Notícia

L’Estat espanyol, bipolaritzat entre el vermell i el blau

Zapatero es referma a la presidència del Govern espanyol · PSOE i PP es reparteixen més del 90% dels escons · Els socialistes guanyen gràcies a l'ampli suport del PSC, a Catalunya.

9 de març de 2008: les eleccions més bipolaritzades que es recorden a l'Estat espanyol han tingut com a conseqüència la pèrdua de pes dels partits d'adscripció nacional catalana, basca i gallega. El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el Partit Popular (PP) han guanyat, en relació a les últimes eleccions de 2004, 5 escons cadascú i, a més, han triomfat en totes les circumscripcions electorals en les diferents comunitats autònomes. Globalment, el PSOE ha obtingut 169 diputats i el PP 153 (d'un total de 350 escons en joc).

Cal matisar, però, que hi ha una força que ha guanyat un escó: Convergència i Unió (CiU) de Catalunya (de 10 ha passat a 11). Dues altres forces han mantingut els escons que ja tenien: 2, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), a Galícia, i 1 Nafarroa Bai, a Navarra. Tot i això, tant aquestes formacions polítiques com les de les respectives nacions han perdut vots.

CiU és, si bé de lluny, el tercer grup polític del Parlament espanyol. Podrà formar grup parlamentari. També podrà fer-ho el Partit Nacionalista Basc (PNB), encara que hagi perdut un diputat (de 7 ha passat a 6). El partit que no podrà fer-ho serà Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha passat de 8 diputats a 3, el descens més important de tots els partits amb representació parlamentària. Un altre partit que era present fins ara al Parlament espanyol, Eusko Alkartasuna (EA) ha perdut l'únic escó de què disposava. Paral·lelament no han obtingut cap diputat els partits d'adscripció nacional que, dins dels Països Catalans, es presentaven al País Valencià i a les Illes Balears.

 

Catalunya, clau per la victòria socialista

Es dóna la circumstància que la victòria del PSOE es deu, principalment, als bons resultats (25 escons) obtinguts a Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit coalicionat amb el PSOE, però que es proclama catalanista. Sense l'aportació dels socialistes catalans, el PSOE no hauria guanyat (de fet no ha guanyat vots en relació a les eleccions de 2004). Els líders del PSC ja han dit que faran sentir el seu pes de caràcter català a les Corts espanyoles. En canvi, el PP ha obtingut més bons resultats que en les eleccions del 2004, amb un increment de vots arreu de l'Estat, excepte a Catalunya, on el seu augment és gairebé imperceptible.

D'altra banda, cal recordar que en aquestes eleccions algunes forces polítiques havien demanat l'abstenció, especialment els partits abertzales il·legalitzats. La resposta a la crida s'ha notat considerablement al País Basc, on segons calcula el diari basc Gara unes 185.000 persones s'han abstingut a Euskadi i Navarra, que equival aproximadament a deu punts més d'abstenció que fa quatre anys. A Catalunya, hi ha hagut un 5% més d'abstencionistes que en les últimes eleccions.

Els resultats de les eleccions legislatives espanyoles, que revaliden a José Luís Rodríguez Zapatero com a president durant quatre anys més, reflecteixen l'Estat espanyol com un país que es consolida com a profundament bipartidista, amb poc espai per a la diversitat i amb una tendència a prescindir cada cop més de la política de pactes amb els partits petits. Això ha comportat que en les primeres valoracions sobre els resultats electorals que s'han exterioritzat, els líders dels partits d'adscripció nacional catalana, basca i gallega, hagin posat en relleu que el treball que cal realitzar ara és, sobretot, de cara endins dels mateixos partits en relació a les necessitats i les sensibilitats de la societat civil de les respectives nacions i de cara enfora, mirant preferentment cap a Europa.

 

Més informació: