Notícia

A Bretanya i Alsàcia, cerca de vies per avançar cap a l’autonomia

Institucions i partits dels dos territoris volen aprofitar l’impuls de les converses entre els governs francès i cors per fer avançar les seves demandes

Enganxada de cartells a favor de l'autonomia d'Alsàcia.
Enganxada de cartells a favor de l'autonomia d'Alsàcia. Autor/a: Unser Land
El fet que la represa de les converses entre l’Estat francès i les institucions corses hagi obert perspectives per a l’aprovació d’un nou estatut per a Còrsega el 2024 no ha passat desapercebut en altres nacions sense estat de l’Hexàgon. A Bretanya, els autonomistes han llançat una campanya perquè la petició d’autonomia aprovada l’any passat pel Consell Regional no quedi desada en un calaix. Mentrestant, el govern alsacià ha iniciat una consulta pública per a definir quin model de descentralització vol la ciutadania en el cas que Alsàcia recuperi les seves pròpies institucions regionals.


Una moció sense continuïtat a Bretanya

En el cas de Bretanya, va cridar l’atenció que el Consell Regional aprovés amb una majoria molt àmplia, incloent-hi socialistes i conservadors, l’abril de 2022, una moció en què demanava al govern francès “iniciar converses per la definició d’un possible model d’autonomia de Bretanya, que inclogui una part de poder legislatiu i reglamentari”. Un vot que es va considerar una victòria del principal partit autonomista bretó, la Unió Democràtica Bretona (UDB), que ara acaba d’engegar una campanya perquè aquella petició no s’oblidi i per a convèncer encara més bretons de la necessitat d’un sistema autonòmic.

Les regions franceses tenen competències executives, però no pas legislatives. En la campanya, l’UDB reclama que els poders legislatius siguin “compartits” amb l’Estat en matèries com el transport, l’habitatge, la sanitat, l’educació o la política lingüística. El partit bretó diu que l’objectiu final és convertir França en un estat federal.

A aquesta petició s’afegeixen els partits de la Federació Regions i Pobles Solidaris (RP&S), que agrupen bona part de l’espectre autonomista de les nacions sense estat de França. En un webinar organitzat aquesta setmana per RP&S, diversos dirigents i portaveus de la mateixa UDB, del Partit de la Nació Corsa, d’Euskal Herria Bai i d’Unser Land (Alsàcia) han insistit en la necessitat d’adaptar l’arquitectura de la República Francesa a les necessitats de cada territori, a través d’acords d’autogovern diferenciats.

A Alsàcia, el camí per a recuperar les institucions regionals

Mentre a Còrsega negocien amb l’Estat i a Bretanya aspiren a fer-ho, a Alsàcia la qüestió que ara centra els esforços és la recuperació de les institucions regionals pròpies que el territori germanòfon va perdre l’1 de gener de 2016, quan va quedar subsumit dins d’una regió de nova creació, el Gran Est. Des de 2021 Alsàcia disposa d’una institució pròpia —la Col·lectivitat Europea d’Alsàcia (CEA)—, però dins del Gran Est. Tant el govern alsacià com la ciutadania —92% de vots a favor en una consulta no vinculant aquest mateix 2023— s’estimen més sortir del Gran Est i tornar a ser una regió a banda.

Pels autonomistes d’Unser Land, aquesta regió hauria de disposar d’autonomia legislativa. També és el parer de part dels ciutadans que estan participant en la consulta que la CEA organitza entre abril i juliol per demanar-los com voldrien que fos la regió d’Alsàcia si, finalment, se separés del Gran Est. Entre les respostes de les persones participants hi ha idees com la devolució de competències, el bilingüisme alemany-francès o la possibilitat d’establir relacions més estretes amb altres regions europees.

El president francès, Emmanuel Macron, ha mirat d’espolsar-se de sobre el dossier de la sortida d’Alsàcia del Gran Est, pocs dies després que la CEA hagués aprovat una resolució, gairebé per unanimitat, a favor de la creació d’una regió d’Alsàcia amb “un estatut particular”. La CEA i els diputats alsacians pensen que el desinterès de Macron pot no ser definitiu i que, de la mateixa manera que el govern francès ha canviat de parer i s’ha avingut a negociar un estatut cors, pot passar el mateix amb Alsàcia. A més, segons una informació d’aquest febrer de La Dépêche du Midi, Macron estaria considerant la possibilitat de dividir algunes regions en altres de més petites, cosa que, en molts casos, podria comportar tornar al mapa anterior a la reforma de 2016 de François Hollande. I aquí, Alsàcia tindria la seva oportunitat. Tot plegat podria incloure’s en, o avançar en paral·lel a, la reforma constitucional que el president francès vol fer aprovar el 2024.

Un “gran debat públic” també a Alsàcia

La portaveu de l’UDB, Lydie Massard, considera que la consulta en marxa a Alsàcia “mostra clarament la via a seguir” a Bretanya per a definir els contorns i continguts de l’autonomia que el seu partit vol per a la nació atlàntica. “No hem deixat de reclamar l’organització d’un gran debat públic amb les bretones i els bretons” sobre aquesta qüestió, diu Massard. “I esperem que Loïg Chesnais-Girard, president del Consell Regional de Bretanya, adopti una actitud proactiva”. La campanya llançada aquesta setmana per l’UDB és una manera, també, de pressionar-lo.