Com era d'esperar, el candidat oficial de Vladímir Putin, Dimitri Medvièdev, és el guanyador de les eleccions presidencials que es van celebrar ahir a Rússia. Els resultats, acaparadors (un 70% de vots obtinguts per Medvièdev a tota la Federació), són especialment sospitosos en alguns pobles del Caucas del nord: Ingúixa i Txetxènia.

En el cas d'Ingúixia, Prague Watchdog ha facilitat les xifres oficials de participació: un 92'3%, dels quals la immensa majoria (91'6%) s'ha posicionat a favor del dofí de Putin. Això contrasta amb la situació d'inestabilitat política d'aquesta República, on darrerament s'hi han produït manifestacions d'amplis moviments opositors que, aparentment, no haurien tingut cap repercussió sobre les urnes.

Una cosa similar passa a la república veïna de Txetxènia. En el context de conflicte obert entre l'autoritat russa i la guerrilla independentista txetxena, els resultats semblen més propis d'una democràcia consolidada i altament participativa que no pas d'un territori en guerra: un 91'20% de participació, un 88'7% dels quals han anat a parar al partit de Medvièdev.

D'altra banda, Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO), explica un altre cas de tergiversació de les eleccions. A la República Komi, situada al nord de Moscou, alguns periodistes han vist com el partit que dóna suport a Putin, Rússia Unida, comprava vots a estudiants i gent amb pocs recursos.

Aquestes eleccions s'han caracteritzat també per la poca presència d'observadors internacionals. Només hi han participat els del Consell d'Europa que, sense contradir clarament els resultats de les eleccions, han declarat que "el potencial democràtic de Russia no s'ha acomplert".

Eleccions sota sospita internacional

Aquesta contesa electoral arriba en un moment en què el respecte de Rússia per la llibertat d'expressió, especialment pel que fa a les minories, està essent fortament discutida per algunes organitzacions internacionals. Amnistia Internacional va afirmar la setmana passada que durant la campanya electoral s'havien pres "mesures dràstiques en el terreny de la llibertat de reunió i expressió", i va citar casos de dissolució violenta de manifestacions opositores.

International War and Peace Reporting (IWPR), per exemple, és un observatori de mitjans de comunicació centrat en conflictes a diverses parts del món, i que segueix amb especial atenció la situació a Txetxènia i Ingúixa. Aquesta organització va patir durant la campanya un registre intensiu de les autoritats russes a les seves oficines al Caucas, en el qual es van endur ordinadors i documents amb el pretext que IWPR "treballa il·legalment en territori rus".

Alguns periodistes i mitjans de comunicació han estat també víctimes destacades d'aquesta pressió. El Centre per Periodisme en Situacions Extremes (CJES) ha denunciat que una periodista del The New Times, un setmanari crític amb el govern, roman retinguda a l'aeroport de Moscou. També ha informat de la campanya que s'ha posat en marxa per evitar la prohibició de la Unió Russa de Periodistes.

Més informació:

• UNPO: Komi: Corruption Thrives During Russian Elections
• Itar - Tass: Medvedev leading in election, 94.4 % of votes counted
• The Moscow Times: Voting Figures Look a Bit Too Round
• AI Informe: Freedom curtailed in the Russian Federation