals a la Regió per a la prestació dels serveis públics corresponents a les funcions transferides”.

Els partits de l’oposició i les regions del sud d’Itàlia consideren que aquest procediment és un nyap —perquè no concreta com es calcularan els LEP però tanmateix pretén donar llum verd a la transferència de competències— i una forma d’infrafinançar els territoris més desafavorits del país.

Els canvis només afecten les regions d’estatut ordinari, que són 15 de les 20 en què està organitzada la República Italiana. Les altres cinc tenen estatuts especials: Vall d’Aosta, Trentino-Tirol del Sud, Friül-Venècia Júlia, Sicília i Sardenya. Tot i que, com veurem més endavant, també en aquests territoris s’està seguint el procés amb interès.

Marginació del sud

Els presidents de diverses regions del sud, com diem, s’oposen a la proposta de Calderoli. Entre ells el de la Pulla, Michele Emiliano, que fa anar arguments econòmics, però també nacionalistes. Pel que fa als primers, Emiliano diu que la proposta sense un càlcul previ del LEP farà crònica la desigualtat de les regions meridionals respecte de les septentrionals en matèria sanitària. Pel que fa als segons, el dirigent pullès tem que la transferència de competències en educació, energia o transports pugui convertir Itàlia en una “Babel en què un ciutadà italià que es mogui pel territori nacional pugui trobar-se ordenaments jurídics diversos, determinats per les regions i no pas per l’estat nacional”.

El Partit Democràtic, al qual pertany Emiliano, a priori és favorable a una major autonomia de les regions, però hi posa condicions. Una, que no hi hagi acords d’autonomia diferenciada abans que s’hagi aprovat un marc comú per al LEP. Una altra, que no es regionalitzi l’educació. I encara una altra, que els acords regió-govern hagin de passar pel Parlament italià.

Divisió d’opinions al si de la majoria de govern

Tampoc en la coalició de govern hi ha unanimitat. La Lliga és la més partidària de tirar pel dret amb les autonomies diferenciades. De fet, dos dels presidents regionals de la Lliga n’han estat els màxims defensors els darrers anys: Luca Zaia, al Vènet, i Attilio Fontana, a la Llombardia, dues regions on el 2017 es van organitzar referèndums sobre la qüestió.

La Lliga continua defensant —almenys sobre el paper— la necessitat de convertir Itàlia en un estat federal. Tanmateix, actualment es conforma de donar suport a mesures de caràcter autonomista o regionalista. Queden lluny els anys en què el partit propugnava la secessió de les regions del nord. La Lliga ha virat cap a l’autonomisme i, alhora, cap a l’extrema dreta. El mateix Calderoli, al llarg dels anys, ha protagonitzat incidents racistes i homòfobs. Un dels més sonats, el de 2013, quan va dir que, quan veia la llavors ministra Cécile Kyenge, “pensava en un orangutan”.

Després d’una reunió amb els socis de govern (Fratelli d’Italia i Forza Italia), Calderoli s’ha mostrat disposat a “escoltar” els suggeriments dels presidents regionals i a “reescriure” la proposta. Diversos mitjans italians interpreten que la primera ministra Giorgia Meloni ha obligat Calderoli a frenar i li ha imposat que les autonomies diferenciades no passin per davant d’un dels grans objectius de Fratelli d’Italia: implantar un sistema semipresidencialista al país, que ara es regeix per un de parlamentari.

En qualsevol cas, des del partit de Meloni s’insisteix que el govern —el més escorat a la dreta, recordem-ho, de tota la història de la República Italiana— “s’inspira en els principis de la unitat nacional i la subsidiarietat”, en paraules del ministre d’Agricultura Francesco Lollobrigida, i que “cap mesura està orientada a dividir el país, ben al contrari”, ha dit el ministre d’Afers amb la UE, Raffaele Fitto.

Les regions amb estatut especial consideren de demanar més autonomia

Com hem dit abans, les cinc regions amb estatut especial estan seguint el debat de ben a prop, per les conseqüències que pugui tenir. “Positives, però també negatives”, ha avisat el president del Tirol del Sud, Arno Kompatscher (Partit Popular del Tirol del Sud). El dirigent sud-tirolès es refereix també al LEP, que “no ha de tenir com a efecte definir les formes de prestació dels serveis i continguts, perquè això podria menyscabar l’autonomia de les regions, incloent-hi les que tenen estatus especials”. Però Kompatscher també apunta que la reforma “representa una oportunitat, si s’atribuïssin noves competències a les regions amb estatut ordinari: també podríem aprofitar i demanar d’obtenir-les”.

També el president de la Vall d’Aosta, Erik Lavévaz (Unió Valldostana), ha assegurat que el seu govern està “atent” als esdeveniments. Lavévaz ha dit que, conjuntament amb les altres regions amb estatut especial, l’interès principal serà participar en el procés “perquè siguin salvaguardades les peculiaritats que cadascuna de les nostres realitats ha desenvolupat al llarg de dècades”.

En el rerefons d’aquestes reflexions hi ha la temença que l’esmena proposada per Calderoli s’insereixi, a la llarga, en una estratègia del govern Meloni orientada cap a una certa homogeneïtzació dels estatuts —una mena de LOAPA— en què els territoris que tenen aspectes diferents del seu autogovern, com el Tirol del Sud, la Vall d’Aosta o Sicília— en puguin sortir perjudicats.