Notícia
Entrevista Cayuqueo
Treballo en temes de periodisme i comunicació, i també drets humans. Avui dia el tema maputxe és EL cas sobre drets humans. Som els que rebem unes violacions més greus, hi ha presos polítics maputxes, així que és necessari fer el monitoratge d'això que està passant, i fer denúncies internacionals.
Jo he participat en fòrums internacionals sobre la Declaració dels drets dels pobles indígenes. Venia a explicar la situació, perquè Xile és un cas paradigmàtic: és el país més endarrerit pel que fa al reconeixement dels drets dels pobles indígenes. De fet, no reconeix l'existència de cap poble indígena dins les seves fronteres, nosaltres encara no existim. L'estat diu que Xile és una nació única i indivisible, i s'ha acabat. Des de la primera constitució xilena, l'any 1810, es va dir això, Pinochet ho va repetir el 1980, i no hi ha cap esperança de canvi en la constitució.
La inexistència de reconeixement dels drets col·lectius, no estem reconeguts com a poble, no tenim legislacions com el conveni 169 (http://www.unhchr.ch/html/menu3/b/62.htm). De fet, fa dues setmana el congrés va aprovar el Conveni, però falta la promulgació. Van dir que ho promulgarien amb una declaració interpretativa a una sèrie d'articles. Perquè l'aprovació al Parlament ha estat un pacte entre la dreta i el Govern, després de 20 anys de negociacions, i aquesta declaració interpretativa que volen posar és com una restricció, però això farà que el conveni sigui rebutjat a Ginebra, perquè mai permeten aquest tipus de limitacions: o estàs d'acord amb aquest conveni, o no hi estàs d'acord, però tu no pots dir estic d'acord amb aquest article, però no amb aquell d'allà. Així que nosaltres sospitem que l'estratègia de la presidenta serà endarrerir la promulgació, fins que acabi el seu mandat, d'aquí dos anys, perquè el Govern que vingui, que probablement serà de dretes, es quedi amb el problema del Conveni. És maquiavèl·lic i antidemocràtic, però Xile funciona així.
Ï aquest escenari de desprotecció jurídica que existeix, que és brutal, permet que les reclamacions indígenes maputxes per terres, per drets històrics, per la defensa de la llengua, que no està protegida ni s'ensenya... qualsevol reclamació d'aquest dret és desordre públic, va contra la seguretat ciutadana. Aquest escenari de desprotecció jurídica fa que tot el que sigui protesta maputxe sigui desordre públic, és a dir, tribunal ordinari, i si “es passen de la ratlla”, llei anti-terrorista, i això ja ha passat. Jo vaig ser processat i condemnat l'any 99, quan era dirigent estudiantil a la Universitat, per desordre públic i atemptat contra l'autoritat i rebel·lia contra els símbols patris ... som més de 1.000 els maputxes que durant els darrers cinc anys hem estat processats per diverses causes.
Vosaltres sou independentistes?
El cas maputxe és un cas únic a llatinoamèrica, perquè difereix absolutament de tots els altres pobles indígenes. A la major part del continent hi va haver una colonització bastant precoç per part dels espanyols. Bona part de les civilitzacions indígenes van ser massacrades, i s'hi va acabar produint un mestissatge. Com que aquest mestissatge ha durat més de cinc segles, les reivindicacions ara són més culturals, de reconeixement, i com a molt els indígenes més polítics es plantegen la presa de poder de l'estat, com a Bolívia, i fer-lo multicultural, o plurinacional. Això a Xile seria impossible. La colonització i ocupació del territori va ser fa 125 anys; el meu besavi va viure en un país maputxe lliure, amb ambaixadors a Santiago de Xile.
