Notícia

Ni procés constituent ni Boric: el poble maputxe perd el tren de l’oportunitat de canvi

Bandera maputxe.
Bandera maputxe. Autor/a: Conadi @ Flickr
Les esperances d’un futur més prometedor pels pobles originaris de Xile que va dibuixar la proposta de nova Constitució van quedar totalment truncades el 4 de setembre, quan la majoria de la ciutadania va rebutjar el text en un plebiscit que hauria pogut capgirar la realitat dels indígenes, i en particular dels maputxes, els més majoritaris al país sud-americà.


“La d’ahir va ser una derrota basada en errors individuals i col·lectius que posterga el reconeixement dels pobles originaris”, va lamentar l’endemà de la votació la lingüista maputxe Elisa Loncon, primera presidenta de la Convenció Constitucional a càrrec d’escriure la proposta de carta magna.

Poc més d’un any abans, durant el seu primer discurs, havia projectat que la Convenció “transformaria Xile en [un país] plurinacional i intercultural” i “lliure de tota dominació”. I l’intent hi va ser.

Seguint algunes fórmules de les constitucions boliviana (2009) i equatoriana (2008), la Convenció va escriure una proposta de norma que reconeixia els pobles indígenes i diversos drets associats: des de la plurinacionalitat en el marc d’un Estat “únic i indivisible”, fins a les institucions, jurisdiccions i autoritats pròpies, passant pel dret a l’autonomia, a l’autogovern” i a l’oficialitat de les llengües originàries als seus territoris.

Un redactat massa ambiciós per a alguns, però encara massa limitat per a altres, i que sigui com sigui, ja forma part de la història recent. L’escenari actual apunta cap a un altre sentit: “La situació després del plebiscit del 4-S és penosa per als pobles indígenes”, defineix en un article l’advocat de la Universitat de Concepción i assessor en matèria indígena durant el procés constituent, Jorge Aillapán.

El reconeixement dels pobles, una amenaça

Excepte els rapanuis, la majoria de pobles de Xile van rebutjar la proposta de Constitució. A les zones amb més població maputxe, la desaprovació va arribar al 70%. La paradoxa que ni les pròpies comunitats avalessin un text molt més garantista que l’actual ha estat analitzada per acadèmics i experts maputxes. Entre les explicacions, s’ha dit que les discussions van tenir un caràcter molt elitista, que no es van saber traslladar els debats als territoris, que va faltar habilitat i destresa comunicativa per explicar conceptes clau i que no es va connectar amb la gent comuna i corrent. També s’ha assenyalat la desinformació i notícies falses que la dreta i l’extrema dreta van fer circular durant tot el procés: van qualificar la norma de “constitució indigenista” i van insistir que lliuraria “privilegis” als pobles originaris per sobre del poble xilè.

“Hi va haver una desconnexió entre el que es va explicar, els drets proposats i la realitat del poble maputxe, en part, perquè la Convenció Constitucional es va tancar a la seva seu institucional sense trepitjar el terreny”, comenta l’historiador i membre de l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH), Fernando Pairican,

Per al codirector de l’Observatori Ciutadà Hernando Silva, expert en drets dels pobles indígenes, “els sectors conservadors van veure amenaçat el seu poder a través del reconeixement dels pobles com a subjectes col·lectius de drets”.

El nus de la plurinacionalitat

Un altre factor clau apunta als sectors maputxes més radicals i a favor de l’autodeterminació, que van mostrar-se crítics amb el procés constituent des del principi. Héctor Llaitul, líder de la Coordinadora Arauco-Malleco (CAM), organització que utilitza l’acció directa i el sabotatge com a tàctica política, va qualificar el plebiscit de “xou folklòric”. Junt amb altres dirigents, va ser detingut 11 dies abans de la votació per delictes d’usurpació i atemptat a l’autoritat, arran d’una denuncia de l’Administració anterior, i va quedar en presó preventiva.

“Hi va haver líders de sectors radicalitzats maputxes d’esquerra i de dreta que van fer una crida a rebutjar la proposta per mantenir els seus lideratges personals i patriarcals”, diu Elisa Loncon.

Per a alguns col·lectius la captura del seu líder va provocar la desvinculació del procés constitucional, que es va traduir en un vot —obligatori per llei— de rebuig.

Però si destaca un punt polèmic del text és la plurinacionalitat, que s’establia en el primer article. Un estudi elaborat pel mitjà d’investigació Ciper va revelar que en 12 barris populars de l’àrea metropolitana la plurinacionalitat es va associar a elements de connotació “no desitjada” pels votants, com la divisió del país. “La plurinacionalitat era una bona via democràtica per resoldre el conflicte ètnic, però la campanya a favor del rebuig va fomentar molt la xenofòbia entorn del concepte d’una sola nació”, subratlla Pairican.

