Notícia
El terratrèmol destapa les negligències acumulades del govern turc
Un mes després del sisme, la població continua havent de donar una resposta autònoma a les necessitats d’assistència
Hi ha històries múltiples dels equips de rescat turcs de l’Agència de Gestió de Desastres i Emergències (AFAD) començant a explorar edificis dos dies després del terratrèmol. De famílies llogant màquines excavadores per a treure els seus sota els enderrocs perquè no venia ningú a ajudar-los; d’altres intentant treure runes amb les seves pròpies mans. Testimonis que asseguren que, si els equips de rescat haguessin arribat unes hores abans, encara sentirien la veu d’algú atrapat sota l’edifici. Testimonis de veïns embolicant morts en mantes mentre esperen que les autoritats s’emportin els cossos. De famílies senceres dormint al ras durant dies a temperatures sota zero, de cues de carrers i carrers per a aconseguir aigua potable per a passar el dia. De la inseguretat d’haver d’anar al bany entre edificis mig caiguts perquè no hi ha lavabos o de no poder recollir les teves pertinences i tampoc anar-te’n de la ciutat per si et saquegen la casa.
Un podria creure que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), en el govern des de fa vint anys, ha donat prioritat en l’atenció de l’emergència als seus ajuntaments, oblidant de nou els kurds, els alevis, els refugiats sirians. Tanmateix, aquesta vegada les crítiques per la desatenció de les autoritats turques són generalitzades en tota l’àrea afectada pel sisme. Des d’Adıyaman, província de majoria kurda, però votant de l’AKP, fins a Osmaniye, tradicional feu de l’aliat del Govern al Parlament turc, l’ultranacionalista MHP, o Gaziantep, on el terratrèmol va arrasar un dels pocs camps de refugiats que queden en sòl turc.
Tamer Doğan va viure el terratrèmol d’İzmit el 1999, en el qual van morir 17.000 persones, i també el de Wan el 2011, en el qual en van morir 604. Per això, quan es va assabentar del sisme la matinada del 6 de febrer, va posar en marxa una comitiva d’ajuda juntament amb la formació marxista Partit de la Llibertat Social (TÖP), actualment en coalició amb el prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP). El TÖP és un partit jove, format el 2020, amb una base de cristians i àrabs alevis d’Antioquia. “A İzmit, la Mitja Lluna Roja ens va portar tendes de campanya velles, algunes fins i tot trencades. L’ajuda de l’estat era insuficient, però ara ni tan sols tenim això. A Wan, hi havia morts al carrer, però l’estat hi era. Ningú creia que ‘no hi ha estat’, ningú va dir-ho. Dèiem que només enviaven ajuda als seus ajuntaments, però almenys hi havia una presència estatal. Ara no hi ha ni tan sols tendes, no hi ha electricitat”, descriu. Doğan es troba al centre d’Antioquia, a la província de Hatay, la zona més afectada pel terratrèmol i on les autoritats van arribar més tard. Més de vint dies després de la tragèdia, faltaven més de 15.000 tendes de campanya, segons les autoritats locals.
Doğan assegura que els equips de rescat van començar a arribar a Antioquia 48 hores després del terratrèmol. El seu testimoni coincideix amb el de l’acadèmic Hakan Güneş, membre del Partit dels Treballadors de Turquia (TIP), també en coalició amb l’HDP. “Vuit hores després del terratrèmol muntem el nostre campament aquí (a Antioquia). No teníem equips de rescat, no som professionals, però vam aconseguir rescatar unes 200 persones amb els nostres propis mitjans”, explica. El partit ha organitzat un espai on ofereix menjar calent, banys i espai on dormir. Amb l’ajuda d’enginyers i donacions, han muntat diverses cases contenidor per a fer més còmoda l’estada a les víctimes que no volen o no poden marxar de la ciutat. “Ara assistim unes 600 persones en aquest parc”, descriu.