Espanya no va poder derrotar els maputxes, així que va firmar un pacte -nosaltres diem una capitulació- de manera que hi va haver tres segles de gairebé normalitat, com a molt amb alguns moments de guerra de baixa intensitat. Però sempre es manté la llibertat. Quan es produeix la independència, l'any 1810, nosaltres encara som independents fins a finals del segle XIX. Llavors Xile i Argentina, en tant que repúbliques, es plantegen l'ocupació del territori indígena maputxe, amb l'expansió econòmica com a principal motivació. Cap als anys 70 d'aquell segle, Xile feia la guerra al Perú al nord, i quan van haver acabat, el Govern xilè va enviar aquelles mateixes tropes cap al territori maputxe. Van arribar amb un excèrcit professional, i va ser una massacre., amb fusils de repetició i, a més, el tren, el telègraf... el procés de colonització del territori maputxe és paral·lel al de l'oest americà. De fet, la manera com la població es va reduir va ser la mateixa: es van posar els maputxes en reserves, amb la intenció que no es moguessin d'allà, que morissin allà mateix. Però el que va passar va ser que les reserves (encara avui les comunitats reben aquest nom) van esdevenir el principal focus de resistència. Allà s'hi va mantenir els costums tradicionals, la llengua, el record de la lluita, etc. Avui hi ha unes 2.000 comunitats maputxes en territori xilè, que a la pràctica són camps de refugiats, i allà la gent està cada cop més conscients, més actius, més coordinats, més mobilitzats, i la majoria abm conflictes amb empreses transnacionals, perquè això és una altra cosa important. L'absència de drets implica que et tractin com a un delinqüent: la majoria de presos, que l'Estat no considera pas polítics, i cap d'ells està pres per reivindicacions de tipus nacionalista, o separatista. Sí que en la defensa del territori hi ha un protonacionalisme evident, però la majoria de presos ho són per la defensa del territori, sabotatges a multinacionals, etcètera. Perquè el territori maputxe és el territori d'on, avui dia, Xile treu més recursos per ser el país més ric de llatinoamèrica, i que es distancia de la resta de les regions de forma bastant prepotent, ja que diu que no té res a veure amb Bolívia, ni Perú, que són països “desordenats” i “caòtics”. No, Xile és una democràcia estable, internacionalment responsable, és un exemple en la regió... hi ha tres pilars en l'economia xilena, que no és l'economia de Finlàndia, diguem-ne, sinó que es basa en: fusta, cobre i pesca. El coure està en la zona indígena aimara, i estan en conflicte, perquè les empreses mineres assequen el desert, i contaminen. La fusta, d'altra banda, està íntegrament a la zona maputxe. Xile és el primer productor de fusta de cel·lulosa (?), i el segon de salmó. I les salmonel·les també estan instal·lades en territori maputxe. (reportatge revista) És una indústria molt invasiva, que contamina, és depredadora, canvia l'ecosistema local, i és com una plaga, perquè quan s'instal·la en un lloc, l'esgota i el contamina de tal manera que al cap d'un temps s'ha de moure, i així contínuament.
I el forestal, igual, són plantes exòtiques, que no són les autòctones, que són fileres infinites d'arbres plantats allà.
Hi ha un càlcul que diu que el poble maputxe lliure tenia un promig de deu milions d'hectàrees, unes tres vegades Catalunya, i després de la invasió militar de fa 125 anys (comprovar) es va reduir fins a un 10%, i tot es va entregar a colons xilens, així que coneixem molt bé el que els passa als Palestins amb Israel. I són colons que venien hostilment, i no pas a aplicar la multiculturalitat, ni res d'això... bé, la qüestió és que avui dia els maputxes ocupem només unes 250.000 hectàrees... i una sola forestal xilena té un milió i mig d'hectàrees!
Com que aquestes propietats forestals rodegen les comunitats, les asfíxien, i la gent té el record de quan eren seves, comencen les ocupacions d'aquests espais, els sabotatges, els incendis de plantacions, etcètera. I això és el que porta tanta gent a la presó. De fet, el govern de Xile considera que els incendis de boscos són actes terroristes, i això és ridícul! Ho han dit advocats de drets humans d'arreu del món. Molta gent hi simpatitza, a més, perquè no són boscos, són plantacions de pi i eucaliptus, que no són espècies autòctones i que no deixen viure res més al subsòl, perquè són molt fortes, i ha més hi ha les fumigacions.
A Xile hi ha una diferència tant abismal entre rics i pobres. Xile és un país molt ric, però en la població els rics no són més d'un 10% de la població, la resa malviu. La població xilena que viu amb els maputxes també és molt pobre, i veu que ells s'hi atreveixen, doncs hi simpatitzen.
Són diferents dels altres moviments indígenes
4:30
A nosaltres ens sembla que l'estratègia de la presidenta serà
--
*Nuovi libri sulla questione nordirlandese*
A. Edwards - S. Bloomer, *Transforming the Peace Process in Northern
Ireland: From Terrorism to Democratic Politics*, Irish Academic Press,
Dublin 2008.
www.iap.ie
P. Joannon, *Michael Collins. Une biographie*, n. ed., Editions de la
table Ronde, Paris 2008.
www.gallimard.fr
M. Richardson, *Talkin' 'bout My Generation Northern Ireland*, Young
Writers, Peterborough 2008.
www.youngwriters.co.uk