Notícia

La Polinèsia torna a tenir president independentista

Moetai Brotherson encapçala el nou govern polinesi deu anys després de la fi del mandat de l’històric dirigent Oscar Temaru · El nou líder no preveu un referèndum fins d’aquí a 10 anys o 15

Primera sessió de l'Assemblea de la Polinèsia de la legislatura 2023-2028.
Primera sessió de l'Assemblea de la Polinèsia de la legislatura 2023-2028. Autor/a: Assemblée de la Polynésie.
L’Assemblea de la Polinèsia ha elegit aquest 12 de maig Moetai Brotherson com a nou cap de govern d’aquest territori autònom de la República Francesa, després que el 30 d’abril el seu partit, el Tavini Huira’atira, aconseguís la majoria absoluta a la cambra. És el segon president independentista de la història de la Polinèsia. El partit creu que cal aprofitar aquest mandat per redreçar la situació socioeconòmica, abans de considerar un referèndum d’independència d’aquí a 10 anys o 15.


Majoria absoluta d’escons, però no de vots

El Tavini (esquerra) va guanyar la segona volta de les eleccions polinèsies amb el 44,3% dels vots, per davant de dues candidatures antiindependentistes i conservadores: la del Tapura Huira’atira, amb el 38,5%, i la de l’A here ia Porinetia, amb el 17,2%. El fet que la llista guanyadora obtingui una prima d’escons fa, però, que el Tavini hagi aconseguit la majoria absoluta a l’Assemblea: 38 escons d’un total de 57. El Tapura n’ha assolit 16 i l’A here ia Porinetia, 3.

Aquests 38 escons han permès al Tavini elegir aquest 12 de maig Moetai Brotherson com a nou president de la Polinèsia. És el segon independentista que ocuparà el càrrec, després que l’històric líder del Tavini, Oscar Temaru, hagués estat president en cinc períodes diferents entre 2004 i 2013. Brotherson ha anunciat que la majoria dels membres del seu nou govern seran dones, incloent-hi la vicepresidenta, Éliane Tevahitua, primera dona a ocupar el càrrec.

En sessió de dijous 11 de maig, el Tavini ja ha fet elegir Antony Géros com a nou president de l’Assemblea, la segona autoritat de l’arxipèlag. Únic candidat, ha reunit 41 vots dels 57 diputats presents.

L’elecció de Brotherson i Géros s’interpreten com un equilibri, dins del Tavini, entre el sector que voldria accelerar cap a la independència —representat per Géros— i el que considera que durant la legislatura 2023-2028 no és el moment de parlar-ne gaire —representat per Brotherson— i sí, en canvi, de lluitar contra els elevats índexs de pobresa que pateix el país.

Un referèndum d’aquí a 10 o 15 anys

Brotherson considera que el govern de la Polinèsia ha de treballar amb la mirada posada a assolir la independència. Ara bé —i a diferència del que proclama la vella guàrdia del Tavini—, el nou president pensa que “no es pot preveure un referèndum abans de 10 anys o 15, i tot dependrà de les discussions amb l’Estat”. Més concretament, el nou president remarca que “el procés d’autodeterminació” s’haurà de fer “sota l’ègida de les Nacions Unides”.

Moetai Brotherson.


La Polinèsia va ser reinscrita a la llista de territoris no autònoms de l’ONU el 2013, a petició del llavors president Temaru, amb l’esperança que aquest canvi afegís pressió a França per organitzar un referèndum d’autodeterminació. Però a diferència del que ha fet a Nova Caledònia, París no ha volgut saber-ne res, d’organitzar un referèndum a la Polinèsia, ni tampoc ha participat en les sessions del Comitè de Descolonització, que té la missió d’examinar l’aplicació de la Declaració sobre la Concessió de la Independència als Països i Pobles Colonials i de fer suggeriments i recomanacions sobre el progrés i abast de la implementació de la Declaració. En qualsevol cas, des de 2013 fins avui, la Polinèsia no ha tingut un govern independentista que incidís amb aquesta qüestió.

Una primera fita destacada en aquest camí serà la intervenció del govern polinesi davant de la Quarta Comissió de l’Assemblea de les Nacions Unides, que té prevista la seva 78a sessió per aquesta tardor. Aquesta comissió té l’encàrrec de tractar les qüestions relatives a la descolonització durant les sessions plenàries de l’Assemblea. Caldrà veure quin to adopten les autoritats polinèsies en aquell fòrum i quina és l’actitud de França.

L’estratègia dels governs francesos durant la presidència d’Emmanuel Macron ha estat, fins ara, avisar els polinesis que, en cas d’independència, algú altre vindrà a ocupar el rol de potència hegemònica a l’arxipèlag. D’acord amb aquest enfocament, la Polinèsia té un pes demogràfic i econòmic massa petit (300.000 habitants i un PIB de 5.700 milions de dòlars) per poder esdevenir un actor realment autònom en una regió del món que fa anys que és testimoni de la competició entre els EUA i la Xina per la influència. Altres països de la zona, com Tonga, són cada cop més dependents de Pequín malgrat el fet de ser estats sobirans, mentre que altres, com les Illes Cook, Pitcairn, Tokelau, Niue, Wallis i Futuna o Rapa Nui, continuen administrats per potències estrangeres.