Cua per recollir menjar a Antioquia. / Imatge: Lara VillalónEls últims anys, el Govern de Recep Tayyip Erdoğan ha concentrat gairebé tota la gestió dels esforços de rescat i ajuda humanitària en l’AFAD, una institució creada el 2009 per ordre de l’actual president, llavors primer ministre. En una situació d’emergència, l’AFAD ha de respondre abans i té més responsabilitats que la Mitja Lluna Roja, el grup de rescat AKUT o l’exèrcit. El seu actual president, İsmail Palakoğlu, és un aliat d’Erdoğan que ha treballat durant anys per al ministeri d’Assumptes Religiosos i no té experiència en gestió d’emergències. Alguns mitjans turcs van publicar la setmana passada un informe intern de l’AFAD que valora el treball de l’organització després del terratrèmol a Düzce (2022), a la regió de la mar Negra, en el qual més de 2.000 edificis van col·lapsar-se. “No vam poder coordinar-nos adequadament. Es va triar malament l’àrea de reunió, l’ajuda va arribar tard, no hi havia una unitat per a seguir i coordinar el personal. [...] Vam tenir problemes per a distribuir aliments i el personal de transport va arribar dos dies tard”, assenyala l’informe.
“Erdoğan diu que és economista, diu que és polític. Ha canviat el sistema (de parlamentari a presidencialista) i fa que tots els grups depenguin d’ell. Ha posat gent al capdavant de cada organisme sense preguntar si en saben o no. Converteixen organismes com l’AFAD en disfuncionals”, assenyala Sera Kadıgil, diputada al Parlament amb el TIP. Després del greu terratrèmol d’İzmit el 1999, el Govern va activar un protocol perquè els militars intervinguessin en situacions d’emergència, quan altres forces de seguretat no eren suficients. No obstant això, després de l’intent de cop d’estat de 2016, la normativa va ser desactivada.
D’altra banda, la Mitja Lluna Roja també ha rebut crítiques pel desplegament lent de l’ajuda humanitària, especialment de les tendes de campanya. El darrer diumenge de febrer, el diari turc Cumhuriyet va revelar que la Mitja Lluna Roja havia venut 2.050 tendes de campanya a una organització humanitària privada en mig de la crisi del terratrèmol. Ambdues parts han confirmat la transacció. La notícia va provocar protestes a Istanbul de diversos partits d’esquerra i la policia va intervenir en la convocatòria, on va detenir més de 200 persones.
Hores després del terratrèmol, el Govern va deixar clara la seva intenció que l’AFAD fos la peça central de tota la distribució humanitària. “No permetrem cap coordinació que no sigui la de l’AFAD”, va assenyalar el ministre de Medi Ambient, Murat Kurum. En les dues últimes setmanes, sota l’empara de l’estat d’emergència vigent a les províncies afectades, s’han produït múltiples casos de requises d’ajuda humanitària per part de l’autoritats turques a organitzacions opositores, amb l’excusa de centralitzar l’assistència. Per exemple, el diputat de l’HDP a Adana, Kemal Peköz, va denunciar que la policia havia confiscat el camió d’ajuda del partit per a les víctimes del terratrèmol. Doğan, del TÖP, assenyala també que la policia els va requisar una dotzena de lavabos portàtils que es necessitaven a Antioquia.
L’hospital de campanya desplegat per Espanya a İskenderun, a Hatay, també va tenir una experiència similar. Un ajuntament del partit opositor socialdemòcrata CHP havia facilitat una ambulància a l’hospital espanyol per a ajudar en el treball de triatge de pacients i esterilització de material. Al cap d’uns dies va venir la governació de la província, en mans de l’AKP, i va fer fora l’ambulància turca, cosa que va dificultar el treball dels sanitaris espanyols, segons explica una font de l’hospital de campanya.
En la seva primera visita a la zona afectada pel terratrèmol, Erdoğan va admetre que va haver-hi algunes “deficiències” en el desplegament dels equips de rescat durant les primeres hores després del terratrèmol. Tot i això, el president va assenyalar que les crítiques venen “d’oportunistes que volen convertir el dolor en el seu benefici polític”. Va remarcar que el terratrèmol era una gran tragèdia, però que “aquestes coses sempre han passat, són plans del destí”.
Sobre el terreny, desenes de periodistes han denunciat detencions davant de sindicats del sector i afirmen que la policia els ha impedit accedir a certes àrees afectades pel terratrèmol i, fins i tot, han reportat la confiscació del material fotogràfic, càmera i telèfon inclosos. Almenys quatre periodistes locals han estat denunciats amb la nova llei de desinformació, penada fins amb tres anys de presó, per les seves publicacions crítiques amb la gestió del Govern després del desastre. Les autoritats turques han multat també tres canals de televisió pel mateix motiu i han bloquejat l’accés a un fòrum en línia turc, vital aquests dies per a demanar i gestionar l’ajuda humanitària.
Edificis que maten
Turquia es troba en una zona sísmica molt activa, travessada per diverses falles a Istanbul, a la costa de l’Egeu, a l’est i sud-est del país. Després del terrible terratrèmol d’İzmit el 1999, els edificis estan obligats a seguir una normativa que asseguri que poden resistir un sisme. Malgrat tot, moltes construccions s’aproven sense seguir la resolució, fent servir ciment a base de sorra o ferros incorrectes en les columnes. També són comunes les obres posteriors per retirar columnes mare amb l’objectiu d’ampliar plantes baixes o per afegir plantes a estructures ja aprovades. Les autoritats han anunciat la detenció d’almenys 188 contractistes que van cometre negligències en la construcció dels edificis. Per a les víctimes, no és suficient.
Després del sisme, almenys 173.000 edificis s’han esfondrat o han quedat greument afectats i han de ser demolits, segons han anunciat les autoritats turques. S’espera que la xifra augmenti durant les pròximes setmanes, a mesura que s’examinin tots els edificis de les províncies afectades. A mesura que passen els dies, creixen les preguntes i crítiques per les polítiques de construcció del Govern, especialment per les amnisties que ha concedit el Parlament a milers de construccions que no complien amb la normativa. Segons la directora de la Cambra d’Urbanistes de la Unió d’Enginyers de Turquia, Pelin Pineda Giritlioğlu, 75.000 edificis de la zona afectada pel terratrèmol van rebre aquest tipus d’amnisties. El Govern va anunciar, dos dies abans del terratrèmol, que estava preparant una nova amnistia per a milers de constructores.
Un home recull pertinences a Osmaniye. / Imatge: Lara VillalónPer aquest motiu, els advocats amplien l’espectre de culpables de l’esfondrament de milers d’edificis i volen investigar ajuntaments i empreses editores que van aprovar aquestes negligències. “Sabem que la construcció mou molts diners. Encara sabent que el sòl no és apropiat, s’aproven projectes. S’aproven blocs de vuit pisos quan el sòl no n’aguanta més de quatre. Hi ha moltes negligències”, explica l’advocada Bedia Büyükgebiz.
Büyükgebiz, juntament amb diversos col·legis d’advocats, ha llançat una crida perquè companys de tot el país vagin a la zona afectada pel terratrèmol a analitzar els edificis i recollir-hi proves. Abans que es retirin els enderrocs fotografien l’edifici esfondrat des de tots els angles possibles i prenen una petita mostra de formigó i ferro d’una columna. Després, escriuen un informe que es podria fer servir posteriorment com a prova judicial. “Des del president fins a l’últim diputat, del Govern o de l’oposició, tots els ajuntaments… No hi ha un únic culpable. Són tots els que no han pres precaucions, els que han col·laborat en les negligències, començant pel president, el Consell de Ministres i tot el Parlament”, assenyala Büyükgebiz.
A poc a poc també es donen a conèixer les negligències comeses en cada edifici. Per exemple, a l’hospital públic d’İskenderun, es va esfondrar per complet un dels edificis. Era una construcció dels anys 60 que, en una avaluació de 2012, s’advertia que l’estructura no aguantaria un terratrèmol. Fa onze anys. Segons la llei, era responsabilitat de l’Ajuntament, en aquella època sota el mandat del partit opositor CHP, de dur a terme el reforç estructural pertinent. No es va arreglar. Un any després, el Govern de l’AKP va aprovar una llei que li permetia apoderar-se d’àrees considerades de risc de patir un desastre. İskenderun va entrar dins del pla, però l’edifici tampoc no va ser reforçat. El febrer de l’any passat es van redefinir els límits de la regió sísmica de la ciutat i se’n va deixar fora l’hospital que va col·lapsar-se un any després. L’esfondrament de l’edifici va provocar la mort de 70 persones, entre personal mèdic i pacients.