Notícia

Les forces armades turques i iranianes fan desenes de morts en una setmana al Kurdistan

L’aviació de Turquia bombardeja Rojava · Fonts kurdes denuncien la mort d’una desena de civils pel cap baix · El règim teocràtic iranià s’acarnissa amb les províncies de majoria kurda

Una protesta a Qamişlo (Rojava) contra els atacs turcs, 20 de novembre de 2022.
Una protesta a Qamişlo (Rojava) contra els atacs turcs, 20 de novembre de 2022. Autor/a: Rojava Information Center @ Twitter
Es compten per desenes les víctimes mortals de la nova onada d’atacs que pateixen diverses regions del Kurdistan a mans de les forces armades turques i iranianes. Al nord de Síria, les poblacions al llarg de la frontera turcosiriana estan sent bombardejades per l’aviació turca en una nova operació de càstig contra l’autonomia que hi encapçala el moviment kurd d’esquerres. A les regions kurdes de l’Iran, les forces de seguretat del règim teocràtic reprimeixen les protestes antigovernamentals.


A l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES) es compten 37 víctimes mortals, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, des que dissabte 19 l’aviació de l’exèrcit turc va començar l’Operació Urpa-Espasa. D’aquestes persones, 18 són soldats de l’exèrcit sirià, 13 són milicians de o vinculats a les Forces Democràtiques de Síria (força de defensa de l’AANES), cinc són altres combatents kurds i la darrera víctima és un periodista de l’agència ANHA: Îsam Ebdullah. Diverses fonts kurdes sobre el terreny apunten que el nombre de víctimes és més gran i que hi ha, pel cap baix, una desena de civils morts.

En aquest mapa elaborat per Rojava Information Center es veuen els objectius bombardejats per les forces turques:



A banda, també han estat atacats objectius al Kurdistan del Sud (Iraq).

Segons el govern turc, els objectius han estat bases del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a Qandil, Asos i Hakurk (Kurdistan del Sud) i bases de les Unitats de Protecció Popular (YPG) a Rojava. Per contra, les SDF afirmen que l’aviació turca ha atacat objectius civils, com un hospital per a tractar pacients de covid a Kobanê i centrals elèctriques a Derik.

Ankara assegura que els atacs són la resposta a l’atemptat de l’avinguda İstiklal d’Istanbul del dia 13, en què van morir sis persones i 81 van resultar ferides. El govern turc assegura que l’atemptat va ser ordenat pel PKK. Les organitzacions politicomilitars kurdes ho neguen i afirmen que l’atemptat va ser organitzat per elements del mateix estat turc.

Les SDF han acusat a Rússia i els Estats Units de ser culpables de les operacions de càstig continuades per part de Turquia contra l’AANES. La força de defensa de l’AANES considera que l’aviació turca no hauria iniciat una nova onada d’atacs contra el seu territori si Moscou i Washington no hi haguessin donat un vistiplau tàcit.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha promès en diverses ocasions que destruirà completament l’autogovern de l’AANES. A banda de diverses onades d’atacs aeris, l’exèrcit turc a envaït la franja septentrional de Síria en tres ocasions: el 2016-2017, a la zona de Jarabulus i Al-Bab; el 2018, a Efrîn, i el 2019, al sector de Serê Kaniyê i Girê Spî (Tel Abyad). De resultes, Turquia ocupa avui il·legalment vora 9.000 quilòmetres quadrats de territori al llarg de la frontera turcosiriana.

Repressió al Kurdistan Oriental

Al mateix temps que Turquia ataca Rojava, les forces de la República Islàmica de l’Iran s’acarnissen contra els manifestants antigovernamentals a les regions del Kurdistan Oriental. Segons l’organització kurda prodrets humans Hengaw, amb seu a Noruega, les forces de seguretat iranianes han matat una trentena de persones en diverses ciutats kurdes durant la darrera setmana, i més de 80 en les setmanes anteriors. L’entitat també denuncia el segrest d’estudiants de la Universitat Razi de Kirmaşan (Kermanshah) i la detenció de 4.000 persones pel cap baix.

La BBC i Newsweek reporten la repressió violenta que la Guàrdia Revolucionària —una branca de l’exèrcit— està exercint en ciutats kurdes con Ciwanro (Javanpour) i Mehabad (Mahabad).

La CNN ha emès una peça llarga en què, a partir de “moltes fonts”, incloent-hi el testimoni d’una dona kurda que ha hagut de fugir de l’Iran, dibuixa un “patró de repressió” format per múltiples comissaries de policia al llarg del Kurdistan Oriental. Aquesta és la captura de pantalla en què la televisió nord-americana dibuixa aquest patró:




I aquí podeu veure la peça completa, en què es detallen les agressions sexuals que les forces de seguretat cometen tant contra dones com contra homes.



Les protestes contra el règim dels aiatol·làs s’han estès per moltes ciutats i viles d’arreu de l’Iran arran de la mort de la jove kurda Mahsa Amini, el 16 de setembre. Amini va ser detinguda per no dur posar el hijab. La policia iraniana va dir que, després de la detenció, la jove va patir un atac de cor. Però diversos testimonis asseguren que va morir a causa dels cops dels agents.

La mort d’Amini va desencadenar una històrica onada de protestes populars a les quals el règim teocràtic ha respost amb brutalitat. L’ONG Iran Human Rights comptabilitzava —i és una estimació “mínima”— 378 persones mortes per la repressió de les forces de seguretat fins al 19 de novembre. Els nombres més elevats de morts corresponen a províncies habitades per diversos pobles sense estat de l’Iran: Sistan i Balutxistan, Kurdistan, Azerbaidjan Occidental (on bona part de la població també és kurda), Teheran, Mazandaran i Gilan (país dels pobles mazandarani i gilaki, respectivament).

Protestes prohibides a Turquia

Davant d’aquesta situació d’atacs contra el poble kurd, el moviment a Turquia ha convocat algunes manifestacions que han estat prohibides per les autoritats. Bianet informa que diverses persones han estat detingudes en protestes a Amed (Diyarbakır) i altres ciutats kurdes. Les manifestacions han quedat prohibides a Amed, Wan (Van), Çewlîg (Bingöl) i Şirnex (Şırnak).