A les negociacions actuals els falta democràcia”

Tres mesos després de la derrota dels partidaris del canvi, la nit del 12 de desembre les forces polítiques del país van tancar un nou acord sobre el full de ruta del segon procés constituent. L’objectiu d’obtenir una nova Constitució està pendent des d’octubre de 2019, quan un esclat social va provocar la crisi política més gran des del final de la dictadura.

“A les negociacions actuals els ha faltat democràcia. Ha negociat una elit política que mai representarà els interessos de les dones, dels pobles, perquè les nostres lluites son indelegables”, critica Loncon.

Elisa Loncon s'adreçava a la Convenció Constitucional, que ella mateixa presidia, amb la bandera maputxe sobre la taula. Imatge: Convención Constitucional de Chile


Amb el nou disseny, la participació indígena serà molt més acotada. Es reduiran els escons reservats per als pobles indígenes (en l’anterior procés n’hi havia 17) i moltes propostes que es van posar sobre la taula ara s’apartaran perquè els avenços en matèria indígena que recollia la proposta constitucional s’han presentat com una de les causes de desafecció de la ciutadania amb el text.

“L’aposta inicial acabarà en un catàleg parsimoniós de drets indígenes en clau multicultural i (neo)liberal. Perseverar en la plurinacionalitat es pràcticament un suïcidi per a les aspiracions col·lectives del poble maputxe”, escriu Aillapán.

En opinió d’Hernán Silva, “Xile en algun moment haurà de reconèixer-se com a estat plurinacional o, almenys, com un estat que reconeix la presència de diversos pobles en la seva configuració”. Segons ell, però, potser caldrà buscar un altre concepte perquè la plurinacionalitat “té molta càrrega política i ha estat molt desprestigiada per la dreta”.

La “mirada colonial” del nou govern

A més de perdre l’oportunitat d’avançar en reconeixement i drets, els pobles indígenes han perdut les expectatives que mantenien en el nou govern de Gabriel Boric, al poder des del març.

El president xilè, Gabriel Boric. / Imatge: ministeri d'Economia del govern de Xile.


Durant els deu mesos de mandat, el conflicte al Wallmapu, territori al sud del país en conflicte entre el poble maputxe i l’Estat xilè, s’ha enquistat i no ha deixat d’escalar. Seguint la fórmula de l’expresident conservador Sebastián Piñera, el nou govern va impulsar al maig un estat d’excepció que manté el militars desplegats a la zona per combatre la violència i els atacs a maquinària forestal, predis i infraestructures.

“El govern ha comès l’error d’actuar amb la mateixa mirada colonial de l’estat contra els pobles, activar la militarització sense donar una resposta política a un problema que és polític i no militar”, lamenta Loncon.

Al principi de novembre, Boric va viatjar per primer cop com a president a les regions afectades. Durant la gira, que va despertar molta expectació, va presentar diverses mesures en matèria de seguretat i va anunciar la creació d’una comissió per retornar als maputxes les terres que l’Estat xilè va usurpar a les seves comunitats durant la segona meitat del segle XIX i que van acabar en mans de privats (empreses i famílies, algunes estrangeres). La devolució és un element essencial per posar fi al conflicte i ha estat una reivindicació constant dels indígenes que cap govern ha satisfet.

La proposta de nova carta magna incloïa la restitució de terres indígenes per primera vegada en la història constitucional del país i considerava l’expropiació com “un instrument jurídic i eficaç” per a aquesta finalitat.

“La devolució de terrenys és una mesura que vol resoldre un problema de fons i això posiciona el president com un home d’estat; és un pas important que enforteix la seva imatge i que permet generar condicions de confiança per avançar en la relació entre les parts en conflicte”, indica Silva.

En canvi, Ana Llao, consellera maputxe de la Corporació Nacional de Desenvolupament Indígena (Conadi), un servei públic que vol fomentar el desenvolupament dels diversos pobles del país, ho interpreta de forma oposada: “Havíem confiat en un nou govern, més jove, amb un altre carisma, però després del viatge hem tornat a perdre l’esperança perquè ha estat una visita per deixar satisfets la dreta i els empresaris”. Segons ella, sense un augment significatiu del pressupost, la comissió no té recorregut.

Les crítiques al mandatari també apunten a l’ús de la paraula “terrorista” per referir-se a alguns dels atacs perpetrats pels grups radicals o a “haver prioritzat l’agenda de seguretat per sobre del diàleg”, assenyala Silva.

Tot i el desencant generalitzat de les comunitats que apostaven pel canvi, hi ha diverses visions sobre el moment actual. Segons Pairican, però, la majoria té en comú “la idea de continuar endavant i convèncer el percentatge de la població que no va votar a favor de l’agenda indígena i l’estat plurinacional”. I conclou: “Això no significa el final de res, sinó un nou inici”.