Notícia

Els independentistes canacs, a les converses amb el govern francès sobre el futur de Nova Caledònia

El FLNKS havia boicotat la darrera trobada · L’organització independentista insisteix a emmarcar el procés en un context colonial i a reclamar la plena sobirania del territori

Bandera de Nova Caledònia.
Bandera de Nova Caledònia. Autor/a: FLNKS
El Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) ha anunciat que acudirà a les reunions convocades entre el 7 i el 15 d’abril a París sobre el futur institucional d’aquest territori del Pacífic administrat per França. La decisió comporta un cert viratge en la posició de la principal força independentista de Nova Caledònia, que l’octubre passat va boicotar una altra trobada en què el govern francès va donar per iniciat el “procés de definició d’un projecte per a Nova Caledònia”.


En un comunicat, el Buró Polític Ampliat del Front Canac afirma que està d’acord “amb el marc i el mètode” proposats per París per continuar les converses sobre el futur del país, però no pas amb el calendari. La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, va dir l’any passat que el nou projecte d’estatus hauria d’estar definit cap a mitjan 2023.

En el seu document, l’FLNKS destaca dos aspectes. D’una banda, insisteix en la situació colonial de Nova Caledònia, recorda que el referèndum de desembre de 2021 —boicotat pels independentistes— no va fer sinó “accentuar el contenciós” i remarca que, des del seu punt de vista, el procés en marxa ha d’acostar el territori a “l’accés a la plena sobirania”. De l’altra, recorda que el cos electoral congelat no es pot tocar i que fer-ho podria posar en perill la pau a Nova Caledònia.

El cos electoral és un dels grans cavalls de batalla al país del Pacífic, on coexisteixen tres llistes electorals diferents: una de general per a les eleccions franceses, europees i municipals; una de més restringida per a les eleccions provincials, i finalment una altra, també restringida, per als tres referèndums d’independència. Els unionistes volen eliminar les restriccions de les llistes provincials i dels referèndums, que afavoreixen un cert equilibri entre votants unionistes i independentistes, perquè exclouen part de la població arribada en temps més recents des de la metròpoli. Els independentistes s’oposen a introduir-hi canvis, perquè entenen que el procés de descolonització no està completat.

Posar el focus en el colonialisme

Segons Pascal Sawa, primer secretari general de la Unió Caledoniana, un dels principals components del FLNKS, el “contenciós” amb l’Estat és el primer afer que cal abordar, tant pel que fa a l’estatus “colonial” com a la qüestió del referèndum de desembre de 2021. “Hi ha hagut una humiliació profunda”, diu Sawa, que recorda que ara no es pot actuar com si res no hagués passat. Els independentistes es refereixen al fet que França celebrés aquell referèndum malgrat que el poble canac, en mig de l’onada de morts causada per la pandèmia de la covid, volia completar un procés llarg i complex de dol, arrelat en la cultura del país, que impedia la seva participació normal en la votació.

Un cop abordat això, segons Sawa, la discussió haurà de centrar-se en la forma de “sortir constructivament” de l’Acord de Nouméa per “construir” un altre marc “que convingui al poble caledonià”. L’Acord de Nouméa de 1998 va possibilitar l’establiment d’una autonomia a Nova Caledònia i la celebració de tres referèndums d’independència, el darrer dels quals va ser la votació controvertida de desembre de 2021.

El govern francès i els partits unionistes de Nova Caledònia volen substituir el marc de Nouméa per un nou estatus que ancori el territori a França i n’estableixi un encaix definitiu. Els partits canacs, per contra, voldrien veure la definició d’una via cap a la independència plena i un procediment perquè l’Estat transfereixi a Nova Caledònia les competències que, fins ara, París s’ha reservat.

El president francès, Emmanuel Macron, vol incloure algun acord sobre Nova Caledònia en la reforma constitucional que vol fer aprovar el 2024.