Notícia
Els armenis del Karabakh: de construir el seu estat a veure perillar la pròpia existència
El president de l’Azerbaidjan avisa que els armenis “s’hauran de buscar un altre lloc per a viure” si eventualment no se sotmeten a Bakú · El govern armeni ha deixat de reclamar l’autodeterminació del Karabakh
Aquestes paraules, pronunciades justament la setmana abans de la commemoració anual del genocidi armeni, han ressonat amb força a Armènia i a l’Alt Karabakh. Els armenis hi veuen una amenaça oberta d’expulsió. Alíev ha deixat clar, en ocasions anteriors, que no negociarà l’autonomia de l’Alt Karabakh ni cap estatus especial per als armenis. Una situació que, pels armenis de l’Alt Karabakh, és del tot inacceptable i, amb molta probabilitat, duria la majoria d’ells a anar-se’n, abans i tot d’esperar que l’Azerbaidjan —on governa un règim indissimuladament armenòfob— aconsegueixi el control del territori.
Els armenis de l’Alt Karabakh van proclamar la seva independència el 1991 i, després de la victòria en la guerra contra l’Azerbaidjan (1988-1994) —que va comportar la fugida de centenars de milers d’àzeris que vivien als territoris circumdants de l’Alt Karabakh, ara controlats pels armenis—, van construir un estat propi, la República de l’Alt Karabakh, o República de l’Artsakh, com també és coneguda. El nou país no va rebre reconeixement internacional i, el 2020, malgrat tenir el suport d’Armènia, va perdre el 75% del seu territori després d’una gran ofensiva de l’Azerbaidjan, que va comptar amb suport de Turquia. Un contingent de 2.000 soldats russos garanteix, de moment, la seguretat del perímetre de l’Alt Karabakh. Però, el 2025, l’Azerbaidjan pot demanar, unilateralment, que el contingent se’n vagi.
Fa anys que la inversió i capacitat militars de l’Azerbaidjan superen de molt la d’Armènia, a diferència del que passava a la dècada dels 90, quan els armenis van aconseguir el control del Karabakh. L’Azerbaidjan compta amb la cooperació política, econòmica i militar de Turquia. Armènia voldria que Rússia actués de contrapès al seu favor, però Moscou es troba immers en la guerra d’Ucraïna i, en aquest context, no li interessa implicar-se més en el contenciós del Karabakh i, en canvi, necessita cultivar millors relacions amb Ankara i Bakú en els terrenys comercial i diplomàtic.
Alíev, que governa a l’Azerbaidjan sense oposició des de 2003, sap que es troba davant del millor context de les darreres dècades per a recuperar tot el Karabakh i, de pas, posar fi a la presència secular armènia al territori. El desequilibri de forces fa que, des de Bakú, no només es transmeti que les hores dels armenis al Karabakh estan comptades, sinó que la mateixa integritat territorial d’Armènia està en qüestió. Alíev ha suggerit que la meitat oriental d’Armènia és, històricament, azerbaidjanesa, i ha fixat la seva atenció en Syunik, la regió armènia que separa la part principal de l’Azerbaidjan de l’exclavament del Nakhtxivan.
S’aprofundeix la divisió entre els armenis
Els governs armeni i azerbaidjanès intercanvien propostes, des de fa mesos, sobre un acord de pau definitiu entre els dos països. L’Azerbaidjan exigeix que Armènia renunciï a qualsevol influència sobre el Karabakh —que ha de ser reconegut com un afer exclusivament intern azerbaidjanès— i que obri noves vies de comunicacions i transports. Aquesta segona petició està vinculada amb l’anomenat corredor de Zangezur, una via de transport terrestre que hauria d’unir l’Azerbaidjan i el Nakhtxivan, la creació de la qual es va incloure en l’armistici entre armenis i azerbaidjanesos el novembre de 2020.
El govern armeni insisteix que l’Azerbaidjan ha de garantir els drets dels armenis de l’Alt Karabakh, però ja no parla de l’autodeterminació del territori. Aquesta setmana, el primer ministre d’Armènia, Nikol Pashinyan, ha dit davant del Parlament armeni que Armènia reconeix la integritat territorial de l’Azerbaidjan des de 2007. Paraules que li han valgut crítiques des de diferents sectors, entre els quals els cinc grups parlamentaris de la República de l’Alt Karabakh, que han emès un comunicat conjunt en què les qualifiquen “d’inacceptables” i avisen que deixar caure el Karabakh amenaça el futur de la mateixa armènia.
Instal·lació d’un punt de control militar azerbaidjanès (actualització de 24 d’abril)
Just després de la publicació d’aquesta peça, ha tingut lloc un altre esdeveniment amb què l’Azerbaidjan prova d’escanyar més l’Alt Karabakh. El govern azerbaidjanès ha establert un punt de control militar al corredor de Lachin —únic punt de contacte terrestre entre l’Alt Karabakh i Armènia— el 23 d’abril per evitar “l’ús il·lícit” d’aquesta via per part dels armenis, segons ha afirmat el ministeri d’Afers Exteriors de l’Azerbaidjan. Segons Bakú, Armènia empra el corredor per a transportar personal militar, armes, munició, recursos naturals i béns culturals, cosa que contravé l’acord trilateral entre Armènia, l’Azerbaidjan i Rússia de novembre de 2020. L’Azerbaidjan diu que els controls es faran “en interacció amb les forces de pau russes” i que s’establiran “condicions adequades” per als trànsit dels “residents armenis” del Karabakh.
Armènia i l’Alt Karabakh consideren que la instal·lació del punt de control militar és una violació flagrant dels acords de novembre de 2020. En una nota, el ministeri d’Afers Exteriors d’Armènia ha afirmat que es tracta d’un nou pas en la “implementació sistemàtica de la política de l’Azerbaidjan de neteja ètnica a l’Alt Karabakh i l’anihilació completa dels armenis de l’Alt Karabakh”. El ministeri ha reclamat a Rússia que posi fi al blocatge i faci sortir els militars azerbaidjanesos del corredor.