Notícia
Gal·les albira un futur amb més autonomia, Sunak diu que ara no toca
Sunak, primer ministre des del 25 d’octubre de 2022, no havia donat senyals, fins ara, d’estar gaire inclinat a parlar sobre més devolution cap a les dues nacions sense estat. Però les conferències escocesa i gal·lesa del Partit Conservador han estat el fòrum escollit per Sunak per deixar clara la seva posició.
En el cas d’Escòcia, Sunak ha fet anar vells argumentaris ja vistos en altres llocs per afirmar que el Parlament escocès “ja és l’assemblea autònoma amb més poders de tot el món”. Aquesta dada és errònia: hi ha altres territoris autònoms, com Groenlàndia, amb atribucions que van més enllà de les que ostenta Escòcia. En tot cas, Sunak marca distàncies amb el líder dels laboristes britànics, Keir Starmer, que ha promès que farà “la transferència de competències de Westminster cap al poble britànic més gran de la història”, incloent-hi cap a les assemblees d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.
A Gal·les —un territori amb menys autonomia que Escòcia—, Sunak no podia fer servir el discurs de l’assemblea amb més poders del món, però s’ha refugiat en un altre tòpic: “Ara no és el moment de parlar-ne”. També ha disparat contra els laboristes, als quals ha acusat de voler convertir “el poble de Gal·les en conillets d’índies”.
Reforçar l’autonomia, adoptar el federalisme o cercar la independència
El primer ministre i líder del Partit Conservador ha fet aquestes declaracions quatre mesos després que la Comissió Independent sobre el Futur Constitucional de Gal·les —nomenada pel govern gal·lès el 2021— publiqués un informe provisional en què els seus autors afirmen que només “hi ha tres opcions viables: una devolution consolidada, estructures federals, i la independència”.
Aquesta comissió continua durant 2023 els seus treballs de recollida de les preferències populars així com de definició de quins obstacles i solucions podrien tenir cadascun dels tres escenaris esmentats. Pel que fa a la devolution consolidada, la Comissió es demana si aquest escenari és plausible si el Regne Unit no adopta una Constitució escrita o si no s’amplien les competències de Gal·les. Pel que fa al federalisme, els autors de l’informe es pregunten com es podria aconseguir el suport del poble anglès per a un model com aquest, tenint en compte, a més, que els anglesos no han manifestat gaire apetència per una devolution similar a l’escocesa o la gal·lesa. Finalment, pel que fa a la independència, la Comissió considera que hi ha moltes preguntes per respondre sobre la posició econòmica del nou estat o sobre les seves relacions amb els països de l’entorn.
El 20 de maig, Yes Cymru ha convocat una nova manifestació per la independència, després que els anys anteriors diversos milers de persones es reunissin per demanar un estat propi per a Gal·les. Les enquestes fetes aquest 2023 revelen que el rebuig a la independència dobla o triplica el suport, tot i que durant la darrera dècada el nombre de partidaris de separar-se del Regne Unit ha crescut. Les preferències populars estan més igualades pel que fa a l’increment de l’autogovern, mentre que els partits que defensen l’statu quo estan en minoria al Parlament gal·lès, o Senedd.
Drakeford demana de nou els trens, les vies i els diners
Dies després que Sunak descartés noves transferències, el primer ministre gal·lès, el laborista Mark Drakeford, ha tornat a insistir que Gal·les necessita que se li transfereixin les competències “plenes” sobre els ferrocarrils. La qüestió dels trens a Gal·les és un vell assumpte pendent. Històricament, les línies de ferrocarril es van dissenyar per connectar diferents parts de Gal·les amb Anglaterra, però no pas per a vertebrar Gal·les internament. Alhora, molts usuaris consideren que els serveis ferroviaris són deficients.
El 2019, el govern gal·lès ja va demanar la transferència de totes les competències ferroviàries, incloent-hi de les infraestructures, sempre que anés acompanyada dels recursos econòmics necessaris.
Les autoritats britàniques, però, argumenten que, precisament, la manera com està dissenyada la xarxa —amb una integració alta entre Gal·les i Anglaterra— fa poc viable separar-les en dues administracions diferents.