Notícia
El periodisme kurd a Turquia, sota pressió judicial constant
Melike Aydın és reportera des de fa anys a JinNews, un mitjà de comunicació feminista que cobreix històries socials sobre les dones kurdes a Turquia. Va ser detinguda l’any 2019, acusada de ser membre d’una organització terrorista, per una entrevista que va fer a activistes en vaga de fam. Després de registrar el seu domicili, la Fiscalia va aportar com a prova de l’acusació un llibre sobre feminisme polític kurd i la declaració de dos testimonis anònims. Aydın va ser acusada de ser membre de la guerrilla kurda Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i es va enfrontar a set anys de presó. Va passar dos mesos empresonada a l’espera de judici i, després d’un procés judicial que es va allargar més d’un any, va ser absolta de tots els càrrecs.
“Et porten a judici per alguna cosa que vas escriure fa anys i que de sobte creuen que és un acte delictiu. Interpreten la llei d’una forma en què qualsevol cosa pot ser terrorisme”
“El meu cas no és únic: molts companys estan en la mateixa situació que jo. Et porten a judici per alguna cosa que vas escriure fa anys i que de sobte creuen que és un acte delictiu. És una acusació molt arbitrària, en molts casos basada en testimonis anònims”, explica Aydın. “Interpreten la llei d’una forma en què qualsevol cosa pot ser terrorisme, des d’un tuit fins a un reportatge amb una entrevista”, afegeix.Fa cinc anys Turquia apareixia en diversos informes internacionals com un dels països amb més periodistes a la presó, amb més d’un centenar d’informadors entre reixes. Actualment, ja no encapçala les llistes perquè el número d’empresonats s’ha reduït, tot i que alhora la pressió institucional no ha deixat d’augmentar. Segons un informe de la Plataforma de Periodisme Independent P24, cada mes s’obren de mitjana uns 70 casos judicials contra periodistes. La majoria d’acusacions són per “terrorisme”, “propaganda d’una organització terrorista”, “ajudar una organització terrorista”, “insults al president” o “insultar un oficial de l’Estat”.
“Tractem les qüestions que ocorren als kurds i si una persona és encausada per terrorisme, informar-ne s’interpreta com a propaganda terrorista”
“Aquesta situació afecta tots els periodistes que viuen a Turquia, però als kurds ens afecta més perquè a la nostra regió hi ha més línies vermelles”, explica Dicle Mütfüoğlu, copresidenta de l’associació kurda de periodistes Dicle Firat i reportera en l’agència de notícies Mezopotamya (MA). “Tractem les qüestions que ocorren als kurds en aquesta regió i si una persona és encausada per terrorisme, informar-ne s’interpreta com a propaganda terrorista”, afegeix. Müftüoğlu ha estat condemnada a cinc mesos de presó per “ajudar un delinqüent”, per salvar d’un cas d’hipotèrmia un company de professió que estava sent jutjat per propaganda terrorista. Malgrat que un tribunal ha absolt el seu company, ella ha estat condemnada, en un cas que diverses associacions de periodistes interpreten com un atac contra Müftüoğlu per la seva professió.
Dicle Mütfüoğlu. Imatge: cedidaEls casos judicials són inacabables. Només cal veure el recompte diari de l’organització MLSA, que assessora legalment periodistes. Recentment, han passat pel jutjat Ferhat Çeli i Idris Yayla, per identificar en els seus reportatges membres de la unitat antiterrorista de la policia. Zafer Arapkirli, per suposats insults a un funcionari de l’Estat. Ismail Çoban, jutjat per suposada propaganda terrorista per les seves publicacions en un periòdic kurd que va ser tancat per decret presidencial. Sinan Aygül, a judici en el marc d’una nova llei de desinformació, per publicar una recerca sobre una agressió sexual a un menor. “Aquesta situació ens afecta, no només perquè gran part dels detinguts són periodistes kurds, també pel que per a un mitjà comporta el fet de prescindir constantment de periodistes. Els nostres mitjans, d’entrada, ja es troben en una situació precària. No rebem ajudes de l’Estat i tenim molt poca publicitat”, explica Müftüoğlu.
Durant els primers mandats de Recep Tayyip Erdoğan, en el poder des de 2002 com a primer ministre i actualment com a president, va haver-hi una explosió de mitjans de comunicació i oferta cultural en kurd. Aquest creixement va coincidir també amb el naixement de la formació prokurda d’esquerres Partit Democràtic del Poble (HDP). No obstant això, després de l’intent de cop d’estat de 2016, el govern turc, emparat en l’estat d’emergència, va tancar desenes de mitjans i associacions kurdes per vincles suposats amb el PKK.
Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística turc (Türkstat), a Turquia existeixen 2.582 periòdics i 2.164 revistes en paper. Només queda un periòdic en kurd de distribució setmanal, anomenat Xwebûn. L’agència estatal de notícies turca AA té versió en kurd, mentre que hi ha dues iniciatives privades en kurd: les agències de notícies Mezopotamya i JinNews. Aquestes dues no funcionen bé perquè les autoritats en tanquen constantment les edicions web. Mitjans opositors al govern com Bianet o Gazete Duvar també tenen edicions en kurd.
Diaris en turc. / Imatge: Lara Villalón.La situació en l’audiovisual no millora gaire. Dels 552 canals de televisió amb llicència a Turquia, només un emet notícies en kurd, el canal estatal turc TRT Kurdî. També existeixen dues iniciatives privades, el canal infantil Zarok TV i un altre que emet des de Diyarbakir, Amed TV.
“Els pocs mitjans que hi ha pateixen tancaments constants. Però si tanquen la nostra agència, en crearem una altra, perquè l’estructura ja la tenim”
“Els pocs mitjans que hi ha pateixen tancaments constants. Per exemple, la nostra agència ha tingut molts noms. Primer es deia Jinha i va ser tancada per l’Estat; després Sujin, que va continuar més o menys un any; quan la van tancar, vam obrir JinNews”, explica Aydın. “De moment el web aguanta, però la nostra directora està a la presó. Si tanquen l’agència, en crearem una altra, perquè l’estructura ja la tenim. Oferim històries molt concretes, que afecten les dones kurdes”, afegeix.Aydın descriu que, després d’afrontar tantes detencions, els mitjans kurds estan preparats per a poder continuar treballant malgrat les baixes. Si en una província hi ha una detenció, el mitjà automàticament envia a un altre periodista a cobrir la zona, per a poder continuar fent notícies. Des de l’octubre passat, una quinzena de periodistes de l’agència Mezopotamya i de JinNews han estat detinguts i continuen empresonats.
La periodista afegeix que les detencions comporten un cop econòmic per als informadors més que no pas per als mitjans, perquè en moltes ocasions la policia requisa el seu material de treball i no el torna. “La policia va registrar el domicili d’una companya i va requisar les seves càmeres, no només les targetes de memòria. Ella no ha pogut recuperar-les malgrat haver formalitzat una queixa. Ara treballa amb material provisional: això també afecta la nostra professió”, explica Aydin.
La reportera de JinNews es mostra optimista malgrat la pressió judicial, però lamenta que, després d’haver passat per presó, nota que moltes fonts rebutgen fer-li declaracions per por que també els afecti la pressió judicial. “Molta gent no vol parlar. Pensen que, si parlen amb mi, els passarà alguna cosa. Crec que les autoritats exerceixen pressió sobre la gent a través nostre”, lamenta.
Una nova llei de desinformació
El desembre passat el govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) va aprovar una nova “llei de desinformació” que contempla penes de fins a tres anys de presó pel fet de desinformar o publicar notícies falses en mitjans de comunicació i xarxes socials. L’esmena no estableix uns paràmetres per a jutjar la informació i deixa la porta oberta a la “criminalització del periodisme i la censura exhaustiva de la informació en línia”, segons van publicar una coalició de 22 organitzacions internacionals de llibertat de premsa.
“Criminalitza el que les autoritats diuen ‘desinformació’ sense definir què significa realment”, va assenyalar en roda de premsa Emre Kizilkaya, cap de la branca turca de l’Institut Internacional de Premsa (IPI), una de les organitzacions que va condemnar la nova llei. “Un jutge decidirà com definir la desinformació. Això atorga poders arbitraris al govern per a criticar el periodisme”.
Una desena de periodistes han estat detinguts en el marc de la nova llei de desinformació en un mes. El primer cas es tracta del periodista kurd Sinan Aygül, acusat de “compartir notícies sense fonament sobre abús sexual de menors, un tema delicat en l’agenda del país”, segons cita l’acusació. Aygül havia publicat en les seves xarxes socials un suposat cas d’abús sexual d’un menor en mans d’un funcionari de l’estat.
“La pressió sempre la tenim, però va canviant de forma. Els periodistes turcs i kurds la patim, però estem decidits a continuar treballant per a informar”
D’altra banda, Dicle Müftüoğlu creu que aquesta nova llei pot afectar greument els periodistes kurds, ara que s’apropen les eleccions parlamentàries i presidencials i ara que el partit HDP s’enfronta a un procés judicial de tancament just abans de les votacions. “La pressió sempre la tenim, però va canviant de forma. A vegades és amb condemnes llargues de presó, altres cops és amb detencions constants o tancament de mitjans. Els periodistes turcs i kurds patim aquesta pressió, però estem decidits a continuar treballant per a informar”, conclou.Amb el suport de:
