Notícia

Turquia continua avançant cap a la criminalització del principal partit del Kurdistan del nord

La justícia turca ha condemnat una cincuantena de batlles kurds, per defensar una televisió internacional en llengua kurda, i la també política Leyla Zana, per fer "propaganda d'organització terrorista".

Al govern de Turquia no li tremola el pols a l'hora de perseguir qualsevol intent de normalització del poble kurd. El Partit de la Societat Democràtica (DTP), l'únic partit polític del Kurdistan del nord que, fins ara, no ha estat il·legalitzat, ha rebut en el que portem de setmana dos severs avisos que el Govern no permetrà fàcilment que la seva organització segueixi participant en el joc democràtic: la condemna de 53 alcaldes kurds, d'una banda, i el possible empresonament de l'ex-diputada Leyla Zana, de l'altra.

Un total de 53 alcaldes pro-kurds han estat condemnats pel “tribunal per a crims seriosos” d'Amed (Diyarbakir, en turc) a dos mesos de presó, que probablement quedaran reduïts a una multa. Els fets es remunten a l'any 2005, quan els polítics, amb el batlle d'Amed, Osman Baydemir (imatge), al capdavant, van enviar una carta al primer ministre de Dinamarca, Anders Fogh Rasmussen, demanant-li que no cedís a la pressió d'Ankara i evités el tancament de Roj TV, que ja havia estat prohibida a Turquia. Els alcaldes van alertar a Fogh Rasmussen que aquesta prohibició seria una violació als drets culturals i la llibertat d'expressió.

Els arguments de l'acusació diuen d'una banda que la televisió és una “màquina de propaganda del PKK” (Partit dels Treballadors del Kurdistan), ja que sovint emet imatges de les guerrilles a les muntanyes, segons diu Turkish Daily News, i de l'altra que els alcaldes “ajuden deliberadament a una organització terrorista”.

La defensa nega aquestes acusacions, dient que els acusats “donaven suport a una televisió en llengua kurda, mai van elogiar els seus continguts”, i que es tractava d'una qüestió de llibertat d'expressió.

De fet, aquest tipus d'acusacions pesen sobre pràcticament tots els càrrecs del DTP. El mer ús de la llengua kurda és motiu per relacionar els polítics amb el PKK. L'amenaça d'una il·legalització és ben tangible, i ja són molts els precedents que demostren que el Govern turc no té problemes a l'hora de tancar partits: el DEP i HADEP han estat els darrers en ser expulsats de la legalitat.

Ara mateix el DTP és l'únic partit kurd que té presència a l'Assemblea turca (20 diputats sobre un total de 550), però on realment és fort és a nivell municipal, on gaudeix d'àmplies majories.

Leyla Zana, de nou
El nom de Leyla Zana (imatge) és potser un dels més coneguts de la lluita política kurda, especialment després que, l'any 1995, fos arrestada després de parlar en kurd durant la presa de la seva acta de diputada a l'Assemblea turca. Leyla Zana va ser acusada de pertànyer al PKK, i va viure a la presó fins el 2004.

Ara Zana s'enfronta de nou a la possibilitat de tornar a la presó, després que un tribunal turc l'hagi condemnada a dos anys de presó per fer "propaganda d'organització terrorista" quan, fa unes setmanes, va dir en públic que Abdul·lah Öcalan, el fundador del PKK empresonat des de l'any 1999, era un "lider dels kurds".

 

Més informació: