El reconeixement oficial internacional per les seleccions esportives catalanes és més aprop després de la decisió del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS), que ha certificat que, si la federació internacional d'una disciplina concreta (en aquest cas la Federació Internacional de Bowling) permet l'entrada de més d'un membre per cada estat, la legislació estatal corresponent (en aquest cas la espanyola) no hi té res a dir.

A la pràctica, això vol dir que la selecció catalana podria competir, com a membre de ple dret, fins a 47 esports diferents, entre els quals hi destaca el bàsquet, l'handbol, l'atletisme i la natació, ja que les seves federacions internacionals així ho permeten.

La notícia es va saber dimecres 23, quan el TAS va anunciar que rebutjava el recurs que la federació espanyola de bitlles havia presentat per evitar que la federació catalana pogués competir internacionalment. Aquesta resolució, a més de ser un precedent per a d'altres esports -i també d'altres seleccions nacionals no reconegudes- és especialment significativa perquè permetrà a la selecció catalana competir oficialment en un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI), com ja passava amb el corfbol.

Esportistes de primera en esports 'de segona'
Catalunya ha destacat en alguns dels tretze esports en els quals pot competir oficialment en torneigs internacionals. És una autèntica potència en curses de muntanya, on ha guanyat el mundials per equips masculins del 2005, 2006 i 2007. En pitch and putt, té dues Copes del Món al seu palmarès, i en futbol sala, un subcampionat d'Europa.
D'altra banda, en hoquei patins està només parcialment reconeguda. La federació espanyola ha aconseguit mantir-ne el bloqueig. Sí que forma part, paradoxalment, de la Confederació Sud-americana del Patí, que és l'únic escenari internacional on ara per ara la selecció catalana pot competir oficialment.

L'esport rei, vetat
Malgrat aquest èxit, en moltes d'altres modalitats esportives serà més complicat aconseguir la normalització del combinat català. En futbol, les pressions de la Federació espanyola han impedit fins i tot que Catalunya pogués celebrar més d'un partit amistós a l'any. En aquest cas, a més, la resolució del TAS d'aquesta setmana no és rellevant, perquè la Federació Internacional d'Associacions de Futbol (FIFA) sí que prohibeix explícitament la participació de més d'un equip per cada Estat, amb l'excepció del Regne Unit que, com a "reconeixement" a la seva contribució en la invenció del futbol, té permès de concórrer-hi amb quatre seleccions: Anglaterra, Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord.

Cal dir, però, que les tres darreres no són les úniques seleccions sense estat propi: a les competicions oficials hi podem trobar altres pobles com Palestina, les Illes Fèroe, Taiwan, Macau o Nova Caledònia, entre d'altres, cap de les quals disposa d'Estat propi.

Imatges: Pancarta al Camp Nou (www.seleccions.cat), Kílian Jornet, de la selecció catalana de curses de muntanya (www.ocisport.net) i partit Euskal Herria-Catalunya (www.seleccions.cat)

Més informació:

• Avui: El Tribunal d'Arbitratge Esportiu obre la porta a l'oficialització de les seleccions catalanes
• Racó Català: El TAS dóna la raó a la Federació Internacional de Bowling i reconeix l'oficialitat de la Federació Catalana
• Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes