Notícia

Les llengües samis reviscolen en la seua diversitat

16.03.202308.00h  David Córdoba Bou

El terme Lapònia ens dibuixa territoris llunyans, un fred de mil dimonis i un sol que mai es pon. Els habitants indígenes d’aquestes terres abans eren coneguts amb el nom de lapons. Fa temps que els samis optaren per dur a l’ostracisme aquell exònim, considerat avui dia pejoratiu. La seua història va lligada amb l’opressió exercida pels estats escandinaus de Noruega, Suècia i Finlàndia així com la Federació Russa. Però aquesta no és l’única fragmentació. Els samis coneixen el conjunt del seu territori amb el nom de Sápmi, Sábme, Saepmie, Sábmie, Säämi, Sääʹmjânnam, o Saam’ jiemm’n’e, d’entre altres. Cadascun d’aquests endònims correspon a una llengua sami. La situació de cadascuna de les llengües té uns factors demogràfics, geogràfics i sociolingüístics que varien segons cada estat. Malauradament, totes comparteixen la mateixa problemàtica: el perill d’extinció. La revitalització és la clau per a la supervivència.


Les diferents llengües samis

Les llengües samis pertanyen a la família lingüística finoúgrica, com ara el finés, l’estonià, el livonià o l’hongarés. La diversitat de llengües samis, cadascuna amb un nombre de parlants diferent, fa impossible assenyalar una única situació lingüística. Antigament, el sami estava format per un conjunt d’almenys catorze llengües, de les quals avui encara se’n parlen nou. Algunes han anat desapareixent dels territoris on històricament es parlaven. Això afecta la seua protecció, perquè els dominis lingüístics no estan alineats amb les fronteres dels estats nació, i les polítiques de cada estat varien d’acord amb les seues tradicions democràtiques.

El sami és una llengua pluricèntrica dividida en dos grans blocs. D’una banda, les llengües samis occidentals les formen el sami del sud (500 parlants), el sami d’Ume (20 parlants), el sami de Pite (20 parlants), el sami de Lule (entre 1.000 i 2.000 parlants) i el sami del nord (uns 26.000 parlants). De l’altra, les llengües samis orientals són el sami skolt (320 parlants), el sami d’Inari (300 parlants), el sami kildin (600 parlants) i el sami de Ter (2 parlants). Malauradament, són dades aproximades, ja que és difícil quantificar el nombre exacte de parlants.

Entre les llengües samis existeix certa continuïtat geogràfica, és a dir, els parlants de llengües veïnes poden entendre’s amb el poble del costat, ja que cadascuna d’aquestes llengües també tenen diferents variacions dialectals. Ara bé, totes les llengües samis són assumides en conjunt, en igualtat de drets. No hi ha una llengua sami per damunt d’altra, independentment del nombre de parlants. A Sápmi, siguen parlants de sami o assimilats per les altres llengües hegemòniques, es comptabilitzen un màxim de 100.000 samis: entre 40.000 i 60.000 a Noruega, entre 15.000 i 20.000 a Suècia, 10.000 a Finlàndia i 2.000 a Rússia.

Rètol en tres de les llengües samis de Noruega. / Imatge: David Córdoba Bou


El sami del nord, de Lule, del sud, d’Inari i l’skolt són les cinc llengües que poden emprar-se en els serveis públics, i s’ensenyen a les escoles dels tres països nòrdics. Les llengües amb només un parell de dotzenes de parlants, conegudes com a moribundes, també tenen processos de revitalització, però estan enfocats més bé en la documentació i creació de materials.

Els quatre estats que divideixen Sápmi

A mitjan segle XIX, els processos de creació dels estats nació feren que els samis patiren per totes bandes. Van ser maltractats i considerats un poble incivilitzat. Separaven els més petits de les seues famílies i els internaven ben lluny, amb la finalitat d’assimilar-los culturalment i lingüísticament. La violència de la försvenskning (suecització), noruecització, etcètera, prohibia l’estudi del sami i trencava qualsevol contacte amb la cultura autòctona. Això va canviar durant els anys seixanta a Suècia i Noruega i una dècada després a Finlàndia. Les llengües samis deixaven enrere un segle de polítiques assimilacionistes entrant a l’escola. A poc a poc, les coses van canviar. Començaren a establir-se institucions i a reconstruir tot allò que havia estat desatés. A hores d’ara, els samis tenen parlaments a Noruega, Suècia i Finlàndia, encarregats d’assessorar en la creació de polítiques d’àmbit cultural, encara que són les cambres dels estats les que legislen. A Rússia, l’Assemblea Sami de Kola no està reconeguda pel Kremlin i fa anys que està inactiva, però els seus membres també formen part del Consell Parlamentari Sami, on es reuneixen representants dels quatre països.

Les àrees samis, definides per les lleis dels estats corresponents. / Imatge: Johanna Roto/Nordregio. Podeu trobar el mapa en major resolució en aquest enllaç.


A Suècia, les varietats de sami de Lule, del nord i del sud són una de les cinc llengües oficials minoritàries. A Finlàndia, al nord de la regió encara coneguda com a Lapònia, tenen estatus oficial el sami d’Inari, skolt i del nord. A Rússia, la situació és molt més complicada. Les llengües s’escriuen en alfabet ciríl·lic. El sami d’Akkala van morir fa unes dècades. El sami de Ter està a les acaballes. El sami kildin és actualment una llengua en perill crític. Sense model educatiu, sense transmissió generacional i amb una comunitat molt dispersada, s’enfronta a un futur magre. Noruega, on la comunitat sami és més nombrosa, és on han obtingut més drets. Això es pot comprovar en la Constitució noruega, que atorga la igualtat d’estatus a les llengües sami i noruega. També és l’únic país escandinau, per ara, que ha signat i ratificat la convenció 169 de l’OIT sobre pobles indígenes i tribals.

El paradigma noruec

Abans de l’establiment de les fronteres nacionals, els samis eren seminòmades. La ramaderia de rens, així com la pesca, encara són la forma de vida principal. L’organització territorial actual beu d’una institució ancestral: els districtes de pastura dels rens (siida). Sápmi és un territori molt extens i heterogeni. La vasta àrea noruega no compta amb regions autònomes. Tretze són les àrees on el sami té els mateixos drets lingüístics que el noruec (samisk språkforvaltningsområde): quatre municipis per al sami del sud, un de sami de Lule, i la resta són per al sami del nord.

El sami del nord és la llengua amb més visibilitat, puix és la més parlada amb diferència i l’única llengua sami que és oficial a Noruega, Suècia i Finlàndia. També fou la primera llengua a arribar a l’ensenyament. Des de la dècada de 1990, la giellaealáskahttin, la paraula en sami del nord per a parlar de revitalització de la llengua, és un dels fonaments de treball dels tres parlaments samis. Els municipis del samisk språkforvaltningsområde tenen tres models d’escola sami segons les capacitats i necessitats. El primer consisteix en immersió en sami. Professorat i alumnat parlen amb fluïdesa, i viuen en les comunitats samiparlants. El segon és un model bilingüe. En el tercer domina el noruec, perquè és la llengua de la comunitat local, i els coneixements de sami són limitats per part dels alumnes.

Mentre que el sami el nord s’ha reforçat, altres com el del sud, amb molt pocs parlants i una gran àrea geogràfica a abastar, continuen batallant. Un dels resultats de la noruecització fou el trencament de la transmissió oral de pares a fills en indrets com Romsa (Tromsø) i tota la costa de Finnmark, així com a les zones del sud i de Lule on històricament se’n parlava. Lásse-Ivvár Erke és un polític de l’Associació Sami Noruega, membre del Parlament Sami de Noruega i assessora de la presidenta d’aquest parlament, Elle-Rávnná Eli Silje Karine, màxima autoritat política sami. Tots els seus avantpassats eren samis, però ell va aprendre la llengua a l’escola a causa de la noruecització. “A qualsevol lloc de Noruega pots estudiar la variant de sami que vulgues, i pots fer totes les assignatures si a classe hi ha un mínim de 10 persones”, diu. Els centres samis són una altra de les opcions per a aprendre qualsevol de les llengües. "Són crucials. Encara se n’han d’establir més. S’hi fan cursos per a majors, cursos temàtics en sami”.

El sami del nord, model d’èxit

Kárášjohka és la capital sami de Noruega. Ací estan assentades tota mena d’institucions. Any rere any, continuen establint-se de noves. L’última incorporació és Sámi Giellagáldu, un organisme expert creat l’any 2022 que decideix qüestions relacionades amb qualsevol de les llengües sami: terminologia, normalització, toponímia... “Quan apareix una paraula nova, la institució regula les llengües, perquè, si no, les paraules són adaptacions diferents provinents del noruec, el suec, el finés o el rus, i això desfà la llengua”, diu Erke. Un dels seus potencials és que Sámi Giellagáldu està coordinat entre els tres parlaments nòrdics. Però el problema més greu és la manca de professors. “Des de 2020 estem treballant amb un nou currículum, malgrat que encara no hem acabat d’adaptar el del 2010. Els samiparlants podem treballar en el sector públic fàcilment. Per això necessitem crear estatus”, és a dir, incrementar el prestigi de la professió, “per a reforçar el professorat”.

El sami del nord ha esdevingut una llengua popular. Això diu Anni Østby, representant del Partit de Centre i professora de llengua sami de batxillerat: “És tan popular que faig classes a distància a la gent del sud de Noruega, que viuen allà per qüestions laborals”. Guovdageaidnu (Kautokeino) i Kárášjohka (Karasjok) a Noruega i Ohcejohka (Utsjoki) a Finlàndia són el nucli del sami del nord, l’àrea on els parlants de sami són majoria. És comú trobar-se els habitants d’aquests pobles vestits amb colorits gákti, la roba tradicional sami que també està experimentant un retorn entre els més joves. “La societat dels samis del nord gira al voltant dels rens. Els que han mantingut els rens, han mantingut la llengua”, explica. A Noruega la llengua noruega s’estudia en dos models d’estandardització, que es presenten com dues llengües: el bokmål i el nynorsk. “A Kárášjohka hem llevat el nynorsk per a aprendre sami. Tot i que el sami és optatiu, a Kárášjohka l’estudia un 80% de l’alumnat. A Guovdageaidnu m’atrevisc a dir que és del 100%,” diu la professora. Malauradament, a pesar de la bona reputació, la lluita és constant.

Čálliid Lágádus és una de les editorials samis més importants. El seu fundador, Lemet-Jon Jovnna, explica com, originàriament, els títols es publiquen en sami del nord, i després són traduïts al sami del sud i al sami de Lule: “Els llibres han de tindre el mateix nivell que els noruecs. Les tres llengües samis han de ser iguals. El sami del sud té un espai geogràfic més gran que el sami del nord, és difícil trobar un denominador comú, perquè cada llengua té una necessitat diferent,” es queixa Jovnna. Les llengües més xicotetes, com el sami del sud o el de Lule, no tenen docents competents. “Calen més llibres escolars, més inversió. Els estudiants samis es comparen amb el sistema noruec, que és paral·lel, i molts acaben comprant llibres en noruec. Totes tres tenen el mateix pressupost: 20 milions de corones noruegues (menys de 2 milions d’euros) per any, que s’han de compartir entre les tres llengües, i amb això no n’hi ha prou”.

Synnøve Solbakken-Härkönen, directora de l’escola secundària sami de Kárášjohka. / Imatge: David Córdoba Bou


Obtindre més finançament és tasca del parlament. La faena de l’escola secundària sami de Kárášjohka és decolonial. Segons la seua directora, Synnøve Solbakken-Härkönen, “la nostra missió és intentar decolonitzar el sistema noruec. Protegir la terra, la nostra llengua, ensenyar en valors, filosofia indígena i tradicions. Expliquem, des de la decolonialitat, l’impacte diari d’estar dividits en quatre estats”.

El procés de revitalització de les llengües samis serà, segurament, una mesura sense límit de data, però aquest model nòrdic, de segur és un exemple per a altres pobles indígenes i també minories nacionals. Els és necessari continuar construint per a poder sobreviure, perquè l’amenaça és constant.

Mots clau: drets lingüístics, Finlàndia, Noruega, poble sami, pobles indígenes, Suècia